Construcció i immobiliari
Emprenem 03/04/2021

L’edifici de fusta més alt d’Espanya que vol canviar el model de l’habitatge

El projecte Cirerers a Roquetes explora un nou model cooperatiu de propietat i convivència amb la cessió d’ús

3 min
L’edifici de fusta més alt d’Espanya que vol canviar el model de l’habitatge

Són planta i set pisos d’altura fets amb una estructura de fusta. L’edifici més alt d’Espanya que utilitza aquest material com a base de la construcció es diu Cirerers i és al barri de Roquetes, a Barcelona. Un nou sistema de construcció, però que forma part d’un projecte que va més enllà, que també vol canviar el model de propietat i accés a l’habitatge i intentar influir en l’inflacionista mercat immobiliari per aconseguir abaixar el preu dels pisos.

L’edifici és una iniciativa de la cooperativa Sostre Cívic i l’ha desenvolupat una altra cooperativa, Celobert, sobre un solar cedit per l’Ajuntament durant setanta-cinc anys. Reduir la petjada de CO i millorar l’eficiència i la sostenibilitat són part dels objectius, però no els únics. El model de cooperativa en cessió d’ús significa que no hi ha divisió horitzontal de la propietat. La cooperativa és la propietària de tot l’edifici, que té 32 habitatges, durant tota la seva vida. I també canvia el model de convivència, amb uns espais privatius per als que hi viuen, però també amb uns de comunitaris, en un model de cohabitatge.

La idea és “construir habitatge sense fer negoci”, explica Diego Carrillo, de l’equip d’arquitectes de Celobert que ha fet el projecte. Per això desmarca Sostre Cívic del cooperativisme tradicional. Els socis, explica, paguen una aportació inicial de capital a la cooperativa, d’entre 25.000 i 30.000 euros. Després aniran pagant una quota mensual, inferior a la d’un lloguer, per amortitzar la hipoteca -el finançament del projecte el fa Fiare Banca Ètica-. D’aquesta manera, al cap de vint-i-cinc anys i amb la hipoteca ja cancel·lada, la quota serà inferior, l’equivalent a una comunitat de propietaris. I si decideixen anar-se’n de l’edifici, l’aportació inicial de capital -no les quotes- la recuperen, perquè l’assumiria un nou cooperativista.

Aquest sistema permet, per tant, assegurar-se un habitatge de per vida a un preu més baix que un lloguer tradicional i amb una aportació inicial de capital inferior a la que s’hauria de fer per comprar un pis, encara que fos amb un crèdit hipotecari. El sistema, segons la cooperativa Sostre Cívic, evita l’especulació perquè la propietat col·lectiva impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. Carmen Perales, una de les sòcies de Sostre Cívic, afirma que “es vol crear una xarxa de suport mutu que permeti una vida comunitària, autogestionada i assembleària”. “Actualment ens reunim en assemblea i treballem per enfortir un model alternatiu d’accés a l’habitatge i una vida comunitària arrelada a barri i a les persones”, explica. Estel Andreu, una altra participant, afegeix que el projecte “és la llavor d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge a la ciutat”.

El cost de construcció amb la fusta com a element fonamental és més elevat que una de tradicional de formigó, maons i acer. Aproximadament, aixecar l’edifici amb aquest material com a principal element és un 10% més car. Però el sobrecost es pot recuperar en un període d’entre 7 i 10 anys per la seva més gran eficiència energètica, explica l’arquitecte del projecte. La fusta presenta uns quants avantatges. D’entrada, és el material estructural amb menys petjada de CO. A més, té unes bones prestacions estructurals i, sobretot, d’eficiència energètica. I, finalment, l’edifici acaba sent més saludable. “Cal explicar que la fusta té les seves coses, però si es fa bé és tant o més resistent que el formigó o l’acer”, indica Diego Carrillo. Per aixecar l’immoble Cirerers han fet falta 730 metres cúbics de fusta. L’estalvi en CO d’aquesta construcció equival a les emissions d’un cotxe fent 200 voltes a la Terra.

No obstant això, no tot l’edifici està fet d’aquest material. També s’ha utilitzat morter de calç a les façanes i plaques de guix als interiors. Tots són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, perquè la producció, el transport i el reciclatge comporta molt poques emissions de CO. El model cooperatiu sense ànim de lucre de Sostre Cívic amb l’edifici Cirerers, indica l’arquitecte Diego Carrillo, “pot ser un factor que ajudi a frenar l’escalada del preu de l’habitatge a Barcelona”.

stats