FINANCES
Empreses 14/01/2018

Un ‘Robin Hood’ jubilat contra la banca

L’enginyer i empresari Josep Junyent posa en marxa una plataforma que vol ajudar gratuïtament els usuaris contra la falta de transparència

Xavier Grau
3 min
Un ‘Robin Hood’ jubilat contra  la banca

Josep Junyent Duocastella (Mataró, 1943) és un enginyer industrial, ara jubilat, que darrere seu té una llarga carrera en el món de l’empresa, les finances, l’ensenyament i el món editorial. Ara es dedica a gaudir de la vida, amb estades al Baix Empordà. I amb un racó dels estalvis que ha fet, juga amb un grup d’amics cada dia a borsa. Reconeix que té la vida arreglada però creu que, malgrat la seva edat, pot tornar a la societat molt del que li ha donat. Per això, amb altres amics, ha creat una plataforma que vol posar al servei de qui ho necessiti. I la primera batalla la vol fer contra el sistema financer: assegura que la fórmula que s’utilitza a Espanya per calcular la taxa anual equivalent (TAE), el tipus d’interès real, és incorrecta.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Pepe Junyent -així és com el coneix tothom- va estudiar enginyeria, però també va fer alguns cursos d’econòmiques (perquè hi havia més noies, diu), tot i que no va acabar aquesta segona carrera. Va treballar aviat: a Pirelli i a IBM, per exemple, però també va impartir classes de matemàtiques financeres a la Management School de Barcelona, i va fer d’empresari, fundant i impulsant empreses com Hormiten i el grup editorial Ilupe 7. Però, sobretot, va ser un impulsor del món editorial durant la Transició, sent un dels accionistes fundadors de Cambio 16 i també conseller i col·laborador dels Cuadernos para el Diálogo de Joaquín Ruiz Giménez.

A més, els temes empresarials i financers el van portar a publicar alguns llibres, com De regreso a utopía (Argos Vergara, 1982), Usos y abusos en la banca española (Pirámide, 1985) i El accionista (Vértice, 1999).

Però ara el Pepe vol centrar els esforços en aquesta plataforma que ha creat, segons diu, d’una manera altruista. “A mi -explica- ja no em cal res, ara vull fer un servei a la societat”. Per començar a treballar, creu que el tema del TAE és un bon inici, perquè a Espanya hi ha molta gent que ha perdut la casa en desnonaments, i demostrar que el càlcul d’interessos no s’ha fet correctament podria paralitzar molts procediments. “Volem posar-nos a disposició dels afectats, de plataformes com la PAH, dels advocats i dels jutges, perquè puguin disposar d’arguments”, afirma. I diu que ho volen fer sense cobrar res. Al darrere “no hi ha cap interès econòmic, polític o religiós”, diu, sinó “un afany regeneracionista i en favor de la transparència”: “Això ho podem fer parlant i explicant aquelles coses que durant la nostra vida hem vist que es feien malament”.

La primera batalla no és fàcil. Voler esmenar la plana al Banc d’Espanya i al conjunt de bancs espanyols és com un enfrontament entre David i Goliat. La premissa de Junyent i els seus amics és que la fórmula que s’utilitza no és l’adequada. Però això “no comporta que els bancs cobrin de més, sinó que la TAE que diuen al client que li estan aplicant és molt més baixa que la real”. El tema és important, avisa, perquè amb els marges més estrets i els tipus d’interès en mínims, les comissions s’han convertit en una important font d’ingressos dels bancs. I quan es calcula la TAE, el que s’estan comptant són totes les despeses, és a dir, interessos i comissions.

Però sobretot, adverteix Junyent, el més important és la falta de transparència en el mètode de càlcul i la desinformació al consumidor, que és el que pot arribar a paralitzar procediments judicials. La normativa de transparència estableix que els clients han de saber el cost real dels serveis bancaris. Per tant, han de saber els tipus d’interès i les comissions, inclosos els tipus i recàrrecs per a descoberts.

Però a l’hora de calcular aquests interessos, explica Junyent, el Banc d’Espanya dona dues fórmules diferents. Una és per a crèdits i per a descoberts en els quals es té en compte el saldo deutor mitjà, que inclou com a despeses interessos i comissions. En l’altra la TAE es calcula per als descoberts segons el màxim saldo deutor, i la fórmula que s’hauria d’aplicar és la suma dels interessos generats, per una banda, i de les comissions generades, per l’altra. És a dir, separadament. “No és el mateix 2 al quadrat més 3 al quadrat, que 2 més 3 al quadrat”, argumenta Junyent, perquè en el primer cas el resultat és 13 i en el segon 25.

Doncs bé, agafant-se a aquesta discrepància matemàtica amb el Banc d’Espanya, Pepe Junyent i els seus companys de plataforma volen posar en evidència, cada cop que algun afectat els ho demani, que la TAE calculada no és l’adequada ni s’ajusta als requeriments de transparència establerts per la llei d’economia sostenible del 2011 i el seu posterior desenvolupament.

stats