Indústria
Emprenem  /  Empreses 26/11/2022

Ercros-Flix: de l’esplendor al barri fantasma

La fàbrica química d’Ercros tanca després de més de 125 anys sent el motor del poble

6 min
01. La fàbrica química, a tocar de l’Ebre. 02. Enric Cervelló davant la fàbrica. 03. La colònia industrial mig abandonada. 04. El Cafè de Mari és el lloc de trobada dels treballadors d’Ercros a Flix.

El lloc tradicional de trobada és el Cafè de Mari, un petit bar situat a pocs metres de la plaça de l’Ajuntament i on sempre és fàcil trobar algun treballador d’Ercros, la fàbrica química que ha marcat la vida de Flix des de fa més de un segle. Aquests dies tots els treballadors parlen del “monotema”, com ells en diuen: el tancament definitiu de la fàbrica el pròxim 1 de gener després de ni més ni menys que 125 anys d’història. Existeix des del 1897. Es tracta d’una mort anunciada. Ercros feia anys que no invertia en la planta de producció de Flix. Però ara que la defunció és un fet i no té marxa enrere, els veïns d’aquest petit poble de la Ribera d’Ebre no poden evitar mirar el futur amb vertigen.

“No soc gran per jubilar-me ni jove per buscar feina. És una edat molt complicada”, comenta Xavier Roger amb cara de preocupació i recolzat a la barra del bar. Té 57 anys i en fa 35 que treballa a Ercros. Ara no sap què passarà amb ell: si haurà de traslladar-se a una altra de les plantes de producció que l’empresa té a Espanya o si podrà anar fent fins a la jubilació amb la indemnització que li donin.

“Si anem a l’atur, perdrem el 30% de la pensió de jubilació tot i haver estat treballant tota la vida”, lamenta un altre treballador, Sergio Pujals, que també xerra al bar i tampoc té gaire clar quina és la millor solució. Ell té 61 anys i també en fa 35 que treballa a la fàbrica, de la mateixa manera que també ho van fer el seu pare i el seu avi. Tres generacions de la mateixa família.

Ercros ha anat reduint la seva plantilla a Flix en els últims anys i això va generar que els veïns sortissin al carrer a  protestar per intentar frenar uns acomiadaments que afectaven tot el poble

Ercros té a Flix 48 treballadors d’una mitjana d’edat de 55 anys. A aquests cal afegir-hi un centenar de treballadors més d’empreses auxiliars que pràcticament tenen com a únic client Ercros. Un exemple és Granero Vilarasau, que es dedica al manteniment de la fàbrica. “El meu fill treballa a Granero Vilarasau i ja li han dit que el faran fora”, diu Antonio Barajas, que també passa l’estona al Cafè de Mari. És a dir, el tancament de la fàbrica tindrà, sens dubte, un efecte dòmino. I el fet que un total de 150 famílies es quedin sense la seva principal font d’ingressos en un municipi de 3.400 habitants no és poca cosa.

La propietària d’un estanc que hi ha a la plaça de l’Església, al centre del poble, assegura que ella ja ho ha començat a notar. “Des que es va saber la notícia que la fàbrica tancava, la gent ja no compra tant”, afirma. S’estima més mantenir el seu nom en l’anonimat. El seu marit també n’està afectat: treballa en una de les empreses contractistes.

Altres comerciants també preveuen que el tancament els impactarà. “Ja va baixar la clientela anys enrere quan Ercros va fer fora part de la plantilla, així que suposo que aquesta vegada passarà el mateix”, diu Salus Martín Barbero, propietària de la botiga Didal i Agulla, que és a prop del mercat i es dedica a fer arranjaments de roba i a la venda de teles i complements. De fet, Flix és un municipi especialment comercial. Sorprèn el munt de supermercats i botigues de tota mena que hi ha. També crida l’atenció que, malgrat que és un poble tan petit, compta fins amb tres sucursals bancàries. Es nota que aquí s’hi mouen diners.

Enric Cervelló davant la fàbrica
El Cafè de Mari és el lloc de trobada dels treballadors d’Ercros a Flix

Veient la magnitud de la planta de producció d’Ercros a Flix, és fàcil imaginar-se l’impacte econòmic que ha tingut per al municipi. És un mastodont de dipòsits, naus i canonades que ocupen més de 20 hectàrees a la vora del riu Ebre. Quan es va fundar el 1897, va ser la primera empresa química espanyola a produir clor i sosa càustica pel mètode electrolític. I als anys seixanta, quan Flix tenia més de 5.000 habitants, gairebé una quarta part de la seva població activa treballava a la fàbrica.

Actualment l’activitat de la fàbrica només es manté en el 5% de les instal·lacions i es basa exclusivament en la producció de fosfat bicàlcic, un compost que té usos en la fabricació de pinsos i fertilitzants. De fet, l’empresa ha justificat el tancament per la impossibilitat de renovar dos contractes de subministrament que tenia fins ara, a conseqüència de la situació dels mercats internacionals. Els temps han canviat molt.

“Començar a treballar a Ercros era com fer-se funcionari, perquè tenies la feina assegurada”, diu el president de l’actual comitè d’empresa, Enric Cervelló, que té 59 anys i en fa 34 que treballa a l’empresa. No només era tenir la feina assegurada, sinó també la casa. A principis del segle XX, personal tècnic de l’empresa mare a Alemanya, Chemische Fabrik Elektron Griesheim, es va traslladar a viure a Flix i va construir-hi una colònia industrial.

La colònia industrial mig abandonada

L’anomenada Colònia Fàbrica continua alçada, però ha perdut tota l’esplendor del passat. “Allà hi havia la clínica on ens feien les revisions anuals”, diu Cervelló indicant un immoble que ara està totalment abandonat. En aquest singular barri en total hi ha un centenar d’habitatges, que són propietat de l’empresa. Dinou han estat declarats béns culturals d’interès local.

“També teníem una escola de pàrvuls pròpia, una pista de futbol sala, dues de tenis, una bolera i un supermercat”, continua explicant Cervelló. De tot això només queden dues porteries rovellades del que va ser la pista de futbol. Moltes cases estan deshabitades i l’herba creix sense control als jardins. Tot just hi viuen entre 150 i 200 persones, segons l’Ajuntament. Sembla un barri fantasma. Alguns veïns encara treballen a la fàbrica. Altres ho van fer en el passat però continuen mantenint els habitatges com a primera o segona residència, perquè els surt completament de franc.

“Crec que paguem uns 60 cèntims al mes de lloguer”, diu el president del comitè d’empresa, que no sap precisar la quantitat exacta de tan ridícula com és. Així mateix tampoc no paguen ni aigua ni electricitat. També l’obtenen de la fàbrica. Què passarà ara?

L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, assegura que està tot preparat per connectar el barri a la xarxa general, de la mateixa manera que els últims anys l’Ajuntament ja hi ha invertit per rehabilitar alguns dels carrers. Però és que Ercros no només garanteix el subministrament a la colònia, també s’encarrega de la captació i la potabilització de l’aigua de tot el municipi de Flix. Els veïns no tenen ni comptadors. Només paguen un cànon mínim pel manteniment i les clavegueres.

“Això continuarà així fins que hi hagi una solució alternativa”, confia l’alcalde, que, en canvi, sí que reconeix que el tancament de la fàbrica repercutirà a les finances municipals i en altres ajudes per al poble. Per exemple, destaca que Ercros aportava uns 30.000 euros anuals a l’associació Grup de Natura Freixe, que gestiona la reserva natural de Sebes i el meandre de Flix.

La fabrica d'Ercros

Tots aquests beneficis econòmics han fet que no hi hagi veus crítiques al municipi sobre l’impacte ambiental d’Ercros, malgrat que l’ha tingut i el continua tenint. La doctora en ciències ambientals Marta Pujadas, autora de la tesi La creació d’un passiu ambiental a Catalunya. La història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013), recorda que l’Audiència Provincial de Tarragona va condemnar l’empresa per un delicte ecològic reiterat l’any 2003. L’acusava d’abocaments incontrolats a l’Ebre, però també d’emissions de clor i d’emmagatzemar substàncies tòxiques de manera il·legal.

Es calcula que 700.000 tones de llots tòxics es van acumular al fons de l’embassament de Flix a conseqüència de l’activitat industrial durant dècades. El 2018 els veïns van crear la plataforma Flix Net, segons recorda un dels seus membres, Óscar González. L’objectiu de la plataforma no era denunciar la contaminació, sinó la manera “matussera i corrupta” com en un inici es van intentar extreure els llots tòxics.

El mateix dia que Ercros anunciava el tancament de la fàbrica a Flix, l’empresa presentava uns beneficis de 50,5 milions d’euros els primers nou mesos de l’any, un 93% més que el mateix període de l’any passat. El president del comitè d’empresa confia que Ercros mantindrà alguns treballadors a Flix, si més no per continuar potabilitzant l’aigua del municipi. Creu que la despesa deu ser una minúcia per a l’empresa.

Per la seva banda, l’alcalde, Francesc Barbero, espera que Ercros faciliti que altres empreses s’instal·lin als seus terrenys. La doctora en ciències ambientals Marta Pujadas, però, no ho veu tan fàcil. Recorda que els terrenys de la fàbrica “estan contaminats i ho continuaran estant durant dècades”. Bona part dels fangs tòxics de l’embassament es van extreure, però no els del subsol. “És una bomba de rellotgeria. Quina empresa estarà disposada a córrer aquest risc?”, es pregunta.

stats