Mr. Wonderful, l’imperi català del bon rotllo que va néixer en un sofà

Més d'un Tió que aquests últims dies s’ha engreixat a base de mandarines o, en el cas dels més afortunats, de galetes i torrons, deixarà aquest cap de setmana una llibreta, una tassa, una agenda o un calendari on s’hi podran llegir missatges com aquests: “Som una gran família i el 2022 ens anirà de meravella”, “Ets capaç de coses increïbles” o “M’agrades més que el wifi gratuït”. L’artífex d’aquestes frases, odiades i estimades a parts iguals, és Mr. Wonderful. Aquest imperi del bon rotllo va arribar a facturar 31 milions d’euros l’any 2017 i està present en una trentena de països (França, Itàlia, Alemanya i a la majoria d’Amèrica) i des del 2019 compta amb les seves pròpies botigues físiques: la primera la va obrir a Madrid i ara en té a sis ciutats més, entre les quals Barcelona.

Però qui hi ha darrere de Mr. Wonderful? Els seus creadors van ser Angi Cabal i Javi Aracil, i com acostuma a passar en aquests casos, res del que ha acabat succeint s’ho podien imaginar. La parella -tots dos són dissenyadors gràfics- eren al sofà fent els preparatius del seu casament i com que no trobaven cap proposta d’invitació que els agradés van decidir fer-se-la ells mateixos. “Tots dos som dissenyadors gràfics, però jo treballava en publicitat i l’Angi en una empresa de disseny. Quan preparàvem la boda, ella es va adonar que les empreses feien molt poques coses, així que va dissenyar la nostra invitació, però també cartells, xapes...”, explicava el Javi fa quatre anys a una entrevista a El Confidencial. La companyia ha declinat atendre l’ARA.

La invitació va ser un èxit entre els convidats, que van començar a fer-los encàrrecs per a altres casaments, una tasca que Cabal i Aracil compaginaven amb les seves respectives feines. Però la demanda es va disparar, els seus dissenys ja començaven a ser inclosos en blogs de casaments i la parella va decidir dedicar-se exclusivament a la seva nova empresa, que llavors estava focalitzada a fer productes per a bodes o altres celebracions.

Paral·lelament van crear un perfil a Facebook -ara tenen amb més de 2 milions de seguidors a les diferents xarxes socials-, on anaven penjant els dibuixos i frases motivadors, que s’han acabat convertint en el buc insígnia de Mr. Wonderful. Fins que un dia van decidir sortejar una tassa amb un dels seus missatges. La participació va ser un èxit (més de mil persones), i els que no van guanyar el sorteig no deixaven on preguntar on podien comprar una tassa com la del premi. “En aquest punt va ser on ens vam plantejar que podíem fer els nostres propis productes, no els dels clients”, explicava en l’entrevista Aracil.

Amb una modesta pàgina web feta a partir d’una plantilla que els permetia crear la seva pròpia botiga online, van començar a rebre desenes i desenes de comandes des del primer moment. Només el primer dia van ser una seixantena. Alhora, el nombre de proveïdors també anava creixent: primer eren petites botigues de regals, però després van fer el salt cap a grans empreses com El Corte Inglés o la Fnac. Tot i aquest recorregut vertiginós, des del 2017 les vendes de la companyia han començat a baixar any rere any. El 2020, quan va esclatar la pandèmia, la facturació es va situar en els 22,6 milions d’euros, amb uns beneficis de 950.000 euros i amb una plantilla de 126 treballadors.

Amb l’èxit i la seva fórmula optimista, a Mr. Wonderful també li van sortir detractors: Mr. Wonderfuck. Amb el lema “No tot va bé, idiota” un publicista madrileny, Pedro Ample, va decidir llançar aquesta antagonista del bon rotllo. Va néixer el 2013 i a la presentació a la seva pàgina web no deixa cap dubte del seu objectiu: “La intenció és explicar-te, també amb colors bonics i personatges amables, que avui tindràs una diarrea important i no tens ganes que t’ho pintin com un passeig pel camp. Hi haurà una gran despesa de paper higiènic i una mica d’irritació. ¿I què?” Fins i tot té un llibre titulat No moles tant com et creus i que es pot comprar en plataformes com Amazon.

Detractors a banda, una altra conseqüència de l’èxit d’aquest imperi català ha estat que diverses empreses hagin apostat per comercialitzar uns dissenys similars, fet que ha acabat directament als tribunals. Concretament Mr. Wonderful va denunciar Cila Lama, fabricant de DCasa, per competència deslleial. O dit d’una altra manera: per plagiar la seva idea de negoci. Un fet que nega DCasa, que sempre ha argumentat que el que fa és seguir una tendència de mercat. Després de diverses sentències judicials a favor de l’un i de l’altre, la decisió final està en mans del Tribunal Suprem.