Rebaixes
Dissabte va tocar anar de rebaixes: les filles creixen a velocitat de vertigen i pantalons, sabates i jerseis queden petits en quatre dies. Cal assortir-se de peces de roba necessàries per passar l'hivern. Anem a les botigues del barri. No trobem el que necessitem. Ens veiem obligats a anar al centre. Gentada ingent. Entrem a l'establiment d'una cadena internacional. Tenen de tot i a bon preu. En uns cartells ben visibles a l'entrada dels emprovadors fan gala de ser empresa sostenible i responsable. Diuen que a pesar que no fabriquen, fan tot el que poden per controlar la cadena de subministrament i no incórrer en pràctiques contràries als drets humans o el medi ambient.
Modes
Trobem el que ens cal, i a un preu sense competència. Texans rebaixats a 16 euros i sense rebaixar a 29. Alguns estan desgastats. Està de moda! Explico a les meves filles i a una amiga que es va apuntar a la festa què es el sandblasting i com es desgasten els texans. Consultem pel mòbil la web www.nosandblasting.org i s'adonen que aquesta preferència pels texans desgastats comporta problemes socials i de salut molt greus en països com Bangla Desh, on menors sense control desgasten texans amb projecció de sorra i aigua a pressió. Es queden astorades.
Sostenible?
Tinc l'agradable sorpresa que s'ho escolten amb atenció i que els afecta emocionalment. Intentem trobar una solució per poder seguir la moda d'una manera sostenible i responsable. Decidim preguntar a la dependenta de la botiga com s'han desgastat els texans. Ens diu que no ho fan amb sandblasting , sinó amb un procés diferent: destenyir la peça. Una ullada als texans ens fa desconfiar d'aquesta explicació. Les etiquetes no diuen res sobre la fabricació. Finalment, es decanten pels texans normals. Bona decisió. Consumidor responsable, consumidor ciutadà.
Josep Maria Galí és professor d'Esade i consultor.
