Uber, l’apliservei que transforma en xofer qualsevol conductor amb cotxe i smartphone i que té en peu de guerra els taxistes de mig món, es va haver de disculpar fa pocs dies perquè un dels seus directius havia suggerit dedicar un dineral a investigar i fer públics els draps bruts personals dels periodistes menys favorables a les seves pràctiques, amb l’objectiu de minar la credibilitat del que publiquen.
Feliçment, Uber no ha posat en pràctica l’ocurrència, però és significatiu que a pocs observadors del sector ens hagi sorprès la idea. Amb el seu fundador, Travis Kalanick, al capdavant, Uber és coneguda per la seva agressivitat: des de pujar als cotxes de Lyft per fitxar-ne els conductors fins a reservar milers de trajectes dels competidors per anul·lar-los en l’últim moment, quan els vehicles ja són en una zona on els costarà trobar passatgers de debò. I no oblidem els estudis interns que relacionen l’increment d’ingressos amb el nivell de delinqüència i prostitució dels barris en què es demanen més cotxes amb la seva aplicació.
De fet, alguna cosa sí que hi ha: un periodista de BuzzFeed, emprenyat amb Uber per l’amenaça d’espiar els professionals de la informació, ha descobert que els directius de la companyia disposen d’una eina interna anomenada God’s View (la vista de Déu) per vigilar en temps real què fan els clients. L’algoritme de Facebook manipula les emocions dels usuaris amb finalitat comercial i des d’aquesta setmana Twitter espia quines aplicacions tenim instal·lades al mòbil si no li diem el contrari. Ara que dipositem bona part de la nostra vida en serveis digitals, convé demanar-nos fins a quin punt ens refiem d’un grapat d’empreses dirigides per gent de l’altre extrem del món propensa a anteposar l’èxit a qualsevol consideració moral, sovint pel fet que la joventut encara no els permet calibrar els efectes que les seves decisions tenen sobre la vida de les persones.
