MATERIALS
Emprenem 05/12/2020

Clofolles d’arròs per fer cotxes, sanitaris o envasos

Seat, Roca i altres empreses introdueixen l’ús de l’Oryzite del Montsià en els processos de fabricació dels seus productes

Xavier Grau Del Cerro
3 min
Clofolles d’arròs per fer cotxes, sanitaris o envasos

Reduir el pes dels cotxes és un dels objectius de tots els fabricants per avançar cap a la sostenibilitat, sobretot si es pot fer amb materials biodegradables i reciclables. Seguint aquesta premissa, Seat està treballant en l’ús d’un derivat de la clofolla de l’arròs per fer peces dels vehicles. És un producte anomenat Oryzite, fruit de l’emprenedoria i la investigació d’Iban Ganduxé juntament amb la Cambra Arrossera del Montsià. El resultat és engrescador. Però aquest producte no serveix només per fer cotxes, té altres aplicacions en les quals ja s’està treballant. Per exemple, Roca ja el fa servir per fer plats de dutxa. A més de la sostenibilitat, té un gran avantatge de transport i manipulació: un plat de dutxa pot pesar un centenar de quilos, que amb l’ús de l’Oryzite es rebaixa a pràcticament la meitat.

La investigació va començar el 2005 i el 2013 Iban Ganduxé va començar a treballar amb la Cambra Arrossera del Montsià. Al darrere, explica, hi ha una inversió de 4,8 milions d’euros per desenvolupar el producte “sense cap subvenció pública”, recalca el promotor. Ara a les instal·lacions de la Cambra Arrossera ja se n’està produint. La capacitat és gran, entre 12.000 i 14.000 tones l’any, en funció de la collita. La clau és que la clofolla de l’arròs és un 20% del pes d’aquest cereal. I fins ara no tenia pràcticament cap utilitat. Com a molt es cremava i les cendres s’utilitzaven per fer ciment.

El gran avantatge de l’Oryzite respecte a altres productes naturals que s’ha intentat reutilitzar per al mateix ús és que es pot barrejar amb polímers i queda ancorat, no es trenca i no agafa humitat. A més, el percentatge d’Oryzite a la barreja pot arribar a ser de fins al 85%, quan amb la resta de materials similars que s’han provat només s’ha arribat a un 61%.

Això, explica Iban Ganduxé, a més de reduir el pes del producte, també permet fer menys ús de plàstic i rebaixa les emissions de CO 2. El cas és que amb una barreja de polímers i Oryzite al 50% el carboni es redueix un 20%.

La reducció del CO 2 ve per una doble via. D’una banda, perquè necessita menys temps i temperatura de fabricació, i també pesa menys. De l’altra, perquè les clofolles d’arròs capturen carboni i, per tant, l’Oryzite és captador d’emissions. Un exemple: si s’agafa la fabricació d’un cotxe utilitari, l’ús de plàstics -que representen al voltant d’un 15% del pes total- genera 750 quilos de CO 2 de mitjana a l’atmosfera. Amb Oryzite la reducció arriba al punt que les emissions són negatives: es treuen de l’atmosfera 64 quilos de CO 2.

Que no agafi humitat també és important. Ho destaca Joan Colet, enginyer de desenvolupament de Seat. “S’aconsegueix que les peces no es podreixin”, explica. Colet ha mostrat les proves amb el nou León de la marca de Martorell. S’ha utilitzat Oryzite en tres aplicacions diferents: el terra del maleter, els tirants del maleter i el revestiment interior del vehicle. “Les proves van bé”, assegura. Cada peça, però, per mantenir la rigidesa, resistència i altres factors, necessita un percentatge de barreja diferent i les proves que es fan al centre tècnic de l’automobilística permeten establir les proporcions en cada cas.

L’Oryzite té altres aplicacions: fabricació d’envasos, gots i plats, bosses, palets... Per tant, pot tenir utilitat per a un ampli espectre de sectors, com ara la logística, el tèxtil, el packaging, els envasos de cosmètica, el mobiliari o el dels sanitaris, a més de l’automòbil.

L’empresa d’Iban Ganduxé ha desenvolupat la tecnologia per a fer Oryzite i també s’encarrega de comercialitzar-lo. Però la producció del nou material es porta a terme a la mateixa planta de la Cambra Arrossera del Montsià, on es processa l’arròs. Amb unes instal·lacions de transformació d’uns 34.000 metres quadrats i una extensió de cultiu d’arròs de 8.400 hectàrees, la Cambra elabora unes 60.000 tones d’arròs cada any i té capacitat per produir 14.000 tones anuals d’Oryzite.

Iban Ganduxé pensa que la tecnologia es podria implantar en zones productores d’arròs, fins i tot en altres països del món, per multiplicar l’efecte de reducció de plàstics i d’emissions de CO 2. Els seus càlculs són clars: al món es produeixen 700 milions de tones d’arròs a l’any -la Xina n’és el primer productor, amb més de 212 milions de tones-. Amb la clofolla de tots aquests grans es podrien produir 140 milions de tones d’Oryze i, per tant, disminuir en aquesta quantitat els polímers plàstics.

stats