Com s’inventa un llapis?

Qui no ha utilitzat mai algun llapis de ratlles negres i grogues? Aquell moment d’agafar el full en blanc, fer-li punta amb la maquineta, deixar caure els encenalls de fusta i començar a escriure o dibuixar sobre el paper. Una acció ben habitual, però que no sempre ha sigut així. De fet, fa just 120 anys que la companyia Staedtler va llançar el llapis Noris. Sí, el llapis d’icòniques ratlles negres i grogues té aquest nom. Però el disseny no es va adoptar fins a l’any 1955. Abans es fabricaven amb un revestiment d’un color groc ataronjat amb franges marrons, i també n’existien d’altres marques pintats de colors llisos com el groc, el blau o el negre.

Encara que sembla que hagi existit sempre, el llapis no es va inventar fins al segle XVI. El seu descobriment va ser accidental. Arran d’una tempesta a Cumberland (Anglaterra), els veïns de la zona van fixar-se en com un llamp havia arrencat uns arbres del seu poble. D’aquella terra en va sortir una substància negra, d’aspecte mineral, que tacava molt i que era, efectivament, grafit natural. Ells creien que era una mena de plom i el van anomenar “plom negre”. De seguida van començar a utilitzar-lo per marcar les ovelles. Sovint enrotllaven els trossos de grafit amb cordes primes o cuir per no tacar-se, i voilà, aquests van ser els primers llapis.

A poc a poc, aquest instrument es va anar perfeccionant i popularitzant. Inicialment l’explotació del grafit era limitada, ja que el controlava la corona anglesa i el feia servir per revestir les bales dels canons. Tot i això, la seva producció va arribar a Alemanya, concretament a Nuremberg, on durant la segona meitat del XVII un artesà anomenat Friederich Staedtler va proposar-se fer el que encara ningú havia intentat: fabricar un llapis de principi a fi: des de l’obtenció del grafit fins a la talla de la cobertura de fusta que el recobria. El Consell de Nuremberg dictava que havien de ser dos experts els que duguessin a terme aquest procés, però Staedtler es va saltar les normes i ho va fer ell sol. Sorprenentment, no li va passar res, ja que la resta d’artesans van copiar-lo, i el Consell no podia multar-los a tots.

Més endavant el seu fill Johann Sebastian Staedtler, també fascinat pels llapis, va voler expandir el negoci familiar. Així, va inventar el primer llapis de color el 1834. L’any següent, un cop aconseguit el permís del Consell de Nuremberg per fabricar-lo a gran escala, va néixer la famosa companyia Staedtler, que portava el cognom del seu fundador. Ell tenia una ambició: vendre els seus llapis arreu del món. Dit i fet, perquè el 1853 es va presentar per primer cop a l’Exposició Universal de Nova York per donar-se a conèixer i, pocs anys més tard, els seus productes ja es podien comprar a França, Anglaterra, Itàlia, Rússia o els Estats Units.

L’empresa no parava de créixer. El 1870 ja comptava amb 54 empleats encarregats de produir dos milions de llapis anualment. El seu objectiu era ser el llapis més venut, però amb competidors com Hardtmuth o Faber-Castell, aconseguir-ho no era fàcil. Primer van treure al mercat el model Mars, de color blau, i posteriorment, el 1901, el Noris, que va esdevenir hegemònic a partir dels anys 50. El seu nom ve del diminutiu “Noris”, pel qual era coneguda la ciutat de Nuremberg (en aquell moment, Norimberg) a l’edat mitjana.

L’esperit pioner de Johann Sebastian Staedtler segueix viu avui dia. Només a la península Ibèrica venen més de 120.000 llapis cada dia, comptant els de colors i els de grafit. Concretament, aquests últims representen més del 70% de la quota del mercat a Espanya. Però la companyia Staedtler no ha estat exempta dels efectes de la pandèmia i la digitalització. Tot i que van facturar 319 milions d’euros a escala global el 2020, aquesta xifra va representar una caiguda d’un 16% respecte a l’any anterior. En el cas espanyol, la facturació neta del 2020 de Staedtler Iberia SA va reduir-se en un 6% respecte al 2019 i va arribar als 16,6 milions d’euros. Mari Pau Garreta, cap de màrqueting de l’empresa, ha explicat a l’Emprenem : “Gràcies al fet que durant el confinament molta gent es va aficionar al dibuix o que molts nens pintaven a casa amb els seus pares, la caiguda no va ser tan forta com esperàvem”.

La marca segueix apostant per la combinació de tradició i innovació. Recentment, han estrenat un llapis Noris digital, que manté les característiques del clàssic, però que permet escriure sobre tauletes, mòbils i portàtils. La mateixa textura, les mateixes icòniques ratlles grogues i negres, però ara canviant el grafit sobre el paper pels píxels sobre la pantalla.