Alimentació
Emprenem 29/05/2021

De treballar a la línia 9 del metro a crear la seva pròpia empresa de formatges

Després de dedicar-se a l’enginyeria i d’intentar implantar una loteria a Haití, Phil Roberts ho ha deixat tot per obrir els Artesans dels Avalls

4 min
De treballar a  la línia 9 del metro a crear la seva pròpia empresa de formatges

Feia molt de temps que hi somiava, però la pandèmia i el confinament ho van accelerar. Phil Roberts, amb 62 anys, va decidir l’any passat deixar la seva feina d’enginyer nuclear per començar una nova aventura: crear una empresa de formatges artesans des de la seva segona residència a Terrades (Alt Empordà).

El currículum de Roberts es remunta a principis dels 80, quan, després d’acabar la universitat, va començar a treballar a les plataformes petrolieres que té l’empresa Shell al mar del Nord. “Però amb la meva dona, la Myriam, vam veure que allò no era vida”. Van carregar el cotxe i van marxar cap a Barcelona: “Ens vam donar un termini de sis mesos per trobar feina i pis… I aquí seguim!”, recorda rient.

La primera feina que va aconseguir a Catalunya va ser en una empresa que, poc després, absorbiria Dragados, i amb la qual va estar muntant una planta petroliera al desert d’Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units. “Després vam anar al Pirineu per automatitzar totes les entrades hidroelèctriques de la Vall d’Aran. Van ser tres o quatre anys espectaculars”, diu l’anglès, que el 2004 va decidir deixar Dragados per començar a treballar per a COMSA-EMTE amb les obres del metro de Sevilla. Ell era el responsable de les comunicacions, del centre de control i de la senyalització de la infraestructura. Quan van acabar va aterrar a una obra “faraònica”: la línia 9 del metro de Barcelona. “És el projecte sense fi”, diu fent broma, abans d’aclarir que són uns treballs molt complexos.

El 2013, l'ara formatger va fer un altre gir de guió: se’n va anar a la companyia Win Systems, amb seu a Sant Cugat del Vallès i que es dedica al món del joc. “Només hi ha tres o quatre empreses al món que tinguin un sistema per implantar loteries. Vam estar treballant a Bolívia i Sud-àfrica, i un dels projectes més grans va ser el d’Haití”. Roberts indica com, al país caribeny, s’estima que es gasten mil milions de dòlars a l’any en el joc, però hi ha molts establiments il·legals. “Molta gent posa taules a qualsevol lloc, amb paperetes, i utilitza els resultats de la loteria de Nova York per establir els guanyadors”. Va estar quatre anys treballant amb el govern d’Haití per implantar un sistema de loteria nacional, fins que va arribar la crisi del coronavirus, que ho va aturar tot.

Roberts feia dos anys que rumiava un projecte per quan es jubilés: “No soc de passar-me el dia jugant a golf o mirant la tele”, admet. Des del 1992 tenien una segona residència a Terrades, al peu de la serra dels Avalls, i va decidir que en podia treure profit. “Vam mirar el tema de la ramaderia, però vaig fer números i als 61 anys no em veia començant en aquest món”. I es va capbussar en el món dels formatges artesans. Primer va planificar una formatgeria de 100 metres quadrats, va encarregar un projecte, va demanar ajudes i, “per sort”, el gener del 2019 no l’hi van donar. “Va ser just abans que arribés el virus i després vaig deixar-ho estar perquè no ens volíem arriscar amb un projecte tan gran”.

Però durant el primer mes de confinament, a Terrades, Roberts va comprovar que era possible fer el seu somni realitat: ell podia fer formatges i alhora la seva dona podia continuar donant classes d’anglès, ara en format virtual. “El teletreball ens va portar a un canvi d’actitud, en aquest sentit la pandèmia ens va fer un favor. A més, vaig sentir que ja en tenia prou, de la vida que portava: amb 60 anys no pots fer les coses que feies quan en tenies 30”, reconeix l’anglès, que rememora les dificultats que va tenir per fer arribar pels camins forestals dues casetes d’obra que li han servit per instal·lar-hi l’obrador. “Vaig buscar una manera minimalista d’arrencar el negoci, per sondejar el mercat i veure quant podia vendre”.

Després de mesos fent proves, a l’octubre va obtenir el registre sanitari sota la marca Artesans dels Avalls i va començar a vendre quatre tipus de formatges, tres dels quals d’origen anglès: el Blau del Mas, el Clar dels Avalls i l’Eixart, a més del Tomme de Terrades, “que és d’origen francès però als Pirineus també en tenen la seva versió”, segons l’enginyer. Assegura que han tingut molt bona acceptació, i cada cop va ampliant la seva cartera de clients entre botigues i restaurants.

“Jo m’encarrego de tot: cada dia a les sis del matí vaig a buscar la llet a dos productors d’Ordis i Avinyonet de Puigventós, i en menys de mitja hora i sense refredar-la començo a elaborar els formatges”. Actualment n’està produint 16 quilos al dia i ell també és qui els reparteix i els ven. “Ens donem dos anys per mirar com va, però estic molt content: fa més d’un any que no pujo a cap avió i això és fantàstic”, confessa, amb un gran somriure, des de la seva terrassa, al peu de la serra dels Avalls.

stats