Com a societat, ens estem morint. Tenim menys fills. Aquí i en molts altres països. La resta té poca importància. Al meu país d'origen, Itàlia, la població ha pujat un trist 0,5% durant el 2012, i gràcies als immigrants, a qui, per cert, continuem putejant (goso posar aquesta paraulota perquè l'he sentida també a TV3) sense concedir-los la nacionalitat. A Itàlia es fa servir el ius sanguinis (dret de nacionalitat per parentesc) i no el ius soli (dret de nacionalitat per als nascuts en un territori determinat). A Espanya, la mitjana de fills és d'1,32 nens per dona, quan la taxa mínima per mantenir la població és de 2,1! Pocs fills i, si és veritat el que diu el Punset, que els pares arribaran fins als 120 anys, imaginem-nos com canviarà la piràmide social en els propers anys. Fills de 90 anys que veuen morir els pares als 120, hereus d'empreses i fortunes de l'edat de Matusalem que es pixen a sobre... És tan important aquest tema que proposo passar del chi non lavora no fa l'amore al chi no fa l'amore non lavora .
Nicola Padovan és un empresari italià
