ENERGIA
Empreses 24/01/2016

Les renovables ja són viables sense ‘dopatge’

El ministeri d’Indústria i Energia treu pit després de la subhasta de renovables que va deixar fora les grans elèctriques i instaura l’eòlica sense primes

Xavier Grau
3 min

La gran obsessió del ministre d’Indústria, José Manuel Soria, quan va arribar al govern espanyol era posar fi al dèficit de tarifa elèctric. Un forat que pujava a més de 25.000 milions d’euros i que s’anava engrandint cada any, desplaçant la devolució d’aquest deute a les generacions futures. Va aturar la sagnia amb una reforma elèctrica que va retallar les subvencions a les renovables subvencions a les renovables i que va posar en peu de guerra el sector, no tant per les inversions futures com perquè havien aixecat els seus parcs eòlics o fotovoltaics amb uns plans de finançament que canviaven a mig partit perquè els ingressos ja no serien els previstos. Una retallada de primes a les renovables que, a més, ara acaba d’avalar el Tribunal Constitucional en una sentència, tot i que l’Estat s’enfronta a més de 25 demandes davant d’organismes internacionals que han presentat inversors estrangers.

La reforma elèctrica en cinc punts

Un cop aconseguit tancar per primer cop un exercici sense generar dèficit de tarifa, Soria va decidir tornar a potenciar les renovables, però amb comptagotes. El ministeri va convocar una subhasta per a noves instal·lacions eòliques i de biomassa. Va treure 700 megawatts (MW) a subhasta (500 eòlics i 200 de biomassa). Una quantitat petita si l’Estat vol complir els objectius europeus per al 2020 en energies renovables. El sector calcula que haurien d’entrar al mercat uns 6.000 MW per assolir aquest objectiu.

El ministeri va plantejar una subhasta a sobre tancat i a la baixa. És a dir, oferia 1,2 milions per MW d’eòlica instal·lat, però els que acudien a la subhasta podien fer l’oferta amb incentius menors i la prima final seria la de la millor oferta. El resultat ha sigut tot un daltabaix per al sector. Perquè el preu marcat per la millor oferta va ser el de zero subvencions. En definitiva, es van adjudicar els 700 MW però sense incentius. I a més, tot i que a la subhasta s’hi van presentar grans elèctriques com Gas Natural Fenosa, Endesa (a través d’Enel Green Power) i Iberdrola, van quedar fora de l’adjudicació. La subhasta se la van endur operadors nous i desconeguts. Ni tan sols empreses ja conegudes i assentades al sector de les renovables es van poder adjudicar cap MW.

El gran guanyador de la subhasta va ser Forestalia, una desconeguda empresa aragonesa que es va endur 300 MW eòlics i 108 de biomassa. El cas és saber per què va fer l’oferta a prima zero. Teòricament no calia. Podia haver fet els seus parcs eòlics i anar a vendre al pool, el mercat elèctric majorista. Però en guanyar la subhasta sobretot el que ha aconseguit és passar a ser coneguda. No és igual anar al mercat -controlat per les grans elèctriques- com un operador més que intenta vendre l’energia generada que anar-hi sent el guanyador de la subhasta.

El cisma està servit dins el sector. Les grans companyies elèctriques creuen que per oferir una rebaixa del 100% en els incentius no calia anar a la subhasta. I els operadors eòlics tradicionals veuen malament el precedent, sobretot si es té en compte que el més probable és que hi hagi futures subhastes per poder complir amb els objectius europeus, expliquen fonts del sector.

De moment, APPA, la principal patronal de renovables de l’Estat, ha intentat treure ferro -almenys oficialment- al resultat de la subhasta. I l’Associació Eòlica Espanyola (AEE), que agrupa un 90% del sector, ha recordat que aquesta subhasta -al sector eòlic només aporta 500 MW-és poc representativa de la realitat perquè el que s’ha tret al mercat és escàs. Però aquesta patronal eòlica s’ha afanyat a demanar una gran subhasta de 5.900 MW abans de l’estiu per poder complir amb els objectius del 2020. Al darrere d’aquesta demanda hi ha un intent d’aglutinar en una sola subhasta tota la potència i no dividir-la en lots petits, per evitar les ofertes a la baixa.

Una altra qüestió és quina part de la nova generació renovable ha de ser per a l’eòlica i quina haurà d’anar a altres tecnologies, com la fotovoltaica, que en aquesta primera oferta va quedar exclosa, en el que s’ha llegit com un toc d’atenció del ministre als empresaris d’aquesta tecnologia. En el comunicat del resultat de la subhasta el ministeri deia que l’energia adjudicada costarà al consumidor elèctric 15 cops menys del que li va costar el 2009 l’energia fotovoltaica introduïda amb l’anterior sistema retributiu. Tota una bufetada als fotovoltaics i a la política del seu predecessor al càrrec, el socialista Miguel Sebastián.

stats