Les tres dècades de decadència de l’Aquàtic Paradís

Tobogons en ruïnes, brutícia i ni una gota d’aigua. El parc Aquàtic Paradís, somni empresarial d’una setantena de veïns de Sitges, ja fa gairebé 25 anys que està abandonat. Va ser un negoci efímer, tot i que els seus promotors pretenien arribar lluny. “Vam comprar els terrenys i vam construir el parc entre setanta o vuitanta veïns del municipi; érem contractistes, empresaris, arquitectes... Hi vam posar molta il·lusió i molts diners; hi crèiem”, rememora Daniel Gracia, un dels propietaris que encara queden del parc. Hi van invertir uns 500 milions de pessetes (8,5 milions d’euros actuals, si es té en compte la inflació acumulada des de llavors). Era a finals dels 80 i les expectatives eren altes. “Era aquella època preolímpica en què tothom tenia una febre constructora i empresarial desmesurada”, recorda una persona que va participar en el projecte. Allà comença la crònica de tres dècades de decadència no anunciades.

La inauguració, l’any 1987, prometia: va ser un èxit que va atreure milers de ciutadans. “Al principi va funcionar molt i molt bé”, explica Gracia. Però l’accident mortal d’un nen en un altre parc aquàtic va suposar l’inici del declivi del negoci. “El tema va començar a sortir a les notícies, hi havia debat sobre la seguretat dels parcs i l’afluència de públic va baixar: vam passar de vendre unes 3.000 entrades diàries l’any 89 a tenir només 600 o 650 clients a principis dels 90”, admet aquest empresari.

El parc va tancar el 94, ofegat pels deutes. Gracia ho recorda com una molt mala època: “Vam agafar moltíssims deutes i dels setanta o vuitanta socis fundadors que érem al principi en vam quedar uns 10, que vam assumir els deutes de tothom amb crèdits dels bancs”.

Després de tancar, la història de l’Aquàtic Paradís va entrar en una via morta i les instal·lacions es van anar degradant. “Tot allò va coincidir amb un context econòmic i social complicat”, explica una font municipal d’aquella època. “El final dels Jocs Olímpics del 92, la crisi del 93, els deutes i, a més, els terrenys no tenien llicència per fer-hi pisos, per tant no tenien gaire sortida al mercat; només els podien vendre a algú que hi volgués fer un hotel o un centre comercial”, assegura la mateixa font, que manté que no era vàlid “qualsevol projecte”.

La parcel·la on és l’antic Aquàtic Paradís té 13 hectàrees d’extensió i una superfície de 24.000 metres quadrats de sostre hoteler, segons la fitxa tècnica. “Només podia interessar a qui volgués fer-hi un hotelàs!”, reconeixen fonts municipals. “Quan ens va enganxar tot, el pla urbanístic municipal tampoc estava fet i va ser complicat”, afegeix Gracia.

Durant tot aquest temps només hi ha hagut una proposta ferma, que va estar a punt de materialitzar-se. Va arribar de la mà d’una de les famílies importants de la banca andorrana: “Una mecenes de la família Reig, d’Andorra, es va interessar pels terrenys”, explica Gracia. “Volien fer una ciutat de les arts, una mena d’espai cultural de gran format que, com a negoci, portava incorporats una sèrie d’aparthotels”, recorda. “Se’n va parlar molt; moltes reunions, visites per veure els terrenys... però ningú va consolidar res”, afegeixen fonts pròximes a les negociacions. “Tot això va passar cap al 2004 o el 2005, i en aquell moment ja ens va enganxar el final de la bombolla i el projecte no va tirar endavant”, recorda Gracia.

Després d'això va venir el torn dels hipermercats. “Van intentar associar dues o tres grans cadenes per muntar un polígon de supermercats, però tampoc va quallar”, expliquen fonts municipals d’aleshores. També va passar de llarg el fons d’inversió Neinver: el propietari de l’outlet de marques de roba va interessar-se pels terrenys de l’Aquàtic Paradís però es va acabar decidint per uns altres que eren propietat de l’Incasòl, més barats, a Viladecans.

La crisi del totxo va fer la resta. “Hem estat molts anys en blanc”, admet Gracia, que assegura que ara ja no hi ha “urgència per vendre”, perquè ha passat molt de temps i “tot està pagat”.

Durant aquest temps, els encara propietaris del malaguanyat parc aquàtic han intentat cuidar la propietat i treure’n alguna rendibilitat. “No podem dir que s’hi hagi fet gran cosa, però sí que hem fet tot el possible per mantenir actius els terrenys i evitar problemes de seguretat o una degradació descontrolada”, explica Gracia.

Què s'hi ha fet, doncs, durant tots aquests anys a l’antic Aquàtic Paradís de Sitges? Els terrenys han tingut usos força curiosos. “Hi va venir tot l’equip del Jaume Balagueró a rodar parts de la seva pel·lícula de por Rec ”, recorda Daniel Gracia. Però no només s’hi han rodat llargmetratges, sinó que també ha servit per rodar-hi anuncis, ha acollit mercats ambulants d’estiu i, fins i tot, competicions de moto enduro.

Actualment els propietaris tenen llogada una part de les 13 hectàrees a una empresa d’oci. “Hi fan activitats d’aquestes d’oci i aventura que ara estan de moda”, explica Gracia, per resumir el model de negoci que -tal com va passar amb els parcs aquàtics- ha aparegut de manera gairebé simultània per tot Catalunya. Es tracta d’un dels espais d’oci autodenominats d’ humor amarillo, que consten de proves esportives semblants a les del popular programa de televisió que arrasava durant els anys 90 a Espanya.

Aquest ús (i el lloguer que els cobren) dona aire a aquest grup d’inversors, que no ha perdut l’esperança de trobar un comprador que respecti “l’essència original del projecte”. Els terrenys de l’Aquàtic Paradís, doncs, continuen en venda. El preu actual de mercat? 13 milions d’euros.