Especulació amb joguines: pagar cinc vegades més per una capsa de Lego
Gràcies a plataformes com eBay, el col·leccionisme s’estén més enllà dels jocs antics i arriba a productes més moderns, com Lego i Playmobil.
Especular en borsa o en el mercat immobiliari és una activitat relativament freqüent, però fer-ho amb joguines, no tant. Amb tot, el mercat de joguines antigues, com passa amb el d’obres d’art o mobles d’època, també té els seus col·leccionistes que no actuen empesos només pel seu interès pels objectes sinó també pel valor econòmic d’aquests objectes a llarg termini. L’interès, a més, no es limita a joguines de segles passats, que es podrien considerar antiguitats, sinó que s’ha estès a productes que avui encara es fabriquen i que tenen èxit entre el públic infantil, com ara els ninots de Playmobil i Lego.
Les joguines modernes estan vivint un creixent interès dels col·leccionistes, tant pel que fa a productes recents però que ja no es fabriquen -com els ninots Madelman o les peces de construcció de Tente- com per altres que sí que es fabriquen. En tots dos casos s’ha viscut un auge del col·leccionisme d’aquests tipus de joguines gràcies a l’aparició de plataformes de venda per internet com eBay o Amazon.
Per exemple, a la pàgina web espanyola de Playmobil es pot adquirir un set d’un cotxe totterreny amb dues figures i diversos accessoris per uns 40 euros. Per aquest mateix preu, a eBay es ven una capsa amb tres figures. La diferència? La capsa d’eBay, tot i ser molt més petita, és un model dels anys 90 i forma part d’una col·lecció que es va deixar de vendre fa més d’una dècada.
Ferran Forné, col·leccionista aficionat de Lego i fotògraf de l’ARA, afirma que les capses de joguines sense desprecintar tenen molt més valor que les que ja estan obertes (i, per tant, molt probablement han sigut utilitzades). Al final, però, “depèn molt de la joguina”: malgrat la preferència dels col·leccionistes pels productes sense usar, també es poden arribar a pagar preus elevats per sets oberts o peces concretes, sobretot si es tracta de productes que ja estan descatalogats.
Els fabricants d’aquests tipus de joguines són plenament conscients de l’existència d’un mercat secundari de peces. Lego té una línia de productes anomenada Ultimate Collector Series en la qual inclouen edicions limitades de figures de les pel·lícules de Star Wars amb preus més elevats, en alguns casos superiors als 500 euros, i que, un cop s’acaben, poden superar els 3.000 euros a les plataformes de comerç online, segons Forné. Així mateix, l’empresa anuncia quan es retira del mercat una sèrie de productes o quan deixa temporalment de fabricar peces concretes. Quan això passa, el seu valor es multiplica. Forné explica que quan Lego anuncia que deixa de fabricar peces concretes, per exemple un motor, el preu a internet és “cinc vegades superior” al de just abans de l’anunci.
EL món de la joguina històrica té similituds amb aquesta nova onada, però en aquest cas es barreja amb el mercat de les antiguitats. “Els col·leccionistes que també són especialistes que paguen molt per una peça concreta”, explica Josep Maria Joan, director del Museu del Joguet de Catalunya, amb seu a Figueres. Segons diu, Catalunya té poca tradició en el col·leccionisme de joguines, a diferència de països com França o Alemanya, on se celebren habitualment subhastes de joguines d’època. De fet, en el cas del Museu del Joguet, al seu fons “pràcticament tot són donacions”, diu Joan. És fora de Catalunya, doncs, on es pot copsar millor l’aparició d’especuladors, ja que hi ha algun cas -diu Joan- de joguines que van reapareixent periòdicament en subhastes però amb increments de preu de fins a deu vegades.
Per protegir-se d’això, el Museu del Joguet es nega a proposar preu quan li ofereixen joguines per comprar i deixa que sigui el venedor potencial qui posi la xifra.
No obstant, viure d’especular amb joguines no és possible. “En el món de les coses passades, fer una inversió en això és molt difícil”, diu el director del Museu del Joguet. Segons Joan, “s’ha de ser molt entès” per poder tenir èxit en la compravenda de joguines més enllà del pur col·leccionisme. En joguines més modernes tampoc és possible, tot i l’existència de botigues especialitzades en una joguina concreta però on es venen peces antigues i altres de modernes. Ferran Forné creu que és “impossible” viure només de l’especulació en joguines, però sí que s’hi poden guanyar diners que serveixin per seguir finançant el hobby. Ell assegura que quan compra una peça o un set, en moltes ocasions ho fa per duplicat: “Un per a mi i un altre per guardar, que venc més tard”, explica. D’aquesta manera, “el següent et surt gratis”, conclou.
