Alimentació
Empreses 23/05/2022

Buo, el súper online de descomptes radicals

La ‘start-up’ catalana fundada aquest mes de març planteja als usuaris fer la compra en grup per rebaixar preus

Pol Casaponsa Sarabia
3 min
Buo, el súper online de descomptes radicals

En pocs sectors un cèntim d’euro de diferència té un impacte tan decisiu en la dura competència entre empreses com en el dels supermercats. I, en plena guerra entre Rússia i Ucraïna i amb el boom de la inflació dels últims mesos, una empresa catalana planteja preus que són inassumibles per a la competència. El preu a pagar? No poder fer la compra sempre que es vol i haver-se de desplaçar per recollir els productes.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

És el cas de Buo, un supermercat en línia que diu que és un 40% més barat de mitjana que la competència. La idea va sorgir de tres emprenedors catalans, Borja Solé, Carlos Costa i Rubèn Vilar, que després de l’esclat del covid-19 van crear una start-up anomenada Pulpo per compartir subscripcions de plataformes com Netflix, HBO i Filmin i reduir així despeses.

Perquè el supermercat pugui proporcionar tots aquests preus tan competitius, els emprenedors van pensar en un sistema que connectés directament els consumidors amb els proveïdors. Aquest model els permetia eliminar despeses i aconseguir l’estalvi per als clients. Per tant, el negoci es basa en la supressió dels intermediaris que hi ha entre els productors i els usuaris.

Solé afirma que, després de la creació de Pulpo, tenien clar que volien apostar per un “model de negoci on l’oferta fos física”. Segons explica el fundador del supermercat, aquesta idea va ser pensada el 2015 a la Xina per la start-up Pinduoduo, que actualment cotitza a la borsa tecnològica dels EUA, el Nasdaq. L’empresa va popularitzar un sistema que connectava els pagesos amb la població. Ara mateix, té un valor borsari de gairebé 50.000 milions de dòlars. Tot i això, l’emprenedor detalla que aquest format encara no ha estat portat amb èxit als EUA o a Europa, i per això van “decidir importar-lo”.

La compra, però, no es realitza de manera convencional. Buo proposa que les persones facin compres en grup per aconseguir els preus més competitius possibles. Quan entres a la seva pàgina web no pots agafar un cistell i introduir-hi tot el que vols, sinó que selecciones els productes que busques i esperes que algú més demani el mateix. Els grups (d’un mínim de dues persones) es poden crear amb un màxim de 24 hores; si no s’omplen, la comanda s’anul·la.

Un dels canvis d’aquest sistema respecte als altres supermercats en línia és que, en aquest cas, la compra no s’envia a casa de l’usuari. Buo disposa de 29 llocs de recollida repartits per Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, on els consumidors han d’anar a buscar la comanda. Aquesta és una de les altres maneres que tenen per aconseguir uns preus més competitius que els de la competència.

Però, és real l’estalvi? En supermercats com Mercadona i Bonpreu, el preu d’un litre de rentavaixelles Fairy és de 3,20 i 3,21 euros, respectivament. En canvi, Buo l’ofereix per 1,88 euros el litre: un estalvi del 41%.

Un altre producte en què es pot veure una diferència encara més pronunciada és el llevat de la marca Royal. Els preus als supermercats esmentats anteriorment són idèntics i un quilogram costa 23,13 euros. Al de Solé i Costa, en canvi, surt tres vegades més barat i acaba sent de 7,74 euros el quilo, amb un increïble estalvi del 66%.

En uns altres productes, tot i que també hi ha diferència, no és tan marcada. És el cas dels bolquers Dodot, que a Buo es troben a un preu de 0,17 euros la unitat. Els més barats de la competència són els de Carrefour i Amazon, a 0,19 i 0,20 euros respectivament (entre un 10% i un 15% de descompte).

La start-up catalana té tretze treballadors i actualment està en fase de “creixement”, segons Solé. La iniciativa es va llançar a finals de març i tenen com a objectiu anar expandint-se per ciutats com Badalona. L’unicorn Glovo és partner estratègic de l’empresa, i el fundador de Buo afirma que en un futur potser acaben formant part de la tecnològica creada per Óscar Pierre.

stats