3 min
- Elizabeth Holmes va deixar la Universitat de Stanford als 19 anys convençuda que tenia una idea milionària: un aparell que d’una sola gota de sang extreia anàlisis en temps rècord i que ràpidament va enamorar Silicon Valley. Ara el periodista del Wall Street Journal John Carreyrou recull la seva història en el llibre Mala sangre: secretos y mentiras de una ‘start-up’ de Silicon Valley (Capitán Swing).
- Holmes va crear l’empresa Theranos i de la màquina d’anàlisis estrella, Edison, en deia l’“iPod de la sang”: idolatrava el fundador d’Apple Steve Jobs. Tenia l’armari ple de jerseis de coll alt negre i va arribar a contractar una de les dissenyadores de l’iPhone. El disseny de l’Edison va estar limitat per la seva obsessió amb el minimalisme, ja que l’imaginava a totes les llars en un futur, com els dispositius d’Apple.
- Carreyrou recull algunes anècdotes sorprenents sobre el comportament de Holmes, com ara que no parpellejava mai quan mirava els seus interlocutors. A més, s’esforçava a mantenir un estil de vida luxós. Tenia un equip de seguretat de vint persones, dos guardaespatlles l’escortaven en un Audi negre sense matrícula, i un xef privat li preparava sucs i amanides fetes només d’ingredients verds.
- El periodista deixa en evidència l’hermetisme i la paranoia que envoltaven Theranos. L’empresa va denunciar extreballadors. Holmes i el president, Ramesh Sunny Balwani (la seva parella), es van envoltar d’un exèrcit d’advocats i obligaven els empleats a signar contractes de confidencialitat quan deixaven la companyia, una manera de blindar-se davant les possibles acusacions de frau.
- Al llibre Carreyrou relata com l’ascens de Theranos va ser ajudat pels elogiosos perfils en publicacions com Fortune, New Yorker i el mateix Wall Street Journal. L’entorn elitista de Holmes també va ajudar al seu èxit: la seva família paterna va ser una de les més riques dels EUA a principis del segleXX i el seu pare va treballar per a diverses agències governamentals i el departament d’Estat.
- En els projectes amb gegants del món farmacèutic, Theranos exagerava les seves possibilitats. En el cas de Pfizer, va fer un pilot per controlar la medicació de pacients amb càncer que va acabar amb resultats decebedors. A la cadena de farmàcies Walgreens la va convèncer per instal·lar milers d’aparells a les seves botigues per fer anàlisis ràpides sense disposar de la tecnologia necessària.
- El llibre de Carreyrou també explica els moviments i tàctiques de Holmes per enganyar homes tan poderosos com el magnat dels mitjans Rupert Murdoch, l’exsecretari de defensa dels EUA amb Trump James Mattis o l’exsecretari d’Estat del president republicà Richard Nixon, Henry Kissinger. Tots ells van quedar atrapats pel carisma de Holmes, que els va captar com a inversors o assessors.
- No va ser fins al 2015 que el periodista del Wall Street Journal va començar a estirar el fil. La pressa de Holmes per crear un prototip que seduís el capital risc s’amagava darrere una cadena d’enganys: molts dels diagnòstics de Theranos es feien en laboratoris convencionals, les mostres de sang es diluïen en massa aigua i l’Edison donava errors en els resultats de les anàlisis.
- Carreyrou va entrevistar més de 150 persones, entre les quals molts empleats. En el relat, però, hi ha testimonis clau com Tyler Shultz i Erika Cheung. Eren dos biòlegs de l’equip encarregat de validar els resultats i van quedar esgarrifats al veure de primera mà les pífies de l’aparell. Preocupats pels problemes que pogués suposar a la llarga per a la salut dels pacients, van aportar proves al periodista del Wall Street Journal.
- El juny del 2018 Holmes i Balwani van ser acusats de frau i es van entregar a l’FBI per ser processats per un tribunal. La justícia els acusa no només d’haver enganyat els inversors que els van injectar prop de 1.000 milions de dòlars, sinó també els metges i pacients que van confiar en els seus diagnòstics. Tots dos es declaren innocents i s’enfronten a una pena de presó de fins a vint anys.
