Els ossets de Haribo: d’anar amb bicicleta per Bonn a donar la volta al món

Tot just fa cent anys que Hans Riegel es va inspirar en uns ossos que ballaven al circ de la ciutat alemanya de Bonn per crear el que més tard es convertiria en un dels dolços més famosos del món. Confiter de professió, juntament amb la seva dona produïen caramels en un petit obrador i els repartien amb bicicleta al preu d’un penic per cada dos ossets ballarins. De les dues primeres lletres del seu nom, el seu cognom i la seva ciutat va néixer la marca Haribo, i actualment el producte continua sent clau per a la companyia. Les primeres unitats de la llaminadura eren més grosses i primes que les que trobem ara. No va ser fins al 1978 que la companyia va decidir adaptar-ne la forma. Segons el director de màrqueting de la companyia a Espanya, Carlos Pérez, van adaptar el producte per aconseguir que fos més “equilibrat i perfecte”, tot i que assegura que van voler respectar “l’estil del disseny original”.

Durant tots aquests anys, els ara anomenats ossets d’or també han augmentat l’oferta pel que fa al gust. En un principi, el ventall de gustos era més limitat i incloïa tan sols caramels de taronja, maduixa, pinya, llimona i gerds. No va ser fins al 1985 que la multinacional va decidir incorporar-n’hi un altre: el de poma. A més, amb motiu del centenari del producte, l’empresa ha decidit llançar ara una edició especial que oferirà ossets de maduixa àcida, melmelada de maduixa i maduixots. Per altra banda, Haribo va decidir llançar al mercat la llaminadura recoberta de sucre. Va ser l’any 2018 i tenen els mateixos gustos i textures que l’original.

La companyia, que té cinc plantes repartides pel Vell Continent, va arribar a Catalunya l’any 1985 i dona feina a 750 persones. De la fàbrica de Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany, s’exporta producció a gairebé tots els països d’Europa, l’Amèrica del Nord i Oceania. Segons Carlos Pérez, “cada dia es produeixen 160 milions d’ossets d’or a tot el món”. De fet, assegura que “si es posessin en fila donarien la volta al món deu vegades”.

El director de màrqueting creu que aquest producte va ser clau per a l’“èxit” de la marca i que va ajudar a “consolidar-la”. El fet que fos el primer caramel amb forma d’ós al mercat, segons ell, no només va significar una innovació per a Haribo, sinó “també dins el sector”. A més, assegura que l’empresa va continuar treballant per oferir “llaminadures noves i innovadores per a grans i petits”.

En aquest sentit han apuntat les últimes campanyes publicitàries de la marca. Els últims anuncis de televisió de Haribo han seguit la mateixa línia: adults menjant ossets d’or i doblats amb veu infantil. De fet, per celebrar els cent anys han fet una nova campanya en què una banda de rock canta el per molts anys seguint el mateix registre.

La companyia també ha engegat una campanya que busca la participació dels consumidors. La multinacional alemanya, amb aquesta acció, dona la possibilitat als que vulguin participar-hi de localitzar i escanejar un codi QR que proporcionarà premis als guanyadors. La campanya estarà disponible fins al 27 de juny i els codis s’han amagat en sis grans ciutats: Barcelona, Bilbao, Madrid, Màlaga, Sevilla i València.

Tot i que fa dècades que és a Catalunya, l’any 2006 la Mesa Cívica per la Llengua va denunciar el menysteniment del català a l’empresa i l’actitud discriminatòria que tenia amb els treballadors que en defensaven l’ús. La plataforma assegurava que els problemes havien arribat amb la que en aquell moment va ser la nova gerència de l’empresa. La Mesa Cívica considerava que el canvi d’actitud de la companyia amb el català no es donava per falta de sensibilització lingüística, sinó pel temor de pèrdues econòmiques i dels conflictes socials. A més, durant aquells mesos van aparèixer pintades a la planta de la multinacional en què es denunciava que s’assenyalés el català.

La companyia assegura que està “en contra de qualsevol mena de discriminació” i que està compromesa amb el fet que “cada persona pugui expressar-se amb llibertat en la llengua que vulgui”, segons el director de màrqueting, Carlos Pérez. Afegeix que la companyia respecta “l’idioma en què cadascú prefereix expressar-se”, i creu que després dels anys que porta Haribo a Cornellà del Terri la utilització del català a la planta és“natural”.