Les exportacions punxen als PIG però repunten a Alemanya

Consum més inversions més exportacions menys importacions. És la fórmula senzilla del càlcul del producte interior brut (PIB), la que ha donat com a resultat una caiguda del 0,1% en el primer trimestre, la segona consecutiva a Catalunya, que ha fet que l'economia entri formalment en recessió.

Quan la demanda interna se situa en mínims, l'increment de les exportacions i la reducció del dèficit comercial es consolida com la principal alternativa per aturar la recessió i recuperar el creixement. Si el valor de les exportacions supera el de les importacions, la balança comercial serà positiva. Si el resultat és de dèficit exterior, la balança comercial serà negativa i augmentarà la intensitat de la caiguda econòmica.

En el primer trimestre d'aquest any, les empreses catalanes s'han esforçat a augmentar la seva presència en els mercats internacionals, i això ha donat com a resultat un augment de les exportacions considerable, del 8,8%, fins als 14.523 milions d'euros. El creixement de les exportacions ha sigut possible tot i la difícil situació financera d'alguns mercats estratègics per als productes catalans.

Primes de risc

Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya formen en anglès les sigles PIGS (la traducció literal és porcs ), que és la manera com alguns mitjans anglosaxons es refereixen a la debilitat econòmica d'aquests països del sud d'Europa. La situació financera ha fet que les primes de risc del deute públic d'aquests països siguin les més altes, alhora que les seves economies creixen amb molt poca força o fins i tot decreixen.

Els PIG són, a més a més, alguns dels principals destins tradicionals de les exportacions catalanes, i la seva situació econòmica, juntament amb altres factors, ha provocat que aquestes transaccions hagin caigut amb força durant aquest primer trimestre. En termes absoluts, les exportacions catalanes a aquests tres països s'han reduït en el primer trimestre del 2012 en 268 milions d'euros.

Però, com si fos un reflex de la situació econòmica de la zona euro, Alemanya ha compensat aquesta reducció. La primera economia de l'eurozona va incrementar la seva demanda de productes made in Catalonia un 28,5% del gener al març, cosa que es tradueix en 381 milions més, que compensa les caigudes de Portugal, Itàlia i Grècia.

La Primavera Àrab

També hi havia molt interès a conèixer l'evolució de les exportacions catalanes al Magrib, on l'anomenada Primavera Àrab va provocar una aturada en les comandes de productes catalans (i de l'activitat econòmica en general). Després de les turbulències polítiques i socials, els principals territoris del Magrib van capgirar aquesta tendència en les importacions de productes.

El Marroc, que ocupa la tretzena posició entre els principals destins de les exportacions catalanes, va augmentar les seves compres un 13,3%, per sobre de la mitjana. La pujada va ser encara més important a Algèria, Tunísia i Egipte.

Pel que fa als BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica), el grup de països emergents de més potencial de creixement, la marxa de les exportacions va ser desigual: fort augment a Rússia, la Xina i el Brasil (els tres que ja concentraven el valor més important en comandes de productes catalans) i forta baixada a Sud-àfrica i l'Índia.

Alguns altres resultats cridaners sobre la situació de les exportacions catalanes en el primer trimestre són les pujades en països com Suïssa (més del 50%), Austràlia (98%) i Veneçuela (83%). A Gibraltar, l'augment va ser molt important, exponencial, ja que es va passar de 3 a 89 milions (un augment del 2.820%).