ÒPTICA
Empreses 06/10/2019

Les cadenes d’òptica adopten un nou sentit

Les empreses d’ulleres inclouen cada cop més serveis d’audiologia, amb l’objectiu de diversificar el negoci

Leandre Ibar
6 min
Les cadenes d’òptica adopten un nou sentit

“Treu-te els auriculars, que et quedaràs sord”. És una frase que tothom ha sentit dir a la gent més gran, però que no ha tingut cap efecte. L’ús d’auriculars està més estès que mai i, segons els experts, està provocant més problemes auditius que mai.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Aquesta demanda creixent de serveis d’audiologia no ha passat desapercebuda a les cadenes d’òptica, que han trobat un nou sentit fisiològic per ampliar la seva activitat.

“Ja fa molt de temps que a tot Espanya es van començar a vendre audiòfons”, explica Javier Cottet, president de Cottet, la cadena d’òptica barcelonina coneguda per l’històric termòmetre del Portal de l’Àngel. En el cas de la seva empresa, des del 1971. “El 2009 vam obrir botigues que eren només centres d’audiologia per demostrar la nostra especialització”. Els audiòfons representen un 15% del total de la facturació de Cottet, que va tancar el 2018 amb vendes de 27 milions d’euros.

El personal, però, és el mateix. En el cas d’aquesta cadena barcelonina, els establiments disposen d’un audioprotetista o d’un òptic amb el títol d’audioprotetista. “En tenim un a cada botiga, però no és el més normal”, diu Cottet.

És el cas d’Òptica Universitària, que contracta tant titulats en òptica com en audiometria, explica el seu director comercial, Héctor Ibar. Òptica Universitària va canviar el nom oficial el 2017 per “Òptica i Audiologia Universitària” per integrar en la marca els dos serveis que ofereix. Tot i haver començat el 1992 com a òptica, el 2009 va iniciar les activitats d’audiologia i ja representen un 7% de la facturació de l’empresa, que va superar els 86 milions el 2017.

Aquestes són dues de les diverses companyies del sector òptic a Espanya que han fet el pas cap al sector de l’audiologia, un moviment que obliga les empreses a readaptar-se tecnològicament però també comercialment per tractar amb clients amb necessitats diferents. “Hi ha sinergies, però no són el mateix”, diu Ibar. “S’assembla més a vendre lents de contacte. Necessita una atenció més personalitzada i l’assessorament és molt important”, comenta Cottet sobre els clients d’audiologia.

Inicialment no hi ha gaires diferències, justament perquè és un servei sanitari que requereix una avaluació prèvia. “La fase mèdica es fa en un gabinet i és igual”, explica Ibar. La gran diferència arriba un cop sabudes les necessitats del client. En el cas de l’òptica, “la moda és molt potent”, un aspecte que de moment no té cap pes en l’audiologia. Això obliga les empreses a formar els seus equips comercials d’òptica anant més enllà dels aspectes purament tècnics per poder assessorar els usuaris sobre tendències i estètica.

Un dels motius que han portat moltes empreses d’òptica a apostar fort per l’audiologia és la diversificació del negoci en un moment en què els grans conglomerats internacionals es fan cada vegada més potents. “L’òptica és un sector madur”, comenta Ibar. L’audiologia, per contra, està menys consolidada a Espanya que en altres països europeus, com França, on té molta penetració entre la població gràcies a les ajudes públiques per a l’adquisició d’audiòfons.

En el cas de l’òptica, a finals de l’any passat es va aprovar la fusió de les dues multinacionals líders del sector, la francesa Essilor i la italiana Luxottica. El nou gegant controla pràcticament totes les marques d’ulleres -Ray-Ban, Prada, Oakley- i va acabar d’acaparar el sector a escala mundial amb l’adquisició, el març passat, del 76% de l’holandesa GrandVision, la cadena d’òptiques més gran del planeta. A Espanya opera sota la marca +Vision i el febrer passat va comprar a El Corte Inglés la seva filial Optica2000. “Els big cada dia són més big ”, diu Javier Cottet.

grafic_optiques

L’audiologia tampoc és immune a les fusions empresarials. Ara bé, en aquest mercat, “la concentració ve de més enrere”, assegura Ibar, i té lloc en forma d’integració vertical, és a dir, una mateixa empresa present en tots els moments de la cadena des de la fabricació fins a la venda final.

Es tracta d’un mercat controlat globalment per cinc fabricants d’audiòfons: la suïssa Sonova, la nord-americana Starkey i tres daneses, WS Audiology, GN ReSound i William Demant. Pel que fa a comercialitzadors, a Espanya fa poc que ha entrat amb força un gran actor, la multinacional italiana Amplifon, amb la compra per 528 milions d’euros de la cadena d’audiologia Gaes, que té uns 500 gabinets d’audiologia a Espanya i un centenar més repartits entre Portugal i diversos països de l’Amèrica Llatina. En el moment de l’adquisició de Gaes, Amplifon va estimar que el mercat d’audiologia mundial era d’uns 13.500 milions, amb un creixement del 4% els pròxims anys.

Tanmateix, la concentració no passa per la mateixa fase que el món de l’òptica, sinó per un estadi més incipient. Les cadenes d’audiologia espanyoles són conscients que “quan els proveïdors dominin tota la cadena” i entrin de manera clara en el mercat minorista, els serà “molt complicat” continuar treballant com fins ara, ja que els seus competidors seran les mateixes empreses que avui les abasteixen de productes.

Ibar assegura que tant l’òptica com, sobretot, l’audiologia, tenen a favor “la piràmide de població”, que en el cas d’Espanya està invertida: hi ha més gent gran que jove i, a més, bona part de la generació dels baby-boomers espanyols -nascuts entre el 1955 i el 1975- començaran a jubilar-se aviat.

A aquest fet s’hi ha d’afegir un altre aspecte: la majoria d’usuaris d’audiòfons són gent gran, de 70 anys en amunt, que formen part d’una generació que va passar “una infantesa en silenci”, comenta Ibar. Com més jove és una persona, més exposada ha estat a sorolls forts, per la qual cosa tot fa pensar que els pròxims anys la demanda d’audiòfons augmentarà i es reduirà l’edat en què es comprarà el primer aparell.

En els últims temps hi ha un augment de les afectacions a l’oïda, explica María Luisa Navarrete, metge del servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona i professora de la UAB. “Hi ha més problemes” d’audició, afirma, i explica que aquestes afectacions es deuen a diversos factors, com l’envelliment de la població i un increment del risc de patir “traumes acústics” provocat per la contaminació acústica de les ciutats, l’exposició a sons en l’àmbit laboral sense fer una bona prevenció i el “mal ús i abús dels auriculars”. A més, la facilitat d’accés a especialistes i la millora permanent de la qualitat de vida empenyen molta gent a revisar-se l’oïda i, per tant, a detectar-hi problemes abans.

Des de les empreses preveuen que l’increment de l’esperança de vida any rere any tindrà un impacte tant sobre l’òptica com sobre l’audiologia. “L’envelliment afecta igual” els dos sectors, comenta Cottet. “Quan et fas gran, els sentits necessiten ajuda per mantenir una correcta qualitat de vida”, afegeix.

És evident que l’ús d’audiòfons no està ni de bon tros tan normalitzat com el de les ulleres. La resistència a portar aquest aparell s’explica per dos motius, diu Ibar: “L’assimilació al fet de ser vell i l’estètica”, que fan que molts potencials usuaris prefereixin sentir-hi malament i només l’utilitzin habitualment quan ja no tenen més remei. “S’ha visualitzat com un element d’ortopèdia i això genera rebuig”, explica. Segons Cottet, per al client mitjà, entre els primers símptomes de pèrdua d’audició i l’adquisició del primer aparell passen uns deu anys.

Malgrat aquesta mala imatge, la percepció podria estar canviant. “Hi ha menys estigma entre la gent jove”, diu Cottet, gràcies als auriculars, que han normalitzat el fet de portar aparells a les orelles -cada vegada més sense fils-. Les marques d’audiòfons estan aprofitant la situació per crear dissenys nous.

En aquest sentit, un aspecte en el qual l’audiologia ha avançat l’òptica és en l’ús de les noves tecnologies. És cert que en el camp de l’òptica hi ha hagut casos d’aplicació de noves tecnologies, el més famós i sonat dels quals van ser les Google Glass, però cap no ha funcionat. Segons Cottet, “encaraés aviat” perquè els projectes d’ulleres digitals siguin comercialitzables per a la gran majoria de la població, ja que els models actuals són massa grossos i massa cars. A més, les empreses han centrat la innovació en fabricar vidres i muntures millors, i no pas en aquesta inclusió de tecnologia.

En canvi, els audiòfons actuals es connecten per bluetooth amb tota mena d’aparells, com ara el televisor, els altaveus, el mòbil o el cotxe. Pel que fa la digitalització i l’aplicació de l’anomenat internet de les coses, doncs, l’audiologia “va al davant”, afirma Cottet. En aquest àmbit les cadenes tenen camp per córrer, si ho permeten els futurs gegants del sector.

stats