Rànquing de les 50 empreses amb més treballadors a Catalunya
El comerç i els serveis acaparen el rànquing, en què també destaca la banca, amb tres empreses al ‘top 10’. Seat és líder, però la indústria és cada cop menys protagonista
Catalunya és un país de pimes, però també té un grapat de petits gegants. Els 13.000 empleats de Seat la situen com la primera empresa ocupadora del país, una rèplica a petita escala del que succeeix a Alemanya, on Volkswagen encapçala el rànquing dels grans ocupadors amb una plantilla de 250.000 persones. Però, quines són les altres Seat i què ens diuen de l’estructura productiva del país?
Una ullada al rànquing de les 50 companyies establertes a Catalunya amb més treballadors -basat en les dades d’afiliats a la Seguretat Social al tancament del 2015- retrata, d’entrada, una economia i un mercat laboral dominats indiscutiblement pels serveis, és a dir, una especialització cap a activitats terciàries. Una altra conclusió evident és que, tret de la líder (Seat), la indústria té un paper menys protagonista.
El rànquing no inclou els funcionaris dins d'aquests cotitzants al Règim General de la Seguretat Social. Si s’hi inclou aquest col·lectiu, la Generalitat és la primera ocupadora del país, amb prop de 164.700 empleats, segons les dades del ministeri d’Hisenda. Si se sumen totes les administracions públiques que hi ha a Catalunya (Generalitat, Estat, ajuntaments, diputacions i consells comarcals), la xifra supera els 300.000 treballadors.
Acotant l’anàlisi només al sector privat, tot i que Seat sigui l’ocupadora número u de Catalunya des de fa molts anys, el cert és que el seu lideratge està cada cop més disputat. El fort creixement de Mercadona ha convertit la companyia de supermercats en el seu perseguidor més immediat. La companyia de Juan Roig pertany a un dels sectors dominadors clars de la taula. En el top 10 d’empreses top 10 , n’hi ha tres del sector de la gran distribució i el comerç (Mercadona, El Corte Inglés i Caprabo), empatades amb tres bancs (CaixaBank, el BBVA i el Sabadell), que també són ben amunt de la taula. La diferència és que, mentre que el primer grup va a l’alça en nombre d’empleats, el segon bloc, el dels bancs, està en hores baixes i perd treballadors cada any que passa.
De fet, el pes de la banca -que té quatre grans entitats al rànquing- és la part més susceptible de viure canvis en els pròxims anys. “Les entitats estan tancant oficines i destruint ocupació de molta qualitat en termes de condicions com l’estabilitat i els sous”, opina José García Montalvo, economista de la UPF. És a dir, un efecte dolent dels canvis a la banca és que s’estan destruint feines de bona qualitat.
Segons l’economista Modest Guinjoan, el rànquing evidencia “el desplaçament de l’activitat productiva” que viu Catalunya des de fa força anys. “El que abans era perifèric, ara és central”, resumeix. Això explica que les empreses de serveis en el sentit més ampli del terme (des de logística fins a neteja, seguretat o atenció a les persones) ocupin pràcticament una vintena de posicions a la taula de les més grans.
Aquesta mena d’activitats, que sovint concentren un nombre superior de contractació temporal, també donen pistes del que després reflecteixen les estadístiques laborals: unes ràtios creixents de treballadors en precari. En part, perquè algunes d’aquestes activitats tenen un factor d’estacionalitat elevat perquè van lligades a l’activitat turística. De fet, la importància de les feines temporals es demostra en el fet que grans empreses de treball temporal (ETT), com Randstad, Adecco i Manpower, sumaven a final d’any prop de 3.000 empleats a Catalunya que treballaven cedits a altres companyies.
“El que es troba a faltar és més presència de la manufactura”, lamenta Guinjoan. A la llista només hi ha quatre empreses industrials, i el sector comença a aparèixer de manera més freqüent si en lloc del top 50 mirem el top 100, on hi ha empreses d’entre 1.000 i 1.500 empleats. És en aquest bloc que apareixen noms com Europastry i Puig i farmacèutiques com Boehringer i Novartis.
Al sector manufacturer se li pot posar més difícil mantenir les posicions entre les empreses amb més treballadors a mesura que la robotització guanyi encara més pes a les fàbriques, sosté Montalvo. “Es parla molt de reindustrialització per resoldre l’atur, però la realitat és que la indústria no resoldrà la desocupació perquè ja no és tan intensiva en mà d’obra i ho serà encara menys”, opina. En canvi, els robots trigaran encara temps a barrar el pas a persones als serveis. “Un robot encara no plega tovalloles o puja escales”, explica a tall d’exemple.
L’actual model productiu, però, no només dóna ales als serveis tradicionals que la indústria externalitza, sinó que també afavoreix la irrupció de nous sectors, menys intensius en mà d’obra però de gran valor afegit, com ara les biotecnològiques o els negocis lligats a la tecnologia o el big data. Aquests negocis escalaran posicions en termes d’ocupació en els pròxims anys, sosté Lara Vivas, advocada laboralista de Cuatrecasas.
Catalunya acapara la inversió en biotecnologia
“La globalització pot afavorir Catalunya perquè hi ha empreses de base tecnològica, que poden desenvolupar la seva tasca des de qualsevol lloc del món, i poden venir si es crea el marc adequat”, defensa. Els nous negocis tecnològics poden ser “el relleu natural” d’una indústria que perdi ocupació en el futur per l’automatització d’algunes tasques”, augura Vivas.
