La feina del futur, entre els algoritmes i la privacitat

“La feina més sexi dels pròxims deu anys serà la d’estadístic”. La frase, pronunciada el 2009 pel cap d’economia de Google, Hal Varian, cada cop és més a prop de ser real i fa referència al valor creixent dels intèrprets del big data (dades massives). Quan naveguem per internet, quan paguem amb targeta de crèdit i, fins i tot, quan conduïm un cotxe, estem regalant un munt de detalls sobre els nostres gustos i hàbits. Aquest tresor informatiu és avui més fàcil d’emmagatzemar que mai i constitueix un negoci per a les empreses, que l’utilitzen en aspectes com el de la publicitat personalitzada. Però també serveix per estudiar els fluxos migratoris, els hàbits de consum o la cura contra el càncer. El big data és una base de dades de grans dimensions que permet noves formes d’investigació i anàlisi. I és el que explica la compra de WhatsApp per part de Facebook per l’astronòmica xifra de 13.800 milions d’euros. El tractament d’aquesta informació a través d’algoritmes matemàtics se situa entre la vocació de servei públic i la controvèrsia per la possible falta de privacitat.

El professor de la Universitat Pompeu Fabra i expert en big data Christian Fons-Rosen assegura que, en el passat, el preu era el gran coll d’ampolla que impedia emmagatzemar dades de manera massiva. “Si abans tenies una petita capsa per guardar la informació, ara tens tota una habitació”, explica. Aquesta habitació, però, no té ni parets ni portes, i permet guardar-hi un munt de dades d’interès i d’altres que no farem servir mai. “És feina de l’analista veure què es farà servir i què no”, apunta.

Empreses com Facebook, Google i Apple guarden més i més dades sense saber quines preguntes poden arribar a respondre. I per convertir tota aquesta informació en coneixement ha sorgit el data science, que permet treure coneixement a partir de creuar tota la informació que generem i que les companyies tenen. A diferència de l’estadística tradicional, que es basa en una lenta recol·lecció per part dels professionals clàssics, el big data permeten que els nous estadístics rebin grans volums d’informació sense moure’s del lloc. A través d’aquest sistema, les respostes esdevenen molt més precises i fiables.

La controvèrsia, però, gira entorn de l’amenaça a la privacitat que suposa el mercadeig de les nostres dades. Tal com assegura Fons-Rosen, “la clau de l’habitació la tenen les empreses privades -propietàries de les dades que els hem cedit-, però abans d’obrir la porta haurien d’avisar el regulador”. Com en tot món nou, hi ha moltes incerteses del que passarà en un futur, però els nostres hàbits fa anys que formen part del negoci de les entitats financeres, per exemple, que tenen unes 200 dades dels seus clients a través dels moviments bancaris que fan. Una xifra irrisòria comparada amb els dos milions d’atributs que PayPal té de cada usuari. El professor confia en l’anonimat d’aquestes dades a l’hora d’utilitzar-les estadísticament i assegura que “l’empresa privada és la primera interessada que hi hagi una regulació”.

Creuant les dades que la humanitat està generant sense parar -centenars de milions mentre el lector llegeix aquest article-, es poden trobar solucions per a la pol·lució i el trànsit, conèixer l’expansió d’una nova malaltia o satisfer un client amb allò que espera. En l’àmbit privat, “un dels grans reptes serà formar els directius de les empreses”, explica. Però les dades massives seran a mitjà termini, molt utilitzades per l’administració pública -una tradicional gestora de dades-, que hi veurà un gran potencial a l’hora de reduir despeses. Fons-Rosen assegura que “sectors com l’educació i la sanitat se’n poden veure molt beneficiats”. El professor augura una ràpida evolució en l’ús del big data en els pròxims anys, alhora que posiciona Barcelona com un pol mundial. “La ciutat pot esdevenir el centre europeu del data science, de la mateixa manera que Silicon Valley ho és del programari”, sentencia.

A partir del curs vinent, Fons-Rosen serà el director del nou màster en data science que impartirà l’escola d’economia Barcelona GSE. El professor assegura que, en aquest camp, “encara queda molt per explorar”. No obstant, les bases de dades massives ja són utilitzades amb èxit per empreses i organismes públics com la policia de Los Angeles, que a través de l’històric de delictes arriba a preveure on es produirà el pròxim crim de la ciutat. El camí recorregut en països com els Estats Units i la Gran Bretanya és llarg. Amb tot, a “Barcelona hi ha acadèmics d’alt nivell per a l’estudi del data science”. -