Aguilar de Campoo, la factoria de galetes d’Espanya

Al llarg del segle XX, nou de cada deu galetes que es consumien a Espanya sortien d’un poble del nord de Castella i Lleó de poc més de 4.000 habitants: Aguilar de Campoo (Palència). Va ser una època gloriosa per al municipi, que es va fer famós per ser la gran factoria de galetes de l’Estat: Fontaneda, Gullón, Fontibre, Tefe i Ruvil van ser els cinc grans noms empresarials que van arribar a conviure en aquest indret de Castella. Avui, però, només en queden dos: Grup Siro i Gullón, aquesta última encara en mans de la família fundadora: els Gullón. Ara bé, la fama de ser “el poble de les galetes” encara no l’ha perdut, defensen els veïns, i menys després que el 1900 la infanta Isabel de Borbó va escollir una de les fàbriques, justament Gullón, com la subministradora oficial de la Casa Reial, com explica Consuelo Hoyos, veïna de tota la vida del municipi i regidora de l’Ajuntament.

Aquesta indústria va aterrar al municipi cap al 1880. Aleshores, però, la mecanització no formava part del dia a dia de les fàbriques, diu Hoyos. “Van ser petits artesans, Narciso García i Gregorio Villanueva, els qui van començar a fer galetes a mà segons explica la gent gran del poble”, diu la regidora, que afegeix que aprofitaven el blat dels camps que caracteritzen el paisatge castellà.

Més tard el sector es va anar fent gran. Al darrere d’aquells canvis hi havia dues nissagues familiars del municipi: els Fontaneda i els Gullón. Els primers van passar d’una xocolateria petita -sota la batuta d’Eugenio Fontaneda, on produïen galetes rodones i pastissos en un forn de llenya- a un taller amb màquines. Anys després, i amb un canvi generacional pel mig -Rafael Fontaneda, el fill gran, va prendre’n el control- van començar a utilitzar forns de carbó i motors.

L'altra gran família, els Gullón, també van començar a elaborar manualment la galeta coneguda com a maria, i ho feien en un forn de pedra. “Alguns veïns diuen que va adoptar aquest nom perquè s’assembla molt a una moneda castellana encunyada el 1700”, explica Hoyos, per bé que d’altres assumeixen que el nom prové d’Anglaterra, on va néixer la producció de la galeta.

Avui l’empresa té la fàbrica de galetes més gran d’Europa, situada precisament a Aguilar, i d’on surten més de 80 milions de galetes a l’any, amb una facturació de 400 milions d’euros. Ara bé, no tota la història d’aquestes dues famílies ha sigut un camí de roses. Fontaneda va ser adquirida per United Biscuits, que va tancar la fàbrica el 2002. “Es va viure un llarg període de negociacions i manifestacions al poble. Una cosa mai vista”, recorda la regidora. Aquella decisió suposava la pèrdua de més de 200 llocs de treball al municipi. Durant dies, sindicats i patronal van intentar arribar a un acord. Els nivells de tensió van ser tan alts que la regidora recorda que un grup de treballadors fins i tot va arribar a retenir cinc persones de l’empresa dins la fàbrica, entre les quals el director de Fontaneda. Finalment, va ser una empresa de la zona, Grup Siro -present encara avui-, qui va passar a controlar la fàbrica, que ara porta per nom Horno de Galletas de Aguilar.

Als Gullón, en canvi, el que els ha marcat és una batalla familiar de 10 anys i que s’ha acabat aquest 2021. Després de la pèrdua de Fontaneda, al poble es va viure aquesta guerra amb molta “preocupació”, apunta Hoyos. L’any 2010, la mare, María Teresa Rodríguez, Telle, com la coneixen els veïns, viuda de José Manuel Gullón i principal accionista, es va enfrontar als seus germans i als seus fills pel control de l’empresa.

Els germans i els fills de Rodríguez -que també tenien un paper a la companyia- van fer fora la seva mà dreta perquè deien que “se n’estava aprofitant”, segons van arribar a expressar públicament. Rodríguez els va acusar de voler-li “prendre el poder” i gestionar l’empresa des de Madrid. Finalment, com a accionista principal els va acabar cessant. Una decisió que va desencadenar un periple judicial i fins i tot la marxa d’un dels fills, el petit, que ara ha obert una fàbrica de galetes a Jaén. Amb tot, Aguilar de Campoo “continua fent olor de galeta”, deixa clar la regidora.