BarcelonaEls gelats
Al nostre país només mengem gelats quan fa calor. El gelat és un producte curiós: té un component festiu, d'ocasió especial ("Anem a fer un gelat?"), una arrel infantil ("Papa, em compres un gelat?"), una arrel transgressora ("Ho sento però me'n menjo dues boles"), una arrel social ("Me'l deixes tastar i jo et deixo tastar el meu?") i una arrel en el luxe, com tot el que està fet amb gel, que era car de produir i de conservar abans de l'invent del refrigerador i el congelador. La cultura del gelat és -com tantes cultures gastronòmiques- molt italiana, diuen que va ser en Marco Polo el que en va portar algunes receptes xineses, que es van posar de moda en les corts italianes.
Poc consum
Sobta que aquí mengem menys gelats que en latituds més fredes. Buscar una explicació ens obliga a endinsar-nos en la nostra cultura, les nostres empreses i els nostres consumidors. I potser això ens mostra la dificultat de comprensió de moltes conductes de compra. Ben mirat el gelat es ven com un producte refrescant però deunidó les calories que porta. Si és d'aigua, no en porta gaires. Però si està fet a base de llet, cent grams porten gairebé dues-centes calories!, que és el 10% del que es necessita en un dia normal. Tant com mig litre de coca-cola o un quilo de bròquil.
Tipologia
La confusió és total. Aquí no en sabem gaire, de gelats. N'hi ha que creuen que quan són artesans són millors, cosa falsa. Tampoc és cert que els industrials els facin millor. De bons i de dolents n'hi ha a totes les categories. Les diferències de preu reflecteixen aquest desconeixement: un producte similar es pot vendre a 1,90 € o a 2,8 € i la gent no ho troba estrany. És un producte d'impuls, el consumidor paga i no pregunta. Als supermercats la gent es fia de les grans marques. I a fe que ho fan prou bé. El gelat... una excel·lent manera d'escalfar-se calòricament i refrescar-se alegrement.
Josep Maria Galí és professor d'Esade i consultor.
