Alimentació
Emprenem 02/10/2021

Així sap Bon Preu quan falta paper de vàter al súper

L’epicentre de l’empresa és la seva ciutat logística, que gestiona 9.500 productes

5 min
Així sap Bon Preu quan falta paper de vàter al súper

Amb l'arribada de la pandèmia el primer producte que es va acabar als supermercats va ser el paper de vàter. Després d’unes setmanes confinats a casa, el que es va convertir en una mena de missió impossible va ser trobar llevat per fer pastissos. Situacions extremes a part, i que són gairebé impossible de predir, en un context de normalitat ¿quin és el procés que se segueix quan un producte s’acaba de les prestatgeries del supermercat? Per explicar-ho, l’Emprenem s’ha endinsat en la ciutat logística de Bon Preu. Ubicada als Hostalets de Balenyà (Osona), ocupa 83.700 metres quadrats i antigament era la bòbila on es fabricaven peces de terrissa per a la construcció. Se’n conserva una gran xemeneia similar a les que hi ha repartides, per exemple, pel districte 22@ de Barcelona. Com les grans ciutats, aquesta tampoc dorm: treballa 24 hores al dia els 365 dies de l’any per fer el subministrament de 131 supermercats Bonpreu, 56 hipermercats Esclat i 13 minimercats, que estan ubicats al costat de les seves gasolineres.

Cap d’aquests 200 establiments, però, s’encarrega de fer ell directament la comanda dels productes que li falten. Es fa des de la mateixa ciutat logística i la responsable de fer-ho es diu intel·ligència artificial. “A través d’un programari ens arriba diàriament un fitxer amb tots els productes que s’han venut a cada un dels establiments i, alhora, quina és la seva previsió de venda per a l’endemà, que es calcula amb un algoritme”, explica el director d’operacions, Joan Sabartés, que assegura que durant la pandèmia no hi havia cap algoritme capaç de predir la psicosi del paper de vàter o del llevat.

A la ciutat de Bon Preu hi tenen cabuda fins a 9.500 productes diferents, que es reparteixen bàsicament en dos grans magatzems: en un es concentren tots els frescos (fruita, verdura, xarcuteria, carn o els plats preparats), i a l’altre, els productes secs (els que no necessiten refrigeració), que són la majoria, ja que arriben als 8.500. Els dos magatzems, a més, tenen una part que funciona de forma automatitzada i una altra de manera convencional, que guarda el gènere que ocupa més espai. La fotografia d’aquest últim recorda les grans prestatgeries numerades que et trobes al final del circuit d’Ikea on s’agafen els mobles que vols comprar.

En la part d’automatització és on Bon Preu ha fet una inversió milionària en els últims anys. La dels productes frescos la va estrenar el 2017 i va tenir un cost de 8,3 milions d’euros mentre que la dels secs tot just es va estrenar al maig i ha suposat una injecció econòmica de 13,3 milions d’euros.

Però quin és el funcionament d’aquests magatzems? Imaginem que arriba un camió ple de capses d’ampolles d’aigua. Com tot el gènere, porta una etiqueta electrònica (que seria com una mena de DNI ) on s’especifica quin tipus de producte hi ha, quina quantitat, de quin proveïdor ve... Bon Preu aboca aquesta informació al seu sistema informàtic i, un cop comprovat que tot és correcte, el treballador col·loca les ampolles al lloc de la prestatgeria que li pertoca i que sempre és el mateix perquè sigui fàcil a l’hora de localitzar-lo per quan s’han de preparar les comandes per enviar a les botigues.

El funcionament de la part automatitzada, però, és una mica diferent. “La filosofia és al revés que la del mètode tradicional: aquí el que es mou és el producte i, en canvi, en la convencional és la persona”, explica el director d’operacions. El primer que es fa és treure l’empaquetatge de tots els productes (cartró, plàstic...), que es porta a la planta de reciclatge que també hi ha a la ciutat. El segon pas és guardar cada producte en una capsa de plàstic que porta una cinta transportadora. Per exemple: els desodorants de la marca Sanex es posaran tots al mateix recipient. A partir d’aquí, la mà humana deixa d’intervenir i la resta de feina la fa la cinta transportadora, que té molts metres tant de llargada com d’alçada i uns robots de color vermell que porten, en aquest cas la capsa de desodorants, al lloc del magatzem que li pertoca i la col·loquen per ordre de caducitat (les primeres que caduquen són les primeres que sortiran).

I és en aquest punt on tornem a la pregunta inicial del reportatge. ¿Com es preparen les comandes per a les botigues? Un cop la intel·ligència artificial et diu el que necessita cada un dels establiments, aquest gènere es va posant sobre uns palets. Els treballadors de la part del magatzem convencional busquen el producte a la prestatgeria que li pertoca, mentre que al cantó automatitzat qui fa aquesta cerca és el robot, que a través de les cintes transportadores el porta a un treballador. Aquest valida en una pantalla tàctil que l’ha rebut i el posa en una gran caixa de 1,20 metres (vegeu la primera imatge) que el supermercat rebrà juntament amb els productes de la part del magatzem tradicional.

Si a l’hora de recollir la comanda el camió s’equivoca i agafa la comanda adreçada a alguna altra botiga, se li encenen dos semàfors vermells per indicar-li que no ho està fent bé. Per la ciutat logística hi passen cada dia 650 camions que mouen 40.000 palets setmanals. Només un proveïdor queda exclòs d’aquest engranatge. Es tracta de Bimbo, que serveix directament als supermercats per les casuístiques del seu pa fresc.

Tot i que Bon Preu va néixer l’any 1974, no va ser fins al 2010 que va començar una expansió que actualment ha agafat velocitat de creuer. El seu creixement anual mitjà és d’un 10% de facturació, excepte l’any passat, que a causa de la pandèmia va arribar a ser del 20%. “La finca on hi ha la ciutat logística està al 100% de la seva capacitat, per tant, per fer front a aquest creixement hem de millorar en la nostra efectivitat i això ens ho permet fer l’automatització”, explica Sabartés.

Els primers supermercats de la cadena es van concentrar a Osona, l’any 1992, però va comprar els establiments de Vallès Preu i va desembarcar a Barcelona. L’expansió es va accelerar el 2010 amb l’adquisició de la xarxa de supermercats de la francesa Intermarché. A finals del 2020 la companyia també va estar negociant la compra de Caprabo, que finalment aquest mateix any ha descartat.

Entre els plans de futur de Bon Preu hi ha automatitzar també la part dels productes de xarcuteria. De fet, tota aquesta robotització els ha permès entrar a la ciutat logística un miler de nous productes. Pel que fa a la venda online, que també es gestiona des de la ciutat logística i que actualment representa només un 2% del total de vendes, la companyia no té pressa per incrementar-la i assegura que és un projecte de llarg recorregut. A part de l’alimentació, Bon Preu ha apostat per altres vies de negoci: té 56 gasolineres i l’any passat va arrencar la seva comercialitzadora d’energia, que actualment ja té 10.000 clients.

stats