Vi
Emprenem 09/10/2021

El celler de Can Brians

El celler Raventós i Blanc impulsa un vi solidari fet pels presos del centre penitenciari

6 min
Ensenyar l’ofici als presos del recinte de Can Brians

“La meva condemna va ser justa, vaig cometre un error i cal pagar-lo, a partir d’aquí n’aprens”. “Quan tens visita poses bona cara per no fer-los patir, però no estàs bé”. “Tinc una filla que ja no tinc. Des d’aquí dins és difícil lluitar per ella”. “Busques feina però arriba un moment en què et desesperes i penses que tornaràs a acabar allà i no t’agrada pensar-ho, no és un bon futur”. Són penediments, sentiments, enyorances o esperances dels interns de la presó de Can Brians 2 amb els números 2.112, 5.624, 4.128 i 7.588. És a dir, del Daniel de 54 anys, de l’Àngel de 41, del Francisco de 49 i del Paul de 37. Tots han treballat a les vinyes de les caves Raventós i Blanc a Sant Sadurní d’Anoia, i de la seva feina i una cadena de solidaritat en va sortir la primera anyada d’un nou vi: Ciutat Nua.

Però aquesta història comença fa una dècada a Nova York. El director general de les caves Raventós i Blanc, Pepe Raventós (a la foto inferior de la dreta), va aterrar a la ciutat dels gratacels per “aprendre-hi coses” i distribuir el seu vi. L’acceptació va ser tan bona que s’hi va quedar més de cinc anys, i allà va intentar impulsar un vi amb finalitats socials. “Des de ben petit, quan ja feia diverses tasques de voluntariat, sempre m’ha cridat aquest vessant”, explica. Però el projecte no es va poder materialitzar. Amb aquest compte pendent va tornar al seu celler, a Sant Sadurní d’Anoia, que el 2019 va facturar 7,5 milions d’euros, i va decidir reprendre el projecte d’una manera o una altra. Va visitar diverses organitzacions socials, entre les quals Càritas. “Volia enfocar-ho en un lloc marginal, un lloc dur”, explica.

Visitant unes vinyes a prop de Sant Llorenç d’Hortons es va adonar que des d’allà es veia la presó de Can Brians i va decidir demanar-hi una visita a la direcció. “Va ser colpidora”, recorda. La sorpresa se la va trobar dins el recinte penitenciari, on hi ha un antic mas abandonat, la casa pairal de Can Margarit, amb un celler i cups on s’havia fet vi. “Ho vaig interpretar com un senyal: el projecte de Nova York el podia fer aquí”.

El seu objectou és reconstruir el mas (ja té fins i tot l’empresa que se n’encarregaria) perquè els presos puguin fer el vi Ciutat Nua allà mateix i després comercialitzar-lo. “Se’ls ensenya un ofici que els ajudi a reinserir-se un cop recuperin la llibertat. A més, també s’hi pot portar gent de fora per fer-los formació en restauració, un sector on hi ha molta demanda laboral”, concreta.

Però el projecte de seguida va topar amb traves polítiques, que la pandèmia del covid i el canvi del Govern han allargat de moment més de tres anys. Raventós preveu reunir-se finalment amb la conselleria de Justícia abans que s’acabi el 2021 per desencallar-ho tot.

Mentre espera, l’empresari va decidir seguir al peu de la lletra la dita de si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya, i des del 2018 les seves caves han signat uns quants convenis de col·laboració amb la direcció general d’Afers Penitenciaris i Can Brians 2 perquè siguin els presos els que puguin treballar a les seves vinyes i així tirar endavant el vi solidari.

Els tres últims que hi han treballat han sigut el Joan, el Marc i el Daniel (tots noms ficticis, perquè prefereixen preservar la seva identitat). Han treballat a la presó durant el temps que fa que compleixen condemna -“perquè, si no, les hores no passen”- i tenen el segon grau penitenciari, cosa que vol dir que poden sortir-ne només per anar a treballar. A part de tenir una bona actitud, la condició que els va posar la direcció per poder anar a les vinyes era que tinguessin cotxe propi. Un problema per al Joan i el Daniel que va resoldre el Marc, que és qui fa el paper de taxista. Durant aquest any han estat a les caves en diversos períodes per aprendre totes les tasques del procés d’elaboració d’un vi, com la poda, la verema i l’etiquetatge.

“Estic lluitant per aconseguir el tercer grau”, explica el Joan, que és pare de família i li queden tres anys de condemna. “A les vinyes aprens el valor de l’esforç per aconseguir un sou”. Té clar que un cop surti de Can Brians vol allunyar-se de la ciutat (vivia a Barcelona): “Vull quedar-me aquí, al camp hi ha molta més tranquil·litat. La presó -afegeix- t’ensenya que la primera i única cosa que tens a la vida és la família: els amics desapareixen ràpidament”. Una afirmació que corrobora el Marc, pare de dos fills. Té 42 anys i va entrar a la presó per un delicte que va cometre als 28. El judici que el va portar a la garjola es va fer una dècada després dels fets, quan ja havia refet la vida i havia format una família. En el seu cas, quan recuperi la llibertat ja té feina assegurada en el sector de la construcció. De moment ha complert dos dels vuit anys de condemna i espera que en un any ja obtindrà el tercer grau.

El Daniel, que té família a l’estranger, ja té el tercer grau a tocar. Ha complert set anys i mig d’una condemna de més de dotze. S’ha passat gairebé tot aquest temps treballant de cosidor, primer a la Model i ara a Can Brians. De fet, la feina a les vinyes li va sortir de rebot. “Era per a un altre pres més gran però es va fer mal en una cama i la lesió li va impedir fer aquesta feina”, explica. Assegura que no va dubtar ni un segon en acceptar-la perquè vol “llibertat i un lloc de treball”. “Mentre treballo no penso on soc”, admet.

Tot i ser a la mateixa presó, ha conegut els seus companys de feina a les vinyes. “No hi havia parlat mai. A la cua del menjador em van dir: «¿Tu ets el que vindràs amb nosaltres al cotxe per anar a les vinyes?»” A partir d’aquí han travat amistat. Com el Joan i el Marc, el Daniel també vivia a Barcelona, d’on afirma que no cal buscar-s’hi problemes perquè venen sols. La seva principal por és no trobar feina: “Tinc una filla de 14 anys que viu fora però que necessitarà diners per estudiar”.

Quan se’ls pregunta si la presó els està ajudant a reinserir-se al món laboral, les visions són molt diferents. El Daniel no dubta en fer que sí amb el cap mentre que el Joan i el Marc es mostren molts més escèptics. “Hi ajuda sempre que tu vulguis”, defensa el Joan. El Marc és més taxatiu: “És temps perdut de la teva vida”.

De moment el preu que han hagut de pagar per aquests dies de llibertat laboral és passar els divendres i els caps de setmana a la zona d’ingressos de la presó, per on entren els nous interns. Allà, a diferència dels mòduls, on poden estar diverses hores al pati, estan tancats durant 23 hores del dia a la cel·la i només en poden sortir una hora.

Les primeres ampolles de Ciutat Nua es van presentar en societat el 24 de novembre de l’any passat. En aquest cas eren fruit de la feina que havien fet els primers interns que van treballar a la vinya l’any 2018 i del gra de sorra que hi van posar i hi continuen posant una cadena d’empreses desinteressadament per fer-les realitat: l’estudi Óbal s’encarrega de la part creativa, Decavi de les ampolles de vi, Francisco Oller dels taps de suro, Varias de la impressió de les etiquetes i Establiments Domingo de les caixes.

Les reflexions dels interns del principi d’aquest reportatge són les que es poden llegir a les diferents etiquetes d’aquest vi i van acompanyades de l’empremta digital d’alguns d’ells.

El vi, un xarel·lo ecològic sense cap additiu enològic, es comercialitza per 9 euros a través de la Fundació Ared, una entitat que treballa per la reinserció social i laboral de persones que tenen un alt risc de vulnerabilitat, i que presideix la model Judith Mascó.

Els beneficis es destinen en un 60% a la mateixa fundació, amb els quals ajuda a reinserir-se les dones de la presó de Wad-Ras, situada al Poblenou de Barcelona, mentre que l’altre 40% va a parar directament a la presó de Can Brians i serveix per mantenir els edificis i les obres de rehabilitació que es fan al centre penitenciari.

“Ciutat Nua representa la primera pedra d’una iniciativa que aspira a molt més: vol ser un projecte útil més enllà de les parets de Can Brians. Creiem que per mitjà del vi es pot donar alegria, il·lusió i formació”, assegura el responsable de les caves Raventós i Blanc. I acaba afegint: “Tothom, absolutament tothom, pot cometre un error qualsevol dia”.

stats