Emprenem 22/02/2021

Els calçots aterren a Holanda de la mà d’un ‘cervell fugat’

El mataroní Julià Delos engega a Eindhoven un negoci que ven ‘packs’ per fer calçotades

6 min
Els calçots  aterren a Holanda  de la mà d’un  ‘cervell fugat’

“Cebes felices” en una caixa. Salsa, pitets i porrons. Això ven Lacalcotada.com, una start-up que comercialitza packs de calçotada perquè te’ls facis a casa... a Holanda.

Potser és inversemblant, però a això es dedica l’empresa creada fa un any per Julià Delos, un mataroní de 37 anys, doctor en microelectrònica, que fa anys que viu a Eindhoven, als Països Baixos. L’objectiu de Delos, com mostra a la pàgina web de l’empresa, és portar “l’alegria” de les calçotades -“el secret més ben guardat de Barcelona”- a les llars del nord d’Europa.

L’estratègia de màrqueting de l’empresa se centra en l’alegria de la celebració, és a dir, en una experiència més enllà del simple atractiu gastronòmic. Per això la web descriu els calçots com a happy onions (cebes felices o contentes, en anglès) i el mateix Delos és l’Onion Guy, el noi de les cebes. Tot i la indubtable catalanitat de l’àpat, Delos creu que la calçotada transcendeix fronteres i és una experiència que es viu en comunitat i de la qual tothom pot gaudir. “El calçot es vol compartir. Vull esborrar l’estereotip que és molt català”, diu. “És una tradició molt neutra i integradora. La cultura catalana en general reconcilia la identitat amb el fet que la meitat de la població de Catalunya ve de fora”, afegeix. Segons explica, aquest és un valor que vol aprofitar per portar als estrangers un àpat icònic a casa nostra.

Eindhoven és una població d’uns 230.000 habitants -lleugerament més gran que Terrassa- situada al sud dels Països Baixos, a una vintena de quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i a uns seixanta d’Alemanya. La ciutat és coneguda, sobretot, perquè alberga la seu del gegant de l’electricitat i l’electrònica Philips, omnipresent al municipi fins al punt de ser fins i tot propietària de l’equip de futbol local, el PSV. És precisament a través de Philips que Delos va aterrar a Eindhoven per fer el doctorat. Però ¿com acaba un acadèmic fent calçots al nord d’Europa?

Com tants altres científics de la seva generació que van haver de marxar a l’estranger per trobar noves oportunitats laborals i acadèmiques, Delos va abandonar Catalunya per anar a estudiar a fora, amb una beca de La Caixa. Després de passar per França i els Estats Units, va acabar a Holanda, on es va quedar.

“El meu aniversari és al març”, comenta. És a dir, en plena època de calçotades a Catalunya. El 2014 va voler celebrar el seu aniversari fent una festa amb els amics i va optar per una calçotada a Eindhoven. “La idea era que cadascú es pagava la beguda”. Per fer-ho possible, va anar a un restaurant del seu barri per llogar l’espai. “És un restaurant amb molt de foc”, diu. I els va agradar la idea. “Em van dir que com més gent portés, millor”. La convocatòria se li va escapar de les mans: “Vam ser més de cent persones”, recorda. L’any següent, tothom li demanava repetir.

Tanmateix, aquella original calçotada no va estar exempta d’entrebancs. “Em va fallar la comanda i vaig haver de portar els calçots des de Catalunya amb BlaBlaCar”, explica. Però, tot i les dificultats, l’alegria dels participants el va animar a tornar a organitzar la calçotada un any més tard.

La decisió de muntar-ne una per celebrar l’aniversari no va ser casualitat. Des de petit, Delos va quedar “fascinat” pel concepte d’un àpat amb família i amics, a l’aire lliure, amb foc i en què es menja dret. “Els meus pares em van portar de petit a Valls, jo no hi volia anar però vaig al·lucinar”, recorda. Des d’aleshores, el seu amor per les cebes catalanes ha perdurat i el va voler compartir amb les seves amistats holandeses.

Un any més tard tocava repetir, i en aquella segona edició la bona acollida va anar a més: 250 comensals, molts expatriats (sobretot catalans i espanyols), però també molts locals. Tot al mateix restaurant que un any abans. En aquella ocasió, a més, Delos va fer córrer veus a través d’una associació d’escalada de la qual formava part. Havia nascut una petita tradició que el seu entorn més proper li reclamava cada temporada. No sabia que aquella exitosa festa seria l’embrió d’una empresa.

El 2016 i el 2017, la cosa va continuar creixent, amb el doble d’assistents, mig miler, que van tornar el 2018. En aquella època, a més, Delos va reorientar la seva carrera professional com a innovation manager i es va començar a endinsar a fons en el món de les start-ups. “Vaig arribar a la conclusió que si muntes una empresa has de validar una idea”, diu, un principi que ha aplicat posteriorment.

El 2018 Delos va plegar de la feina que tenia aleshores i va marxar uns mesos a l’estranger a fer kitesurf. Malgrat això, el 2019 pel seu aniversari tornava a ser a Eindhoven envoltat de calçots. “Ho vam moure a una altra zona més trendy, amb hangars industrials, on hi ha molts artistes”, recorda. A més, va afegir-hi concerts en directe de les 12 del migdia a les 10 del vespre. “Van venir 400 persones, va ser un èxit rotund”, afirma. Entre tots els anys, Delos ha servit més de 25.000 calçots a Holanda.

Més enllà del mèrit d’organitzar a nivell amateur àpats multitudinaris, cal dir que l’èxit de les calçotades també té un punt de sort: “Cada any ha fet sol”, assegura l’emprenedor, cosa que no és gens habitual als Països Baixos, on els hiverns són desesperadorament llargs i molt plujosos.

Després de l’experiència de diversos anys amb centenars de persones gaudint dels calçots a més de mil quilòmetres de Catalunya, Delos va decidir llançar-se a provar si fer menjar cebes als holandesos podia ser una activitat lucrativa. “Soc un científic i intento fer experiments”, assegura.

Inicialment va intentar associar-se amb una noia que es dedicava a la restauració. “Fa uns dinars espectaculars” en col·laboracions amb empreses. No obstant, “no atreia el públic que volia”, comenta, ja que entre el gruix dels clients inicialment hi havia “molts espanyols”.

En aquesta situació, Delos va tirar pel dret i el 2018 ja va crear l’empresa i la pàgina web per comercialitzar no només calçots sinó tot el conjunt de la calçotada. La web està en català, castellà, neerlandès i anglès i ven paquets de calçotada que van de 6,64 a 7,60 euros per persona. Inclouen aproximadament una desena de calçots per persona, amb les instruccions per coure’ls, un pot de salsa i pitets.

“Volia aportar el valor de la calçotada i els meus valors”, diu sobre les seves motivacions a l’hora de crear la companyia. Delos assegura que vol que la seva empresa vagi més enllà del simple fet de vendre l’experiència de la calçotada al nord d’Europa. La pàgina web parla d’“adopcions” de calçots. “Això ajuda a canviar el concepte de consum i producció”, diu. “La tecnologia permet ser molt creatiu i vull trobar nous models de negoci”. Delos considera important la sostenibilitat d’allò que ven. “Si hem de produir, s’ha de produir el més a prop de la demanda que es pugui”, afirma.

En aquest sentit, pot semblar complicat a priori vendre calçots produïts als Països Baixos, però Delos ho ha aconseguit. “Va contactar amb mi un pagès holandès que havia plantat 4.000 calçots”, explica. Aquest agricultor, que té una plantació d’uns 100.000 calçots, és el seu proveïdor, i per ara ha descartat associar-s’hi.

En la temporada ara en curs (que possiblement serà més fluixa que altres anys a causa del covid-19), des del novembre del 2020 fins al maig que ve, a Catalunya es colliran aproximadament uns 80 milions de calçots, dels quals 18 milions tindran el segell de la indicació geogràfica protegida Calçot de Valls. La plantada del pagès holandès és, doncs, bastant petita per als estàndards catalans, però molt important per a un país on aquestes cebes són totalment desconegudes.

“És el meu primer experiment empresarial a alt nivell i vull veure si funciona. Seria un premi tenir el meu primer salari venent calçots, a veure fins on arribo”, explica amb cautela. L’objectiu immediat és “arribar als expatriats”, aprofitant que “a Holanda, Bèlgica i Alemanya hi viuen entre 50.000 i 100.000 catalans”, malgrat no treure l’ull dels clients locals.

El coronavirus va aturar en sec el projecte, però gràcies al fet d’estar establert als Països Baixos ha pogut mantenir el negoci. “Com que tinc una empresa registrada, m’han donat ajudes”, explica aquest emprenedor.

A l’espera que passi la pandèmia i es tornin a normalitzar les trobades i les festes, doncs, Delos continua fent feina i ja ha servit comandes. La primera, fa uns mesos, a una noia madrilenya resident a Eindhoven, a la qual ell mateix va lliurar el pack de calçotada a casa. “Amb això ens dones la vida”, li va dir, emocionada. És el primer pas perquè el noi de les cebes pugui guanyar-se-la.

stats