La pujada des de l’infern de Don Piso
La companyia, que va ser el clar exemple de la bombolla immobiliària, agafa un nou impuls a rebuf de la recuperació del sector
Si hi ha un clar exemple del que ha sigut la crisi del sector immobiliari és Don Piso. La xarxa d’agències va créixer al mateix ritme que ho feia el sector abans de la crisi. I va ser objecte de la disbauxa inversora del totxo, quan els actius immobiliaris no es taxaven pel seu valor real, sinó per unes expectatives que es van desinflar quan va esclatar la bombolla. Luis Pérez, director general de Don Piso, ha viscut tot el procés des de dins. Don Piso la va crear Àngel Fernández (Barcelona, 1957) l’any 1984. Un temps abans, quan encara era estudiant, havia començat a treballar en una altra empresa del sector, però va decidir crear la seva pròpia firma: Don Piso. Li va anar bé. Va obrir oficines per tot Catalunya i va franquiciar la marca a la resta de l’Estat.
L’expansió de la companyia va anar lligada al creixement econòmic dels últims anys de la dècada dels 90. El sector immobiliari es va començar a descontrolar i Fernández, el 2001, va vendre Don Piso a Ferrovial per uns 3.500 milions de pessetes, uns 21 milions d’euros. L’exercici anterior havia sigut de rècord per a la companyia. Havia intermediat operacions per valor de 420 milions d’euros i havia facturat per honoraris gairebé 35 milions. Semblava que era un molt bon negoci.
Ferovial hi va veure un complement per donar sortida als pisos que en aquell moment, com totes les constructores, posava contínuament al mercat. Però la història no va acabar aquí. L’any 2006 una promotora catalana, Habitat, va pagar 2.200 milions d’euros per tota la divisió immobiliària de Ferrovial. En el paquet hi anava Don Piso.
Habitat, presidida per Bruno Figueras, feia el gran salt. De facturar uns 190 milions d’euros anuals passava a gairebé als 1.000 milions. Era l’operació que havia d’impulsar la promotora a liderar el mercat espanyol, però en el fons va ser l’operació que, quan va esclatar la bombolla, va arrossegar tot el grup de la família Figueras a un concurs de creditors, la primera gran fallida del sector que va marcar el punt d’inflexió i va visualitzar amb cruesa la crisi immobiliària.
Luis Pérez assegura que ell ja ho veia venir mesos abans de la venda a Ferrovial, la Setmana Santa del 2006. “Des del 1997, mes rere mes, les vendes s’incrementaven, però aquella Setmana Santa va ser el primer moment que queien, un 10%, i en acabar l’any ja havien baixat a la meitat”, assegura. Però Pérez creia en el negoci i l’estiu del 2009 va encapçalar el grup de directius que, per 810.000 euros, van comprar la marca Don Piso dins del procediment concursal per tornar a començar.
En els millors moments abans de la crisi Don Piso va arribar a tenir 400 oficines a tot Espanya. Ara en té 80 i espera acabar l’any amb 120, diu Pérez. El 2016 va ser un bon any, un nou punt d’inflexió, aquest cop a l’alça. Va intermediar vendes per un valor de 375 milions (un 76% més que l’any anterior) i va vendre més de 2.500 habitatges a tot l’Estat, pràcticament el doble que l’any anterior. Hi haurà una nova bombolla? Luis Pérez diu que això no depèn d’ells, sinó de “la política de finançament que segueixi la banca”.
