Alimentació
Emprenem  /  Empreses 26/02/2022

Les trampes del vi a Catalunya

El possible frau descobert a l’empresa Reserva de la Tierra obre el debat sobre altres irregularitats que hi podria haver al sector

7 min
Les trampes del vi a Catalunya

El vi aspira, cada cop més, a ser una expressió fidel del raïm i del territori d’on sorgeix gràcies a dècades d’esforços per elaborar-lo cada cop de més qualitat. Però aquest no ha estat sempre l’objectiu. La història del vi està farcida de capítols on s’ha primat el benefici econòmic per sobre de tot. I ara ens podem trobar davant d’un nou capítol amb la presumpta comercialització fraudulenta de vi de l’empresa Reserva de la Tierra, destapada la passada tardor. Aquest possible frau podria abastar la venda d’entre 9 i 10 milions d’ampolles anuals des del 2017 i s’haurien vist afectades gairebé la meitat de les dotze denominacions d’origen catalanes: inicialment eren tres (Terra Alta, Montsant i DOQ Priorat) i ara n’hi ha dues més d’afectades (Tarragona i Catalunya), segons fonts del sector vitivinícola. Aquestes fonts apunten, a més, que el frau també podria afectar altres DO de l’Estat.

El cas de Reserva de la Tierra, companyia amb seu a les Borges del Camp (Baix Camp), parteix d’una denúncia de la DOQ Priorat i de les DO Montsant i Terra Alta per anomalies en els vins que comercialitzava aquesta empresa. La Generalitat la va inspeccionar i, d’altra banda, els Mossos d’Esquadra van localitzar distintius falsificats d’aquestes DO que imitaven els originals i contenien les mateixes numeracions. El vi es destinava a la venda en supermercats a baix preu, però, en el cas de les denominacions Tarragona i Catalunya, el vi podria haver anat cap a l’estranger, segons les fonts. Un jutjat de Reus va obrir una investigació per aquests fets que segueix en procés d’instrucció i, mentre Reserva de la Tierra guarda silenci, les DO defensen la seva tasca.

Segons el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, “la regulació i control de les DO són exhaustius”. Si bé subratlla que “el 99,9% del món vitivinícola és gent professional i honesta”, també admet que “sempre hi ha finestres difícils de controlar” i manté que el presumpte frau de Reserva de la Tierra és “un cas aïllat”.

A Xavier Pié, de la DO Catalunya, li preocupa “que es generi una sensació que aquí tot és possible, però no tot és possible”. I Pilar Just, de la DO Montsant, opina que “ja era hora que hi hagués algú valent amb aquestes empreses que han crescut amb el frau sota el braç”. Just creu que s’ha tramès un “avís per a navegants: no tot s’hi val”.

Amb tot, Pié reclama un sistema més elaborat per detectar possibles fraus, amb més inspeccions de la Generalitat i també amb un sector del vi que hi estigui més a sobre: “Hem de tenir la maduresa suficient per començar a denunciar coses que tots veiem”, explica. Dit d’una altra manera, no restar impassibles quan es pot trobar un vi negre reserva de DO, que hauria d’haver fet anys de criança, i que es ven a dos euros i escaig en un supermercat, perquè és possible que s’estigui oferint gat per llebre. En tot cas, el possible frau de Reserva de la Tierra ha fet aflorar una altra pràctica irregular encaminada a guanyar-hi diners, i que té nom propi: la “compra de paper”. Al sector se’n sol parlar amb la boca petita, però ara mitja dotzena d’enòlegs consultats per l’Emprenem corroboren la seva existència.

En el Registre Vitivinícola de Catalunya hi apareix identificada cada parcel·la (com si fos un DNI propi) i el paper és el volum de quilos de raïm i/o litres de vi que està permès produir per cada hectàrea. Els cellers i viticultors han de declarar el raïm veremat i el vi obtingut, però feta la llei, feta la trampa.

Posem-hi que, en unes parcel·les on el límit és de 8.000 quilos a l’any, en una s’hi han collit 6.000 quilos i en una altra 10.000. Qui ha fet curt compra aquells 2.000 quilos de més i així el que ha produït en excés també queda satisfet. En el paper tot encaixa. El mateix passa amb el vi, que quan es compra acostuma a ser de zones on surt més econòmic. Un enòleg -que demana no revelar el seu nom- va ser testimoni de com un celler declarava que la vinya havia rendit al màxim autoritzat, i el seu pitjor vi el venia a doll i en comprava un altre, incrementant el volum total de vi d’una anyada, que acabava sent qualificat com a DO. “S’havien fet trampes”, admet.

Altres enòlegs consultats parlen del moviment nocturn de camions amb raïm o vi durant la verema. Un cop entrats al celler, és molt difícil traçar-lo. “Per enxampar algú que porta una cisterna de la Manxa necessites moltes proves. A vegades és més fàcil fer-ho [malament] que demostrar que algú ho fa”, reflexiona un altre enòleg. Un tercer apunta que, en tot cas, les auditories anuals han posat més difícil el frau, que és més factible en qui mou grans volums. “Un celler petit prou feina té a fer vi i vendre’l”, afirma.

Il·lustració:

L’al·lusió a la Manxa no és casual. A les DO els consta la compra de paper, encara que Pilar Just garanteix que a la DO Montsant han acabat amb aquesta pràctica aplicant millores en la traçabilitat -com la geolocalització de parcel·les- i, de totes maneres, “el petit frau que hi pogués haver és ínfim comparat amb el de Reserva de la Tierra”.

Així i tot, Joan Arrufí es remunta a la verema del 2017 per advertir de la seva existència: aquell any s’estimava una baixada de la producció a Catalunya del 15% al 20% a causa de l’estat de la vinya, però només va ser del 3%. “Algun moviment de vi és possible que hi hagi hagut d’una zona a una altra”, dedueix, i avisa que “on s’observa el major moviment de tràfic de paper és d’una zona molt productiva d’Espanya i cal que les administracions, el Departament d’Acció Rural i la comissió de fraus posin fil a l’agulla”. Es refereix a la Manxa, la gran vinya d’Europa i proveïdora de vi a doll. Fonts del sector relaten que fins i tot s’envien contenidors de vi en vaixell a països d’altres continents.

El secretari d’Alimentació de la Generalitat, Carmel Mòdol, defensa que el presumpte frau de Reserva de la Tierra “no és un cas de referència de les pràctiques vitivinícoles a Catalunya, i menys del sistema de les DO”. El seu departament -Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural- s’encarrega d’inspeccionar el vi mentre és al celler, però admet que els manquen inspectors: des del 2008 n’hi ha una dotzena per a més de 4.000 empreses agroalimentàries, entre les quals més de 600 cellers. Ara bé, s’actua amb un calendari anual d’inspeccions aleatori i es reacciona a denúncies. En el període 2017-21 han desembocat en 47 expedients sancionadors, 12 dels quals l’any passat, motivats per no portar bé els registres o mancances en la traçabilitat o l’etiquetatge.

Malgrat que reconeix que la compra de paper és un aspecte que flota a l’aire, assegura que no han rebut mai cap denúncia. “Estaria agraït que algun dia n’arribés alguna per sortir d’aquesta espiral”, assevera, i també veu “plausible” l’avís d’Arrufí sobre l’arribada de vi d’altres territoris. De cara al futur, es preveu crear un organisme que coordini la inspecció amb Seguretat Alimentària i Consum, així com aplicar tecnologia blockchain, per tenir un major control des del camp a la taula.

Els fraus no deixen de ser una vella història, molt més tolerada quan no existien normes ni DO, que van néixer el segle XX justament per posar ordre. Era habitual fer vins a la carta, com mostra el setmanari Acció publicat a Vilafranca del Penedès el 1928, tal com ho ha recopilat Raimon Soler Becerro, doctor en història per la UB. Amb la creació de la DO Rioja, l’ús d’aquest nom va quedar limitat als vins del territori homònim, i el rotatiu apuntava una solució que encara avui pot resultar familiar per atendre’n tota la demanda: “Aviat ho tindrien arreglat perquè ja saben el camí. Comprarien vi al Penedès o a la Manxa, farien els cupatges convenients i l’etiquetarien amb el nom de Rioja”.

En aquesta manera de fer van tenir un paper destacat els magatzemistes, diu Soler Becerro. “Una pràctica molt habitual era preparar un vi a petició de qui feia la comanda”, relata. Ell mateix va treballar als anys 80 en un celler penedesenc on acudia un camió “que carregava 3 o 4 bocois d’albariño” i se l’enduia com si fos gallec. D’això també en dona compte l’escriptor Santi Borrell al llibre La vinya i el vi del Penedès 1850-2018. A finals de segle XX es va estendre l’embotellament, però molts magatzemistes es van transformar en empreses industrials. “Va ser un canvi de model, sense apostar per l’alta qualitat i el prestigi”, diu.

El presumpte frau de Reserva de la Tierra s’ha destapat quan sovintegen les crítiques davant del funcionament de les DO, les quals es reivindiquen amb l’impuls de noves mesures de qualitat. L’última, els distintius de la DO Montsant per evidenciar qui elabora el vi i d’on ve el raïm: viticultor-elaborador, elaborador-embotellador i comercialitzadora. Aquest últim es correspon a empreses que fan com Reserva de la Tierra i que venen vins fets per encàrrec. El presumpte frau ha ajudat a esvair les reticències d’alguns cellers al nou etiquetatge. “És molt important que tothom es vengui tal com és. Per què hem d’amagar coses?”, diu Pilar Just, i afegeix: “El vi català només serà si som capaços d’aportar transparència i rigorositat”.

Amb tot, hi ha veus que demanen canvis estructurals. Un punt d’inflexió han estat les multes a cellers fora de DO, com Dasca Vives, per etiquetar els vins amb el nom del seu municipi, una prerrogativa exclusiva de les DO en el territori on actuen. El mateix Mòdol té “dubtes més que raonables” sobre l’existència d’aquesta norma, de caràcter europeu, ja que considera que “les DO han de seduir perquè s’hi entri”. Mentrestant, més d’un centenar de cellers catalans es van solidaritzar amb els afectats i d’aquí n’ha sorgit el Gremi de Vinyataires Lliures, amb mig centenar d’inscrits. “Ens sentim atacats tot i que paguem els nostres impostos”, diu el viticultor Rubèn Parera, que demana que siguin tractats en peu d’igualtat amb els cellers amb DO. El gremi té el suport d’una de les enòlogues amb més prestigi de Catalunya, Sara Pérez, que advoca per repensar les denominacions i fer que hi càpiga tothom, adaptant-les als nous temps. “Més que posar noves normatives, cal una revisió”, defensa Pérez, i emplaça el consumidor a informar-se. “Tenim un problema si algú que ha vingut al Priorat i intueix el preu de cost del raïm paga 7 euros per una ampolla”, raona. Amb aquest import és difícil que surtin els números quan el vi sorgeix dels drets costers del Priorat.

stats