Esclata la guerra entre Trump i Silicon Valley

El traçat urbà de Washington DC, la capital dels Estats Units, va ser dissenyat per un francès; la Casa Blanca, la residència del seu president, per un irlandès, i el Capitoli, la seva seu parlamentària, per un anglès. Donaria per fer un acudit, però és una realitat que demostra l’enorme capacitat integradora que tradicionalment ha tingut aquesta nació. Tampoc s’ha d’oblidar que els seus primers colons van arribar a Nova Anglaterra, a principis del segle XVII, fugint de la persecució religiosa a Europa. És a dir, que eren refugiats.

És per això que el decret que el president Donald Trump va firmar la setmana passada en què vetava l’entrada d’immigrants de set països musulmans, així com de nombrosos refugiats que professen aquesta religió, ha impactat amb força en molts estrats de la societat nord-americana. El veto tindrà importants implicacions humanes i econòmiques a nivell global, però especialment per als mateixos EUA, un país on, segons el grup d’experts Partnership for a New American Economy, el 40% de les empreses que hi havia a l’índex Fortune 500 l’any 2011 havien sigut creades per immigrants o fills d’immigrants.

Els primers efectes financers els ha experimentat l’índex borsari Dow Jones, que ha vist frenat el vertiginós ascens que havia experimentat des que Trump va ser elegit. El Dow Jones havia superat fa poc més d’una setmana els 20.000 punts, una fita històrica. Des de llavors ha mantingut una trajectòria dubitativa. El pic, 2.100 punts, el va tenir entre el dijous i el divendres anteriors a l’anunci del veto. Després va caure, tot i que ens els últims dies ha recuperat la tendència a l’alça.

Malgrat l’enorme incertesa social i econòmica que aquest decret genera, la veritat és que no sorgeix del no res, sinó que és el corol·lari d’una progressiva inversió dels valors nord-americans des de l’11 de setembre del 2001, quan es van produir els atemptats a les Torres Bessones de Nova York. Arran d’aquest fet, el llavors president, George W. Bush, va establir la restricció a l’entrada d’estrangers més estricta des de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta mesura no va ser revertida per la posterior administració de Barack Obama, que, malgrat el seu tarannà aparentment idealista, va mantenir un alt nivell de deportacions durant els seus anys de govern: més de 2,5 milions de persones retornades al seu país d’origen. No obstant, tant Obama com George W. Bush van mantenir excepcions a aquestes restriccions per a sectors concrets, com el tecnològic, el químic, la medicina i l’enginyeria. Els treballadors d’aquests sectors es podien acollir a uns visats especials, anomenats H-1B. Ara cada vegada està més clar que Trump vol acabar amb els H-1B. Ho va prometre durant la campanya, ho va mantenir un cop guanyades les eleccions i tot indica que pensa complir la seva promesa, tal com està prometent la resta.

Silicon Valley va poder importar abundant talent de l’estranger gràcies als visats H-1B, que permeten a treballadors forans altament qualificats en diversos sectors d’interès entrar i treballar als EUA durant un màxim de sis anys, amb la possibilitat de prolongar aquest límit. Gràcies a això, durant els últims quinze anys la badia de San Francisco i altres zones dels EUA han pogut liderar la revolució de l’era digital absorbint talent de totes les parts del món.

D’aquesta manera també, la costa de Califòrnia s’ha convertit en una de les regions més cosmopolites i amb un índex més alt de treballadors estrangers dels EUA, un fet que precisament Trump ha declarat nombroses vegades com a part del problema del país. Això, unit al tarannà liberal de moltes de les empreses de la zona, va provocar nombrosos enfrontaments durant la campanya electoral entre Trump i els alts executius del sector tecnològic, que no es van frenar a l’hora de menysprear el candidat (vegeu l'Emprenem del passat 3 de juliol), segurament creient que la seva victòria era difícil si no impossible.

Un cop guanyador, un calfred es va instal·lar a Silicon Valley i van aflorar les primeres veus que advertien del perill que suposaria per a l’economia tecnològica l’anul·lació o restricció dels visats H-1B. L’inversor espanyol Luis Martín de Cabiedes va declarar llavors a aquest suplement que el bloqueig de les H-1B podria fer retrocedir el sector 15 anys i suposaria en la pràctica la destrucció de l’ecosistema de Silicon Valley, fins ara cor de la revolució tecnològica al món.

Davant la por que Trump complís les seves promeses, les primeres setmanes després de la seva elecció els consellers delegats de les principals empreses tecnològiques van començar a moure els fils. El seu objectiu era preparar una reunió conjunta amb el nou president en la qual s’arribés a un pacte de no-agressió. La reunió es va produir i, posteriorment, diverses fonts la van qualificar de freda però cordial. Alguns van acceptar la invitació d’integrar un consell assessor des del qual intentar influir. Era el cas de Travis Kalanick, fundador d’Uber, que aquesta mateixa setmana ha abandonat el consell en vista del boicot que havia generat entre els usuaris d’Uber la seva decisió.

Però el ritme al qual Trump ha començat a complir les seves promeses electorals, sobretot les més polèmiques, com el mur a la frontera amb Mèxic i el mateix veto als immigrants, ha acabat per provocar l’alerta, ja que molts dels empleats de diverses companyies s’han vist afectats. Tal com relatava el New York Times diumenge passat, l’ambivalència dels primers moments a Silicon Valley va acabar convertida en una ira incontinguda durant el cap de setmana.

A Google 187 treballadors estrangers podrien haver d’abandonar l’empresa i el país, segons fonts de la mateixa companyia, que el cap de setmana va reaccionar amb fúria al veto. Hi va haver manifestacions a l’entrada de les oficines centrals a les quals es va sumar el cofundador Sergey Brin, ell mateix un immigrant rus que va arribar amb quatre anys als EUA juntament amb els seus pares, científics i refugiats polítics. També el conseller delegat de l’empresa, l’indi Sundar Pichai, va fer unes explosives declaracions en contra del veto, a més d’oferir assessorament i ajuda als afectats.

No van ser els únics: el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va reivindicar l’origen estranger de tots els seus avis, jueus europeus, i els de la seva dona, xinesos i vietnamites. Tim Cook, factòtum d’Apple, va assegurar al Wall Street Journal que la companyia estudia portar el veto als tribunals i Reed Hastings, conseller delegat de Netflix, va declarar en el seu compte de Twitter: “La mesura és tan antiamericana que ens fa mal a tots, inclosos els mateixos americans”.

També va reaccionar amb contundència el màxim executiu de Microsoft, Satya Nadella, nascut a l’Índia. Va escriure al seu compte de LinkedIn: “Com a immigrant i com a conseller delegat, he experimentat i vist l’impacte positiu que la immigració té en la nostra companyia, per al país i per al món. [...] Continuarem advocant per aquest important tema”.

Més cauts han sigut els fundadors d’Amazon i Dell, Jeff Bezos i Michael Dell. Bezos, de padrastre espanyol, perquè hi té molt a perdre: com a propietari del Washington Post -enfrontat al president- està des del principi en el punt de mira de Trump. A més, Amazon té un altíssim nombre de treballadors estrangers. Per la seva banda, Dell va ser dels pocs que es van mostrar entusiastes amb la victòria de Trump. Tot i així, s’ha declarat “agredolç” amb la mesura en un correu adreçat al mitjà digital BuzzFeed.

Finalment, el fundador de Tesla, Elon Musk, ha decidit que, tot i estar en desacord amb la política migratòria de Trump, de moment seguirà al consell econòmic del president, al qual va ingressar al desembre, en considerar que des d’allà podrà influir millor.

Són molts més els que han mostrat el seu rebuig al veto, pel que implica de moment i per por que suposi el principi de la fi dels visats H-1B. Al cap i a la fi, si alguna cosa se sap ja de Trump és que pot ser molt venjatiu i que compleix les seves promeses. El veto podria ser l’inici d’un llarg setge sobre Silicon Valley que se saldés finalment amb l’expulsió de treballadors estrangers, la restricció del talent global i el trasllat de nombroses fàbriques des de l’Extrem Orient de tornada als EUA.

Una victòria de Trump, tal com pronosticava Martín de Cabiedes, podria suposar la fi d’un ecosistema tecnològic que ha sigut hegemònic des de la dècada dels setanta i la cessió del testimoni potser a la Xina, que ja té fàbriques i nombrosos professionals de talent, a més d’un mercat immens. Qui sap si la derrota de Silicon Valley serà el senyal definitiu de la caiguda de l’imperi americà.

L’exalcalde de Nova York Michael Bloomberg va advertir en un discurs el 2011, deu anys després de l’inici de les restriccions a l’entrada d’estrangers aprovada per Bush, que si no s’aixecaven, els EUA acabarien per perdre el lideratge mundial. Bloomberg demanava al llavors president Obama una relaxació de les fronteres que no es va produir. Amb l’arribada de Trump, segurament les seves esperances s’han esvaït del tot i és possible que els seus pitjors somnis es facin realitat.