Les fusions es refreden

Fa mig any, Telefónica va fer un pas significatiu en el mercat de les telecomunicacions estatal: va començar a oferir les tarifes convergents Fusión, que agrupen en un mateix contracte i factura tots els serveis de telefonia fixa, mòbil i accés a internet del client, incloent-hi un determinat consum mensual en règim de tarifa plana, d'uns 50 euros. Aquesta modalitat, molt popular en altres països, va ser acollida amb força interès pels consumidors, que aconseguien rebaixar un 30% o més la seva despesa mensual total. Després d'un breu període d'indecisió, gairebé tots els competidors de l'operadora s'han anat apuntant a les tarifes convergents, amb Orange i Vodafone gairebé regalant el fix als clients de mòbil i Jazztel i Ono regalant el mòbil als clients de fix. Només Yoigo, centrada abans en la seva frustrada venda i ara en el desplegament de xarxa 4G, es manté al marge. Fins i tot s'ha acabat creant un segon nivell de preus, al voltant dels 35 euros mensuals, amb prestacions més bàsiques i al qual la mateixa Telefónica s'acaba d'apuntar amb Fusión Cero.

L'objectiu de les companyies amb aquestes noves tarifes convergents era fidelitzar els clients per evitar que marxessin a la competència. Però no sembla que ho hagin aconseguit: el ritme de les portabilitats de mòbil no només no ha baixat, sinó que s'ha disparat. Als mesos de gener i febrer, els canvis en línies de telèfon mòbil van ser un 20% superiors que l'any passat, i al març ho van ser un 33% més. Els usuaris de mòbil continuen sent d'allò més infidels. És possible que el fenomen sigui conseqüència d'un altre: l'augment de la quantitat de llars que donen de baixa el telèfon fix- i el servei ADSL associat- perquè tots els membres de la família disposen de mòbil propi. Probablement aquests clients només s'ho repensin en provar la velocitat molt superior de les connexions de fibra òptica.

Analista tecnològic