Sector tèxtil
Emprenem Empreses 06/10/2023

El poble valencià que plora per les mitges de Marie Claire

El tancament de l'empresa tèxtil obri una greu crisi econòmica en el municipi de Vilafranca i la comarca dels Ports

3 min
Manifestació celebrada el 19 de juny al municipi valencià de Vilafranca per reclamar un pla industrial per a la comarca dels Ports

València"Per poder treballar, molta gent haurà de marxar fora del poble". Amb aquesta descarnada reflexió, l'extreballadora Tere Garcia descriu l'impacte que ha suposat per al petit municipi valencià de Vilafranca el tancament de la històrica fàbrica de mitges, calçotets o mitjons Marie Claire. L'adeu de l'empresa, fundada l'any 1907 per dos veïns de la localitat –Francisca Íñigo i Celestino Aznar–, ha estat viscut com un vertader terratrèmol. Un sisme que s'ha empassat el motor econòmic de la població i l'única arma eficaç de què disposava per lluitar contra el despoblament que any a any debilita la comarca dels Ports.

Vestigi d'un passat molt més puixant i emparentada amb l'antiga indústria tèxtil de la llana de la zona, Maire Claire era l'única gran empresa que quedava a l'interior nord del País Valencià. Aquesta singularitat va empènyer la Generalitat a ajudar-la amb nombroses comandes de mascaretes durant la pandèmia i a prestar-li els últims anys fins a 21,5 milions d'euros. Malauradament, aquest crèdit no ha estat suficient per fer front a la competència internacional i l'aparició de nous països productors. L'actual propietari de la companyia, l'empresa ThinkTextil, al setembre va sol·licitar el concurs voluntari de creditors. Es tracta de l'últim pas d'un camí iniciat al juny amb l'acomiadament de 190 empleats –la majoria amb una indemnització de 23 dies per any treballat amb un màxim de 13 mensualitats–, que suposaven el 70% de la plantilla. A l'ERO s'hi va sumar un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) –prorrogat ara fins al desembre– per a 72 empleats que encara hi ha a les instal·lacions de Vilafranca i 33 a les oficines de Castelló de la Plana i València. 

"És un colp brutal", explica Garcia, que al juny es va veure obligada a tancar una relació laboral de 41 anys. "Al poble, abans acabaves els estudis i immediatament entraves a treballar a Marie Clarie, era així de senzill", detalla l'extreballadora, a qui van acompanyar en la fàbrica el seu el germà, la cunyada i un nebot. Ara, als seus 57 anys, admet que la seva vida laboral fora de la llar ha arribat a la seva fi. "Sols em queda esperar la prejubilació als 61", resumeix.

Tot i l'afectació personal, Tere Garcia sap que el seu cas no és el més greu. "Hi ha moltes cases on treballaven els dos membres de la parella; en estes famílies l'impacte serà molt pitjor", subratlla. Comparteix el diagnòstic el membre d'UGT Candi Andrés, que assenyala que l'estiu ha ajornat el dol. "Les vacances i les festes han posposat l'impacte que ara ja estem notant", apunta. Hi està d'acord Garcia, que emfatitza que "la gent comença a estar preocupada".

A més del neguit sobre les situacions personals, hi ha també el desassossec per l'afectació al municipi. No és estrany si tenim en compte que en una localitat de 2.162 habitants –dels 6.893 que té tota la comarca–, l'any 2005 Marie Claire donava feina a prop de 500 persones, que eren gairebé un miler a principi de la dècada dels 90, apunta Candi Andrés. El representat d'UGT també subratlla que Vilafranca tenia "una dependència total" de la fàbrica. Tanta, que les festes patronals es van canviar del setembre a l'agost per petició de la companyia.

"Jo ja conec entre 10 i 15 persones que han trobat feina fora del poble. Ara van i tornen cada dia, però som un municipi amb carreteres complicades i neu a l'hivern –la localitat es troba a 1.125 metres d'altitud–. Aquesta gent prompte es cansarà d'anar amunt i avall i marxaran", explica el dirigent sindical. També tem aquest fenomen l'alcaldessa de la població, Sílvia Colom, que admet que la situació és "molt complicada".

El salvavides d'un inversor

L'única opció que mitigaria l'impacte de la crisi seria l'arribada d'un nou inversor que injectés un mínim d'entre 3 i 4 milions d'euros. És l'esperança que manté la companyia. Això permetria bastir un pla de viabilitat que preveuria mantenir en Vilafranca la producció de mitges i pantis mentre que els pijames, la roba interior i els vestits de bany es fabricarien a l'estranger, fonamentalment en països asiàtics.

Arribi o no aquest salvavides, des de l'Ajuntament reclamen impulsar la reindustrialització de la comarca. "Calen ajudes als municipis en despoblament. Nosaltres oferirem bonificacions a empreses, facilitats per a l'adquisició de sòl, però necessitem la implicació d'altres administracions", emfatitza Colom, que insisteix que els municipis d'interior no poden rendir-se. "D'això depèn el nostre futur", conclou.

L'exempleada de Marie Claire Tere Garcia (dempeus) amb una companya en la fàbrica de l'empresa al municipi valencià de Vilafranca.
Una visita de l'expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig a la fàbrica de Marie Clarie a Vilafranca durant la pandèmia de coronavirus.
Manifestació celebrada el 19 de juny al municipi valencià de Vilafranca per reclamar un pla industrial per a la comarca dels Ports.
stats