La Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional acaben de fer públiques les seves anàlisis sobre la situació econòmica del país i com avancen les reformes financeres obligades pel rescat bancari. La primera conclusió a què arriben les dues institucions és la constatació de la rapidesa amb què el govern espanyol ha posat en marxa les reformes a què obligava el Memoràndum d'Entesa (anomenat en anglès Memorandum of Understanding, o MOU). Un segon aspecte rellevant és l'efecte positiu que aquesta reforma, i la consegüent modificació de l'actitud del BCE, ha tingut sobre les condicions de finançament del sector públic espanyol i de la mateixa banca espanyola. En el cas del deute públic, els tipus d'interès han caigut a l'entorn de dos punts percentuals des dels màxims de l'agost. I pel que fa a la banca, la recuperació de la confiança dels mercats internacionals ha significat que, en especial a partir del gener, hagi obtingut finançament a l'exterior a preus raonables. Aquesta millora ha tingut com a resultat que, un cop s'ha obert la finestreta per retornar part dels crèdits a 3 anys concedits el 2012, el sistema financer espanyol hagi reduït, de manera sensible, el seu deute amb el BCE. En total, el crèdit concedit a la banca espanyola ha davallat a l'entorn del 25% des dels màxims de l'agost.
No tot són flors i violes. Els dos estudis alerten dels riscos que afronta l'economia espanyola i de la necessitat de no reduir el ritme de les reformes. Entre ells, els més importants continuen sent l'elevada taxa d'atur, la caiguda de l'activitat i els elevats volums d'endeutament interior i exterior.
Tanmateix, no es pot oblidar el que estem fent. Recapitalitzar el sistema financer i millorar la qualitat dels seus balanços són prerequisits per augmentar l'accés de la banca espanyola i catalana als mercats internacionals de capitals. Al seu voltant, aquesta millora de l'accés és una condició imprescindible per suavitzar les condicions creditícies a empreses i llars i, amb elles, recuperar el creixement econòmic. Parafrasejant Churchill: això no és el final de la crisi; ni és tan sols el principi del final. Però és, i no és poc, el final del principi.
Catedràtic d'economia aplicada de la UAB
