CAVA
Empreses 08/09/2019

El 15-M del cava es rebel·la contra els grans cellers

Els viticultors acusen Freixenet, Jaume Serra i Codorníu d’abaixar el preu del raïm i exigeixen regular-lo

Elisabet Escriche
6 min
El 15-M del cava es rebel·la contra els grans cellers

14 d'agost. Uns 300 pagesos es concentren davant de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) per denunciar la baixada d’un 28% del preu del quilo de raïm respecte a l’any passat. “Després de llegir el manifest ningú es movia... Es preguntaven ¿i ara què?”, rememora Eudald Planella, portaveu del moviment acabat de crear Joves Viticultors del Penedès. Enmig d’aquesta incertesa, una vintena de pagesos d’entre 20 i 30 anys, que són els que han acabat impulsant el col·lectiu, es van situar de manera espontània a dalt de tot de les escales de la seu de l’Incavi i van improvisar “una mena d’assemblea”. Decidien si deixaven allà la protesta o feien alguna acció més important. Dos dies més tard, es concentraven a la plaça de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, on van anar 300 viticultors i 150 tractors. Allà van acordar una nova mobilització: una jornada de vaga que es va fer dijous passat i que era la primera des del 2004. “Ens autoanomenem el moviment 15-M de la pagesia”, explica el portaveu d’un col·lectiu que en tot moment ha rebut el suport dels dos principals sindicats, Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) així com de l’Associació de Viticultors del Penedès.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

¿Però quin ha sigut el punt d’inflexió d’aquesta onada de mobilitzacions? “Quan Henkell Freixenet, el 7 d’agost, va fer arribar als seus proveïdors els preus que pagarien per quilo de raïm aquest any: 30 cèntims!”, denuncia Planella. Són 10 cèntims menys que l’any anterior i el mateix preu que els van pagar l’any 1998, quan la pesseta encara era la moneda oficial. Això vol dir que mentre que el cost de la vida ha crescut en aquests 21 anys gairebé un 60%, el preu del raïm que paga l’empresa líder del cava ha retrocedit al preu de fa dues dècades. “Amb aquests preus no cobrim ni despeses”, lamenten Planella (que també és membre del sindicat UP), Isabel Vidal, portaveu dels JARC, i Santi Vallés, president de l’Associació de Viticultors del Penedès.

Freixenet justifica el preu ofert enguany recordant que el que va pagar en les collites del 2016 i 2017 va ser molt alt a causa de la sequera, fet que li va provocar un augment important dels costos. A això s’hi ha d’afegir un mal any pel que fa a l’exportació, que ha provocat que actualment el sector pateixi un excedent de producte.

Les altres dues grans cavistes catalanes, Jaume Serra (propietat de García Carrión, famós per produir el vi Don Simón) i Codorníu, només van trigar deu dies a seguir l’estela iniciada per Henkell Freixenet, tot i que amb matisos. La primera encara paga menys diners, 28 cèntims per quilo de raïm, mentre que la segona puja fins als 35 cèntims. Els matisos recauen en Codorníu perquè, a diferència dels seus dos grans competidors, que utilitzen vi base per elaborar cava, tot el seu vi escumós el fan a partir de raïm. A més, el 80% del raïm que compra Codorníu és ecològic, varietat que paga a 44 cèntims el quilo. “Per primer cop, la companyia ha signat aquest any contractes tancats a cinc anys amb uns 200 viticultors de raïm ecològic del Penedès amb aquest preu, independentment de la qualitat del raïm de cada any”, expliquen des de la companyia.

Les tres grans cavistes compren de mitjana uns 200 milions de quilos de raïm a l’any, les cooperatives 100 milions més i els mitjans i petits cellers només uns 50.

Precisament els petits cellers s’han negat a seguir les passes dels grans productors i estan pagant com a mínim el doble pel quilo de raïm [vegeu el gràfic]. De fet, part d’aquests productors són els que han anat abandonant en els últims anys la DO Cava per intentar prestigiar un producte que, segons els pagesos, ven més del 80% de les ampolles a la part baixa del mercat pel que fa a qualitat. “Uns preus tan baixos enfonsen el prestigi de les denominacions d’origen”, asseguraven els viticultors en el manifest de la vaga que van fer dijous passat. Només a tall d’exemple, una ampolla de Jaume Serra semisec es ven a la seva pàgina web a 3,25 euros.

WEB-Verema

Entre aquests cellers més petits hi ha els que formen els segells Corpinnat i Clàssic Penedès (tots dos estan negociant ara integrar-se i crear conjuntament una nova DO de vi escumós), però també Raventós i Blanc o Juvé i Camps, que sí que forma part de la DO Cava.

“Productors com els de Corpinnat han evidenciat les contradiccions del món del cava”, assegura la portaveu del sindicat dels JARC. Aquests cellers no només estan pagant més sinó que alguns s’han posicionat obertament a favor de les reivindicacions dels viticultors. Corpinnat (format per Gramona, Torelló, Llopart o Recadero, entre d’altres) denuncia que una retallada de preus com aquesta no només atempta contra el principal sector econòmic de la comarca, la pagesia, sinó que també “posa en perill el futur de centenars de famílies i el del conjunt del territori”. Des de Raventós i Blanc sentencien que “la qualitat s’ha de pagar”. “Si un viticultor no es guanya la vida no hi ha futur al Penedès”, insisteixen.

¿Però com s'han deixat enquistar aquest problema durant tants anys? I, sobretot, ¿qui n’és el responsable?

Segons la portaveu dels JARC, l’error recau en el fet que el segell de la DO Cava agrupa aquells que produeixen vi escumós seguint un mètode d’elaboració concret, independentment del territori on ho facin. Segons el seu reglament, la DO agrupa fins a set comunitats autònomes tot i que el 90% de la superfície de vinya està localitzada a Catalunya. “Hem volgut conquerir el món a partir d’un alt volum de producció, no d’un segell territorial com la Xampanya francesa, on el quilo de raïm es paga a sis euros”, lamenta Vidal. Un “error” amb el qual ja està treballant la DO Cava, que està elaborant una proposta per diferenciar el producte per zones geogràfiques. A això s’hi ha de sumar -admeten els viticultors- que no han sigut “prou valents” per regular el preu del raïm a través del Consell Regulador de la DO Cava.

PREUS_CAVA

“Hi ha pocs productors per molts viticultors i aquest últim és un sector molt dispers”, afegeix Vallés. Segons el sector, de mitjana un viticultor cultiva 10.000 quilos de raïm a l’any. El problema és que aquesta tendència a la baixa no només l’estan seguint els grans productors del cava, sinó que també s’està estenent entre els cellers més importants de vi tranquil, com Torres, que aquest any ja està comprant el raïm a 35 cèntims el quilo.

Per la seva banda, fonts del sector del cava recorden que els pagesos són els primers que estan venent a les grans cavistes el vi base (amb el qual després es fa el cava) a preus “irrisoris”, fet que repercuteix directament en el preu del raïm.

Davant d’aquests arguments, doncs, tant fonts del sector com els mateixos viticultors coincideixen a reconèixer que tots “tenen part de responsabilitat” perquè s’hagi arribat a aquest punt. “Hem normalitzat pràctiques que no són bones per al sector”, explica Vallés.

Arribats a aquest punt, ¿el conflicte té solució? “És complicada”, opina Vallés. Com en la majoria de casos, però, els viticultors tenen clar que la solució passa per tirar endavant un seguit de mesures. Una es va intentar aprovar en el ple del Consell Regulador del Cava del juliol, però sense èxit. Segons ha pogut saber l’ARA, consistia en rebaixar de 12.000 a 11.000 els quilos de raïm produïts per hectàrea. L’objectiu final era intentar reduir l’actual excedent de vi base. La proposta no va tirar endavant perquè, entre d’altres, Freixenet s’hi va oposar. En canvi, Codorníu ho veia bé. “Sense cap mena de dubte, hauria sigut un primer pas important que no ens hauria portat on som ara”, assegura la portaveu dels JARC.

Ara bé, segons els viticultors la principal solució és regular el preu del raïm. La regulació s’hauria de fer, segons el sector, a partir de diverses variants: la venda de cava, el rendiment de les vinyes, la previsió de la collita i l’excedent del vi base. “També s’ha de fer un pla estratègic que s’apliqui a llarg termini”, explica Vidal. La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, s’ha compromès a reunir-se amb els viticultors i productors un cop acabi la verema (a partir de l’octubre) per començar elaborar-lo.

En aquest full de ruta, però, hi té un paper clau el ministeri d’Agricultura, ja que la DO Cava inclou diferents comunitats autònomes i, per tant, és competència de l’Estat. La consellera va enviar aquesta setmana una carta al ministre demanant-li que mogui fitxa. Entre altres punts, li reclama que es limiti la superfície de la vinya per a cava. En els últims anys el ministeri ha autoritzat que aquesta superfície creixés tot i que el preu del raïm ha anat baixat i que el Consell Regulador del Cava hi estava en contra. “En pocs anys s’ha passat de 33.000 hectàrees a 39.000, és a dir, s’ha ampliat l’oferta, cosa que ha afavorit la caiguda de preus”, diu la consellera. Alhora, la Generalitat també demana que es flexibilitzin els terminis de noves plantacions. Ara tenen un temps màxim per tornar a plantar de cinc anys i la proposta és que s’arribi als vuit.

La resposta del ministeri a totes aquestes propostes de la Generalitat és, de moment, el silenci. La seva única resposta: “Estem seguint el mercat”.

stats