TURISME
Emprenem 20/11/2021

Gaudí: una mina d’or incalculable per a Barcelona

Els edificis de l’arquitecte modernista van rebre el 2019 uns 10,3 milions de visitants i van obtenir un impacte econòmic aproximat de 195 M€

Anna Reig
3 min
Gaudí: una mina d’or incalculable per a Barcelona
Dossier Gaudí 1921 Desplega
1.
La ciutat que mai dormia
2.
“La Sagrada Família es va construir contra la Barcelona proletària i revolucionària”
3.
Biografia de l’obra de Gaudí
4
1921-2021: Barcelona abans i ara
5
Com seria Barcelona sense Gaudí?
6
Els anys que Barcelona volia ser com París
7
Riure's del mort i de qui el vetlla: una tradició més que centenària
8
La Barcelona del 1921: violència, finances i testaferros
9
L'esclat de la inestabilitat
10
La ciutat que va començar a pelegrinar als camps de futbol
11
Irlanda, un estat nascut enmig de la violència a la fi de la Gran Guerra
12
Una ciutat que somiava ser infinita
13
Un llegat universal
14
La crònica de la por (als 'pijos' no mencionats)
15
Gaudí: una mina d’or incalculable per a Barcelona
16
Ni sant ni geni incomprès: el MNAC escombra els tòpics del llegat de Gaudí
17.
Antoni Gaudí i la Sagrada Família (1905)

Tothom sap que el llegat de Gaudí a la ciutat de Barcelona és multimilionari, però ningú ha estat capaç de quantificar-lo. La Sagrada Família, el Parc Güell, la Pedrera o la Casa Batlló són emblemes que fan única la capital catalana i atrauen cada any milions de turistes d’arreu del món. Tot i això, mai s’han fet els comptes de quin impacte econòmic generen. De totes maneres, l’Emprenem ha calculat una xifra aproximada. El 2019 van ser 10,3 milions els turistes que van visitar els edificis principals de Gaudí, segons l’informe de l’Observatori del Turisme de Barcelona. Si suposem que cada un d’ells va comprar una entrada general, que va dels 10 euros del Parc Güell als 35 euros de la Casa Batlló, això equivaldria a uns 195 milions d’euros.

Però al marge del llegat arquitectònic de Gaudí, la riquesa que aporten els turistes a Barcelona ha estat objecte de molts debats. Amb dades prepandèmiques, Barcelona havia arribat a rebre el 2019 fins a 12 milions de turistes en un any. Si l’estada mitjana és de quatre dies i la despesa d’un sol dia voreja els 200 euros, la xifra màgica és que la capital catalana va ingressar 9.600 milions d’euros dels turistes. Quin percentatge d’aquesta xifra es pot atribuir a Gaudí? És incert: si un de cada deu turistes ve atret pel genial arquitecte, parlaríem de prop de 1.000 milions. Si elevem la proporció i creiem que un de cada tres visitants ve a Barcelona per Gaudí, la xifra es dispara fins als 3.000 milions.

“És curiós, perquè no hi ha ànim de lucre en l’explotació de molts dels monuments de Gaudí, com la Sagrada Família o la Pedrera”, explica Albert de Gregorio Prieto, economista expert en gestió i política cultural. La Sagrada Família pertany a la Junta Constructora del Temple Expiatori i els recursos que s’obtenen es destinen a acabar les obres, que teòricament quedaran enllestides el 2026. El Parc Güell és gestionat per Barcelona de Serveis Municipals i fa uns anys l’entrada era gratuïta, però ara cobren 10 euros per preservar-lo com a zona d’interès cultural i turístic. Sí que poden tenir ànim de lucre la Casa Batlló, dels expropietaris de Chupa Chups, la família Bernat, i la Casa Vicens, adquirida el 2014 per MoraBanc d’Andorra i reoberta al públic el 2017.

Gaudí també s’ha convertit en un gran negoci gràcies en part al preu de les entrades. Si pujar a la Torre Eiffel val 17 euros o admirar la Capella Sixtina dels Museus Vaticans en costa 16, l’experiència nocturna de la Pedrera s’enfila a 34 euros. Un turista paga aquest preu perquè “no pot tornar a Buenos Aires o Sant Petesburg i dir que ha estat a Barcelona però no ha visitat la Sagrada Família i el Parc Güell”, afirma De Gregorio. A més, “són monuments declarats Patrimoni de la Humanitat, tenen un valor universal excepcional i només es troben a Barcelona”, apunta Jordi Tresserras, consultor de la Unesco.

Un problema que ha tingut l’obra de Gaudí ha estat dependre excessivament d’un públic estranger que visita el monument una vegada a la vida i ja no hi torna. Abans de la pandèmia només entre un 2% i un 3% dels visitants de la Sagrada Família eren catalans. De sobte van passar de 10.000 turistes al dia a zero. Els ingressos es van desplomar i encara avui no s’han recuperat els nivells prepandèmics. En el cas de la Pedrera, el 2020 van rebre 181.354 visitants quan l’any anterior havien superat el milió i actualment tenen el 50% dels ingressos d’un any normal.

Per corregir aquesta tendència, apunta Tresserras, “cal donar una segona vida als monuments a partir d’activitats culturals i lúdiques específiques per al públic local, com ja s’està començant a fer”. Però per aconseguir aquest objectiu cal “canviar la percepció dels catalans sobre l’obra de Gaudí perquè no sentin que per anar-hi estan fent el guiri ”, afegeix Tresserras.

El fenomen Gaudí, fins a la pandèmia, creixia imparablement. Gaudí ja era a Barcelona abans del 1992, però va ser amb els Jocs quan el món va descobrir la ciutat i el seu famós arquitecte. La Sagrada Família, l’edifici més popular de la capital, el 1994 rebia 700.000 visitants, el 2000 va superar el milió i el 2019 va assolir el seu rècord, 4,7 milions de visites. Es va arribar a la saturació? “Segurament”, assenyala De Gregorio. L’Associació de Veïns de la Sagrada Família va alertar fa temps que el volum de visitants era “totalment inassumible” per la capacitat física de l’entorn. Ara tenen por que amb la reactivació econòmica s’hi torni a arribar.

La pandèmia ha evidenciat la dependència del turisme que té la capital catalana, ja que representa un 14% del PIB. “Barcelona té el risc de convertir-se en una ciutat poc autèntica, amb els mateixos elements que podem trobar a Londres o París”, explica Tresserras. En aquest sentit, l’obra de Gaudí és un punt diferencial. “Cal potenciar tant Gaudí com altres espais, per exemple el MNAC”, afirma l’expert.

Dossier Gaudí 1921
Vés a l’ÍNDEX
stats