Medi ambient
Empreses 28/01/2023

L’executiu català que ha plantat milions d’arbres a Yucatán

Josep Santacreu publica ‘Planta’t!’, un llibre sobre la relació entre la salut, els boscos i la crisi climàtica

3 min
Il·lustració

L'any 2012 un nen de 12 anys que s'expressava en anglès va fer una exposició a Girona en la qual retreia als més grans que no haguessin fet res per salvar el planeta. Ara aquell xicot, Felix Finkbeiner, estudia el doctorat, però, sobretot, és l'ànima de Plant-for-de-Planet, una iniciativa per formar joves sobre la justícia climàtica. El conseller delegat de l'asseguradora DKV, Josep Santacreu (Guissona, 1958), el va escoltar aquell dia a Girona i van teixir més que una amistat. Han fet un recorregut de llarg termini sobre la crisi climàtica i la salut del planeta. Ara Santacreu ha publicat Planta't!, un llibre en què aborda la relació de la salut humana, la salut del planeta i el paper dels boscos. Finkbeiner n'ha escrit el pròleg i hi agraeix l'esforç i el fet que Santacreu l'hagi centrat en la restauració dels ecosistemes.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

La filosofia que Josep Santacreu –un executiu d'una asseguradora de salut– exposa és clara: la salut del planeta i la salut dels humans està directament relacionada. "Hi ha una relació directa entre crisi climàtica, pèrdua de biodiversitat i salut", exposa. D'aquí la seva croada: s'han d'evitar emissions, evidentment, però també s'han de replantar boscos i protegir els ecosistemes existents. "La millor tecnologia per capturar CO₂ són els arbres", argumenta.

No és només una postura. Darrere aquest pensament hi ha una realitat. Santacreu s'ha posat al capdavant de Plant-for-the Planet Espanya. L'objectiu d'aquesta fundació és concret: plantar un bilió d'arbres a tot el món fins al 2050. I es tradueix en projectes concrets. Ara mateix n'hi ha 255 a tot el món. Alguns de molt ambiciosos, com el de la península de Yucatán, a Mèxic, on només el 2022 s'han plantat quasi 2,4 milions d'arbres i des del 2015 sumen més de 10,2 milions. La zona on s'actua va quedar totalment desforestada, explica Santacreu, després de vendre la fusta a una multinacional nord-americana. Ara la feina de la fundació és replantar, però amb les espècies autòctones que hi havia, per recuperar l'ecosistema.

A Espanya, la fundació que dirigeix l'executiu català també ha posat en marxa projectes, bàsicament per reforestar Andalusia. Dos d'aquests projectes són emblemàtics: reforestar Doñana i l'anella arbrada de Granada. A Doñana el projecte és replantar unes 9.000 hectàrees de la pineda de Las Peñuelas, afectada per l'incendi del 2017. A Granada es vol crear una anella verda per millorar la qualitat de l'aire, a més de restaurar les 172 hectàrees afectades per l'incendi del 2022 a la zona de San Miguel-Abadía de Sacromonte.

D'1,2 milions a 150 arbres per càpita

En el seu llibre, Josep Santacreu recull algunes xifres que cal tenir en compte. Fa 10.000 anys a la Terra hi havia sis bilions d'arbres. Amb una població de cinc milions d'habitants, hi havia 1,2 milions d'arbres per persona. Aleshores va començar l'agricultura i s'havia de guanyar terreny, i després va arribar la Revolució Industrial, amb un creixement demogràfic a l'alça. Ara, amb 7.900 milions d'habitants, al món hi ha 380 arbres per persona, i es calcula que si es manté la desforestació, a la segona meitat d'aquest segle hi haurà 150 arbres per persona.

L'objectiu de Santacreu és plantar arbres, però també evitar la desforestació i mantenir els actuals ecosistemes naturals. "No només l'Amazònia", assegura, sinó molts altres, "com el bosc siberià, que els últims anys ha patit greus incendis". Per a Josep Santacreu, "10.000 milions de persones poden viure al planeta, però no com ara". Per aconseguir-ho aposta per una clara reducció d'emissions. Per exemple, substituint en la construcció el formigó i l'acer per fusta, però també mantenint els boscos actuals i fent-los créixer amb un bilió d'arbres més, i no només als boscos. Santacreu també aposta per unes ciutats més verdes, amb més arbres i parcs.

Malgrat tot el que fa pel medi, aquest executiu-apòstol de l'RSC no ho veu clar. "Anem pel pedregar", assegura. I considera que el món més desenvolupat, bàsicament l'Amèrica del Nord i Europa, han d'ajudar els altres continents, i especialment l'Àfrica, a desenvolupar-se de manera molt diferent. "Se'ls ha d'ajudar a créixer d'una altra manera", assegura, perquè "si l'Índia i l'Àfrica es desenvolupen com nosaltres, no hi ha remei", rebla. Així, considera que en l'àmbit internacional s'han d'aconseguir compromisos per evitar el canvi climàtic, però que no es quedin en declaracions d'intencions, sinó que vagin acompanyats d'incentius i sancions perquè realment es compleixin.

Santacreu, que ha dirigit hospitals i és el primer executiu d'una companyia d'assegurances de salut, ho té molt clar. "El principal repte per a la salut serà, aquest segle, la crisi climàtica".

stats