Un examen polèmic que revoluciona els jutjats mercantils
El govern central vol que qui administri una empresa en concurs de creditors hagi de passar un examen: els operadors es revolten
Ja fa mig any que hauria d’haver entrat en vigor el reglament que ha de desenvolupar la figura de l’administrador concursal. Però, de moment, el projecte del govern central s’ha quedat en un esborrany que ha rebut la crítica de la majoria dels agents implicats. L’esborrany va rebre el vistiplau del Consell General del Poder Judicial, però amb alguns dubtes. I l’Associació Professional d’Administradors Concursals (ASPAC) s’hi ha manifestat en contra. Des de l’estament judicial tampoc es veu clar, entre altres coses perquè els magistrats estaran molt més lligats a l’hora d’escollir l’administrador d’un concurs.
Els principals punts polèmics de l’esborrany són l’accés a la professió, el sistema d’elecció de l’administrador de cada concurs i la retribució que poden tenir per les seves funcions.
En l’accés a la professió s’obre una nova via: un examen d’aptitud professional al qual qualsevol llicenciat es podrà presentar. Segons l’ASPAC, aquest sistema pot fer que hi hagi molts més administradors dels que calen. L’associació diu que ara hi ha 9.000 administradors concursals per a poc més de 6.000 concursos a l’any. Hi ha qui hi veu més problemes. Jordi Albiol, soci de concursal del despatx d’advocats Rousaud Costas Duran, creu que pot obrir la porta a professionals no lligats a l’administració, ja que s’accepta tot tipus de llicenciats, quan fins ara per exercir calia ser advocat, economista o auditor. L’esborrany del govern fixa que cal passar un test de 100 preguntes i acreditar cinc anys d’experiència en l’àmbit jurídic o econòmic. Els que aprovin s’integraran en un registre, que serà un llistat del qual, per torn, s’aniran designant per ordre a cada província els administradors concursals per part dels jutges. Els que hagin administrat almenys 20 concursos ja tancats es podran lliurar de passar l’examen.
Aquest sistema de torn crea polèmica entre els administradors. La voluntat del legislador és evitar que l’administració es reparteixi sempre entre els mateixos operadors, però retira al jutge la capacitat d’escollir un home de la seva confiança, ja que només podrà modificar l’ordre de la llista de manera excepcional i amb justificació. L’associació d’administradors veu com a principal problema que hi haurà massa aspirants i poc especialitzats.
El president de l’ASPAC, Luis Martín, recorda que l’objectiu del concurs de creditors és reequilibrar patrimonialment les empreses, intentant salvar-les, i garantir el màxim nombre de llocs de treball. Però considera que els últims canvis legislatius “només han dificultat la feina en els concursos i han limitat notablement la qualitat dels serveis que es presten”. De fet, va més enllà i diu que si entra en vigor aquest reglament “es presagia la mort de l’administració concursal professionalitzada”.
Les remuneracions dels administradors concursals és un altre dels punts calents d’aquest reglament. De fet, és una reacció a titulars escandalosos, com el que va publicar un diari que deia que els administradors del concurs de Martinsa-Fadesa s’endurien 30 milions d’euros. És lògic cobrar per una feina, sobretot si s’aconsegueix salvar una empresa. Però on és el límit? L’esborrany del reglament fixa que, amb caràcter general, la retribució serà del 4% de l’actiu del concursat amb un topall d’un milió i mig d’euros. L’ASPAC reconeix que la retribució ha de ser proporcionada. Però també recorda que el futur reglament vol que aspectes com la taxació d’immobles i la valoració d’unitats productives vagin a càrrec de l’administració. Unes mesures que considera “totalment injustes i desproporcionades”.
Per a Jordi Albiol això és especialment important a Catalunya, on pel teixit de pimes la majoria de concursos són amb un actiu molt reduït. Segons diu, l’administrador concursal necessita uns recursos, és a dir, personal i estructura. Si la remuneració es limita i, amb la nova llista, el nombre de concursos en què l’administrador designat es redueix, l’estructura no es podrà mantenir. Per tant, explica, alguns administradors optaran per deixar de ser-ho o per reduir l’estructura i, en aquest últim cas, el servei empitjorarà. No obstant, reconeix que en concursos d’imports elevats hi ha d’haver límits.
D’estadístiques no n’hi ha gaires. Un estudi recent d’Isolnet -una companyia especialitzada en administració concursal- indica que ara hi ha certa concentració en l’administració d’insolvències. L’estudi, amb dades del 2014, diu que els 10 administradors més populars de Madrid tenen el 10% dels casos i el 34% d’actius. En el cas de Barcelona, els 10 primers tenen el 14% de procediments i el 30% d’actius.
