ENERGIA
Empreses 04/02/2018

El discret 175è aniversari de Gas Natural

La companyia energètica viu l’efemèride sense pompa, en un moment de canvi en el sector i per a la mateixa empresa, el futur de la qual pocs saben desxifrar

Xavier Grau
7 min
El discret 175è aniversari
 De Gas Natural

Ha passat desapercebut, però Gas Natural, l’empresa d’origen català de més capitalització a la borsa, acaba de complir 175 anys. Va ser diumenge passat i, de moment, no hi ha hagut grans celebracions de l’efemèride, cosa que ha generat sorpresa entre els treballadors que estaven al corrent d’aquest aniversari, tot i que un portaveu de l’empresa assegura que ja se celebrarà.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

La història va començar el 28 de gener del 1843, quan es constituïa oficialment a Barcelona la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas. En tot aquest temps la companyia ha anat canviant de nom, però s’ha mantingut en el sector energètic fins a convertir-se en l’actual Gas Natural Fenosa, la primera empresa per facturació de Catalunya, una de les principals multinacionals del sector i que té com a socis de referència La Caixa, Repsol i el fons GIP. L’aniversari ha arribat en un moment important per a la companyia.

El naixement no va ser fàcil. L’empresa la van constituir un enginyer francès, Charles Lebon, juntament amb la família Gil Serra i sis accionistes més, que hi van aportar recursos financers. El capital inicial va ser de sis milions de rals dividits en 580 accions. Però els orígens reals se situen dos anys abans, quan l’Ajuntament de Barcelona va fer un concurs per il·luminar els carrers amb fanals de gas. Els primers fanals es van posar per il·luminar l’església de Santa Maria del Mar i la Rambla. El motiu pel qual la constitució formal de la societat no es va fer fins al 1843 va ser perquè el novembre del 1842 es va produir la insurrecció de Barcelona contra el regent Espartero, i la ciutat va ser bombardejada. Precisament d’aquest moment històric s’atribueix al llavors regent la lamentable frase “Per governar Espanya s’ha de bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys”.

Després va arribar la construcció de la primera fàbrica de gas a la Barceloneta. Una iniciativa que també va topar amb els militars. La ubicació es va decidir perquè era a prop del port, ja que el gas es fabricava amb hulla, un tipus de carbó. Però en una ciutat que encara vivia dins les muralles, el fet que la fàbrica es trobés en el glacis (el terreny lliure que queda fora muralla) no agradava als militars. Finalment es van poder superar els inconvenients i la fàbrica es va posar en marxa.

Els canvis de nom de la companyia expliquen les diferents estratègies empresarials que ha anat adoptant la companyia. La Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas va passar a dir-se el 1912 Catalana de Gas y Electricidad, perquè, amb la generació dels primers salts d’aigua, el gas va perdre importància per a l’enllumenat, i se li van buscar altres usos industrials i domèstics. El 1987, amb l’empresa focalitzada en el negoci del gas i sense negoci de llum, va passar a dir-se només Catalana de Gas, però el 1992, l’any olímpic, es va rebatejar com a Gas Natural SDG després de fusionar-se amb Gas Madrid. L’últim canvi de nom va ser el 2009, quan després de la famosa i fallida opa a Endesa va comprar Unión Fenosa per tornar al mercat elèctric. Llavors va passar a dir-se Gas Natural Fenosa.

Si hi ha un personatge clau en la història de la companyia és Pere Duran Farell (Caldes de Montbui, 1921 - Barcelona, 1999). “Un home polièdric”, el recorda Pere Fàbregas, que va treballar amb ell i va ser director de la fundació promoguda per l’empresa. Duran Farell va estudiar enginyeria de camins, canals i ports a Madrid. Però, a diferència dels seus companys d’estudis, no va passar a treballar per a l’Estat, sinó que es va dedicar a l’empresa privada, on va entrar de la mà del Banco Urquijo. Duran va treballar a Hidroelèctrica de Catalunya, Renfe, La Maquinista i va impulsar la nuclear Vandellòs 1, però, sobretot, va portar el gas natural a Espanya. El primer vaixell carregat de gas va arribar al port de Barcelona el 1969 procedent de Líbia. Però al darrere hi havia una gran feina de Duran Farell, que havia viatjat al Magrib i s’havia enamorat del desert.

Ell havia començat a negociar anys abans amb Algèria, quan el país vivia el procés d’independència, fins al punt que -segons va escriure Francesc Roca, professor de la UB- en la primera visita, el 1962, va anar a negociar en una reunió amb un interlocutor al qual es va trobar degollat. Eren anys difícils. Si calia, expliquen altres persones, s’esperava una setmana pràcticament incomunicat al mig del desert per reunir-se amb Gaddafi. Duran va convertir Barcelona en la porta d’entrada del gas natural a Espanya. Tenia el que calia: un port per desembarcar-hi el gas, una xarxa de distribució i una massa crítica de clients. Però el desenvolupament de l’empresa es va trobar amb els problemes polítics: des de multes a les empreses que es connectaven a la xarxa de gas natural fins a l’expropiació als anys 70 de la planta regasificadora del port, que va passar a mans d’una empresa estatal, Enagás. L’Estat es reservava el control del sector energètic espanyol. Però el 1985 el govern socialista va aprovar el denominat Protocol del Gas, i l’any següent, la llei del sector.

lLavors, Dos actors clau van començar a comprar accions de les dues empreses principals del sector, Catalana de Gas i Gas Madrid. Eren Repsol i La Caixa. Volien entrar en el negoci del gas, i finalment ho van fer. Això sí, amb una difícil negociació entre Josep Vilarasau, Isidre Fainé i Antoni Brufau, per part de La Caixa; Óscar Fanjul, com a president de Repsol, i Claudio Aranzadi, que era el ministre d’Indústria. Al final, la negociació va acabar bé i el 1992 Catalana de Gas i Gas Madrid es fusionaven per donar pas a Gas Natural SDG.

En la negociació de la fusió Duran Farell va saber jugar “amb els tempos i les pors del ministeri i de Repsol”, rememorava Jaume Giró, actual director general de La Caixa, en un homenatge a Duran Farell, amb qui va treballar. La nova Gas Natural va poder mantenir la seu a Barcelona, malgrat les pressions polítiques. Ara, però, després del referèndum de l’1-O, la seu social s’ha traslladat a Madrid, en una decisió menys compresa que la de CaixaBank, que patia una fuga de dipòsits.

El consell d’administració que va sorgir de la fusió era paritari, però La Caixa nomenava el president i Repsol el conseller delegat. El matrimoni entre La Caixa i Repsol s’ha mantingut des de llavors. Durant aquests anys, primer amb la presidència d’Antoni Brufau i després amb Salvador Gabarró com a president i Rafael Villaseca com a conseller delegat, Gas Natual s’ha convertit en una multinacional i ha aconseguit tornar al negoci elèctric. Ho va provar primer amb Iberdrola el 2003, amb una operació no reixida, i després amb l’esmentada opa a Endesa.

Però, finalment, ho va aconseguir el 2009 quan va culminar l’opa sobre Unión Fenosa. El negoci del gas i l’electricitat es va estendre a més de 30 països durant la presidència de Gabarró, que va posar la cirereta a l’esforç d’internacionalització amb l’opa sobre la xilena CGE, una operació que ha portat Gas Natural a obtenir pràcticament la meitat dels seus beneficis a l’estranger.

Però el negoci internacional també ha donat algun disgust, com la intervenció i expropiació d’Electricaribe, la filial de Colòmbia, o la sortida recent del mercat italià després de la reordenació del sector al país transalpí.

Fa poc més d’un any Isidre Fainé va prendre les regnes de la companyia, en un moment de canvis en el sector energètic, tant a Espanya com a Europa, i també a la mateixa empresa. A Europa, el sector viu un procés de concentració i Gas Natural surt a totes les travesses com una de les possibles protagonistes, per exemple d’una fusió amb la portuguesa EDP.

Els equilibris històrics de Gas Natural també han variat. El setembre del 2016 el fons GIP va entrar a l’accionariat. La Caixa segueix liderant el capital amb un 24%, però tot seguit ja hi ha Repsol i GIP, amb un 20% cada una. A més, Repsol ha admès que un altre fons, CVC, té interès per comprar-li la participació, una operació que acabaria amb el matrimoni històric entre la petroliera i La Caixa en el negoci del gas, però reforçaria l’estratègia de Gas Natural de captar grans inversors internacionals.

L’entrada de GIP a la matriu ha vingut acompanyada d’altres moviments, com la creació de Nedgia, una nova companyia que s’ha quedat el negoci de la distribució que Gas Natural té a Espanya. Nedgia està controlada per la mateixa Gas Natural, però la companyia ha venut un 20% del capital al consorci d’inversió en infraestructures format per Allianz Capital Partners (ACP) i Canada Pension Plan Investment Board (CPPIB). L’impuls de Nedgia ha causat sorpresa al mercat i a dins de la mateixa empresa. “No entenc què estem fent”, diu un directiu, que demana no ser identificat i que veu com a única possible explicació “que s’estiguin reunint diners per a alguna operació important”.

L’empresa argumenta que separar el negoci de distribució ajuda a complir les directrius europees, que demanen separar aquest negoci i el de la comercialització. Però a l’empresa també hi ha veus crítiques amb l’operació. “Vendre el 20% de la distribuïdora ens ha ferit als gasistes de tota la vida”, explica una veu de la cúpula de la companyia. “Em sap greu vendre el que ens ha permès viure durant 175 anys: no entenc què estem fent, i això és compartit per molts directius de la companyia; no veiem clar cap on anem, i a dins molts estem esperant que passi alguna cosa”, remata. Els portaveus de l’empresa expliquen que l’operació s’ha fet a un preu molt favorable -uns 1.500 milions d’euros- per a Gas Natural, cosa que les veus crítiques admeten. “Va ser una venda ben pagada”, afirmen.

L’entrada de fons inversors també es va fer en el negoci internacional de generació elèctrica, en aliança amb el fons sobirà Kuwait Investment Authority (KIA), que va aportar més de 500 milions per obtenir el 25% de la societat.

La pedra a la sabata d’aquesta estratègia per captar inversors internacionals ha vingut del govern espanyol. Les energètiques, entre les quals Gas Natural, estan amoïnades per la política del ministre d’Energia, Álvaro Nadal, que dimecres al Congrés anunciava els seus plans per retallar a les companyies més de 250 milions d’ingressos regulats. Una retribució que la llei establia que no s’havia de revisar fins al 2020. Amb la retallada, juntament amb la que ja es va produir en les renovables, fa la sensació que Espanya és un país poc seriós i amb inseguretat jurídica, segons expliquen fonts de la companyia, i això pot foragitar els inversors internacionals. La sensació, sigui com sigui, és que aviat han de passar coses que permetran entendre com serà Gas Natural quan celebri els 200 anys de vida.

stats