Estic temptada de sortir al carrer a recollir firmes per a una iniciativa legislativa popular. No, no vull demanar cap ajuda pública ni que ningú m'abaixi impostos ni cotitzacions a la Seguretat Social, els clàssics de les reclamacions empresarials. Tot i així, estic segura que la meva proposta seria ben rebuda entre els emprenedors i bona part dels gestors administratius que porten els comptes d'empreses. Per una factura única ja!
Tothom que fa la ingrata activitat d'ordenar i arxivar les factures d'una empresa, que en els millors casos es fa setmanalment i en els pitjors cada trimestre (abans que toqui presentar impostos), m'entendrà sense problemes: no sempre en la varietat hi ha la virtut. En aquest món dominat pel paper i els PDF (en el meu cas, fifty fifty ), no hi ha cosa més estúpida que buscar en un document les dades claus per a la comptabilitat i els impostos, com el CIF, la base imposable i el número de factura. Els que no tenim un CRM d'última generació això ho fem amb les eines d'un cafè, moltes carpetes i arxivadors, un arxiu Excel, molta paciència i una vista entrenada en el Buscant Wally .
Papers grans que no caben a l'arxivador, tiquets minúsculs que s'amaguen en qualsevol lloc i albarans que semblen factures són els principals enemics de l'emprenedor que es proposa posar al dia la seva comptabilitat. Sempre que m'hi dedico no puc deixar de pensar en aquell satèl·lit que li va esclatar a la NASA perquè algú no va convertir quiloponds a newtons...
La humanitat ha avançat molt en coses semblants: Napoleó va imposar el sistema mètric decimal el 1799, amb el lema Per a tots els pobles i per a tots els temps , i a Espanya comencem a introduir l'ample de via europeu amb l'AVE que algun dia ens connectarà a Europa. ¿No ens podem posar d'acord en factures DIN-A4 en què sempre es posi el nom, el CIF i les dades bàsiques al mateix lloc, sisplau?
L'executiva agressiva és una jove emprenedora
