Emprenem 29/05/2021

Rànquing dels executius més ben pagats de Catalunya

Els sous dels consells d’administració baixen un 2,5%, però els beneficis van caure un 69%

5 min
Rànquing dels executius més ben pagats de Catalunya

Els membres dels consells d’administració de les empreses catalanes que formen part de l’Íbex-35 i de les que cotitzen al mercat continu, en conjunt, es van retallar el sou l’any 2020, l’exercici en què la pandèmia del covid-19 ho va capgirar tot. Els 293 membres dels consells d’administració d’aquestes companyies van rebre en total 72,9 milions d’euros, mentre que un any abans van ser 74,8 milions. És a dir, una rebaixa de quasi un 2,5%. Per cap, de mitjana, aquests consellers es van endur poc més de 249.000 euros anuals bruts.

Una gran part del descens en les remuneracions es deu al gest que van fer la majoria dels executius de les grans cotitzades que formen part de l’Íbex-35 de renunciar a les primes o retribucions variables. De fet, els 98 membres dels consells d’administració de les empreses catalanes de l’Íbex-35 -que el 2020 eren Almirall, Banc Sabadell, CaixaBank, Cellnex, Colonial, Grifols i Naturgy- van guanyar en conjunt 40,6 milions, un 10,2% menys que el 2019. Una rebaixa substancialment superior a la mitjana de les 35 empreses de l’Íbex, on les retribucions dels consells d’administració l’any 2020 es van retallar en total un 4,28%. Una retallada, però, inferior a la que van patir el conjunt de les plantilles d’aquestes companyies que formen part del selectiu de la borsa espanyola. De mitjana, els empleats d’aquestes grans empreses van veure retallat el sou un 6,16%.

Malgrat la rebaixa general de retribucions, no tots els alts executius d’aquestes empreses es van retallar el sou, en un any marcat pels ERTO generalitzats i, fins i tot, pels anuncis d’acomiadaments amb EROs, per exemple als bancs, cosa que ha desencadenat crítiques des del mateix govern espanyol pel contrast entre les altes remuneracions que reben aquests directius i les retallades de plantilla.

La vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va obrir la polèmica quan va dir que aquests sous eren “inacceptables” i que “no es corresponen amb la situació econòmica”. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, li va contestar: “Hem de ser esportius i acceptar els comentaris sobre aquesta qüestió”. Tot i que va matisar que aquestes retribucions s’aprovaven a la junta d’accionistes.

Malgrat les crítiques, no hi ha cap banquer al podi dels executius més ben pagats de Catalunya. El primer lloc és per al president d’una energètica, Francisco Reynés, de Naturgy, que tot i retallar-se la retribució un 8% va guanyar 4,5 milions d’euros. Una retribució elevada, però lluny de les més altes de les empreses de l’Íbex-35, com la del president d’Acciona, José Manuel Entrecanales, que el 2020 va guanyar quasi 36,7 milions d’euros, és a dir, vuit vegades més que Reynés. Al president de Naturgy el segueix en el rànquing català el conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez, que l’any anterior havia ocupat el primer lloc gràcies a la prima extraordinària amb què el consell el va premiar per l’evolució al mercat de la companyia i el creixement inorgànic assolit. El primer executiu de la companyia d’infraestructures de comunicacions s’ha rebaixat quasi un 20% la retribució. I el tercer lloc l’ocupa Antoni Brufau, un català que és president de Repsol, una de les principals energètiques espanyoles, tot i que s’ha rebaixat el sou un 4,5%.

La paritat continua sent l’assignatura pendent. Per trobar la primera dona en el rànquing català cal baixar fins al 28è lloc. L’ocupa Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola European Partners -ara Coca-Cola Europacific Partners després de la compra d’Amatil-, que és la primera embotelladora del món del famós refresc. Tot i això, Daurella puja dos llocs en el rànquing respecte a l’any anterior. La següent dona que hi apareix és María José García Beato, del Banc Sabadell, al lloc número 30.

Una excepció entre les altres retribucions de les empreses de l’Íbex-35 és Aena, l’empresa de gestió d’aeroports participada majoritàriament per l’Estat. La presideix precisament un català, l’expolític socialista Maurici Lucena. Lluny dels sous milionaris, Lucena el 2020 va guanyar 170.000 euros, 2.000 euros més que l’any anterior. Un salari baix si es té en compte que és el president d’una de les principals empreses de la borsa espanyola. Els membres del consell d’administració de l’empresa de gestió d’aeroports també se situen entre els que menys cobren de l’Íbex-35. És el cas de dos expolítics catalans que són al consell d’Aena, Josep Antoni Duran Lleida i Jordi Hereu, que el 2020 van guanyar com a consellers de la companyia 12.000 euros cadascun.

Malgrat la rebaixa generalitzada de les retribucions dels membres dels consells de les empreses cotitzades, les desigualtats entre directius i treballadors no només es mantenen, sinó que fins i tot augmenten. La mitjana de les retribucions d’aquests directius a Catalunya se situa en poc més de 219.000 euros per cap. Segons el monitor que elabora cada any l’empresa de recursos humans Adecco, el sou mitjà d’un treballador a Catalunya es de 1.725 euros al mes (24.150 euros a l’any amb catorze pagues). A més, segons l’estudi, durant el 2020 el salari mitjà dels catalans havia caigut un 4,6% i havia retrocedit als nivells del 2017. Un percentatge superior a la retallada mitjana de les retribucions dels consellers de les empreses catalanes, que va ser d’un 1,8%.

La baixada de les retribucions dels màxims responsables de les empreses catalanes també és inferior a la caiguda de resultats que van patir durant l’any 2020. En total, les empreses catalanes a la borsa van guanyar l’any passat 1.880 milions d’euros. Uns resultats que, per l’impacte de la pandèmia, van ser un 69% inferiors als del 2019. Un descens del benefici global molt superior a la retallada de sous dels membres dels consells d’administració d’aquestes companyies.

La cotitzada amb més bon comportament va ser Fluidra, que va multiplicar per onze el benefici, fins als 96 milions d’euros, en gran part per la disminució de les amortitzacions derivada de la seva fusió amb la nord-americana Zodiac. Els seus principals responsables, Eloi Planes i Bruce Walker Brooks, són precisament dins el rànquing els que més van millorar la retribució, un 39% i un 46%, respectivament.

El rànquing l’encapçala Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, l’empresa cotitzada catalana amb una facturació més elevada: 15.345 milions d’euros el 2020. Tot i això, la companyia energètica va tancar l’any amb 347 milions de pèrdues per l’impacte de la pandèmia i una nova valoració d’actius.

L’oposició dels accionistes als sous dels consellers de les empreses ha anat augmentant els últims anys a mesura que ha augmentat la transparència. Actualment les cotitzades han de publicar anualment la retribució dels membres del consell, especificant què cobren individualment en metàl·lic i què guanyen en altres conceptes, tant de l’empresa com d’altres companyies del grup. I la junta general d’accionistes les ha d’aprovar. A l’última junta d’accionistes de CaixaBank, per exemple, el Frob -el fons de reestructuració bancària, controlat per l’Estat, que n’és el segon accionista- va votar en contra de les remuneracions proposades per al 2021, en coherència amb les crítiques del govern espanyol als alts sous dels banquers.

L’any 2020 els vots en contra de les retribucions a les juntes d’accionistes de les empreses de l’Íbex-35 van ser de mitjana un 8,9%, un punt més que l’any anterior. Colonial va ser la catalana amb més oposició interna, un 32,2% del capital.

stats