Ara ve Nadal
Els comerciants estan ben espantats davant d'aquesta campanya nadalenca. I de raons en tenen. Tots saben que hi ha poca renda disponible a les butxaques dels clients i que, a més, la poca que hi ha es guarda amb una prudència que no té res a veure amb les alegries irracionals finançades amb tarja de crèdit d'ara fa cinc anys. Per animar a comprar els comerciants intenten crear dos tipus de situacions: la primera, fer sortir la gent al carrer a fer altres coses i, de passada, comprar; la segona, trencar els frens a la compra que suposa pensar "Més val que m'esperi a les rebaixes". Aquest any tothom ha abaixat preus abans d'hora. Amb més o menys transparència.
Matar el gall?
Molts comerciants tenen l'expectativa que es reactivarà el consum -"Algun dia arribarà, no?"-. Jo els dic que és una falsa esperança i que, tret dels que tenen la sort d'exportar, és a dir, que els comprin els turistes rics, el mercat interior s'ha d'enfocar d'una manera ben diferent en els pròxims 5 anys. Els ciutadans necessitem que ens ajudin a resoldre problemes, que en tenim, i molts. Necessitem que el comerç sigui còmplice de les nostres vides -sovint complicades- més que un simple aparador estimulant que ens prometi la felicitat a través de la compra i el consum. Això ja ens ho van dir... i ja no ens ho creiem. Ja no fem tant el gall . Anem amb el cap més baix, les mans a la butxaca i la mirada desconfiada.
I a la tia Pepa...
No sé si n'hi donarem un tall o dos, però és evident que aquesta crisi ens ha fet a tots més generosos, més conscients del problema d'altri, més socials, menys egoistes i més empàtics. Les iniciatives altruistes encaminades a apaivagar el dolor dels altres, els bancs d'aliments, La Marató de TV3, tantes i tantes iniciatives ens fan pensar que som una societat més solidària del que potser pensàvem i que, per Nadal, la festa del comerç ha de ser també la festa de la solidaritat i de compartir. El comerç còmplice.
Josep Maria Galí és professor d'Esade i consultor.
