Per què les farmacèutiques estan comprant compulsivament?
El cost de l’R+D és tan elevat que a les grans empreses els surt més a compte gastar-se els diners en els competidors
Algunes de les farmacèutiques més grans del món han anat de rebaixes els últims mesos. El 3 de gener l’americana Bristol-Myers Squibb, fundada el 1858, va comprar una companyia biotecnològica més petita, Celgene, en un acord de 90.000 milions de dòlars. Quatre dies després, Eli Lilly (creada el 1876) va gastar-se 8.000 milions de dòlars en Loxo Oncoloy, una biotech centrada en el càncer. Les operacions arriben després d’un 2018 extraordinari pel que fa a adquisicions en la indústria farmacèutica, amb l’exemple de la japonesa Takeda pagant 58.000 milions de dòlars per la irlandesa Shire. Per què les farmacèutiques s’estan barallant pels seus competidors?
En l’última dècada les companyies de l’establishment no han tingut gaire èxit en la difícil tasca de descobrir nous medicaments. Segons un informe de la consultora Deloitte, el retorn mitjà de la inversió en R+D entre les farmacèutiques més grans del món va caure quasi un 2% l’any passat, el nivell més baix dels últims deu anys, mentre que el cost de desenvolupar nous productes ha augmentat dràsticament. A més, les inversions en R+D donen resultats tan escassos que moltes grans empreses tenen poques teràpies en cartera per quan se’ls esgotin els tractaments existents.
Amb les carpetes buides, les multinacionals farmacèutiques cada cop estan buscant més oportunitats de comprar altres empreses. La seva base d’ingressos els dona certs avantatges respecte a competidors més petits i les patents els garanteixen un monopoli en la venda d’un medicament durant un període específic. Però les companyies més petites no poden augmentar les vendes tan de pressa com les xarxes de distribució consolidades. Això sedueix les empreses a acceptar acords que són temptadors per a totes dues parts, encara que el comprador hagi de pagar un plus per sobre del preu de mercat.
Les últimes compres també han estat impulsades pel fet que les biotecnològiques semblen més barates. L’últim trimestre de l’any a la borsa els inversors es van conformar amb estocs de menys risc, una tendència que perjudica el valor d’empreses petites més volàtils com les biotech i no tant el dels grans grups farmacèutics. El Nasdaq de les biotecnològiques va caure un 25% a finals del 2018, mentre que un índex comparable de les farmacèutiques només va baixar un 5%. Als compradors els encanten les rebaixes del gener, i les farmacèutiques no són una excepció.
