Problema número 1
Em permetreu que no em posi transcendental cada dia. El món té grans problemes que afecten l’economia i la societat, hi ha una amenaçant escalada de la inflació i problemes tan grans com el canvi climàtic, que probablement hem d’afrontar d’urgència i que tard o d’hora afectarà de manera definitiva les empreses. Però a mi el que em preocupa ara mateix és organitzar la meva bústia d’entrada.
És un problema de la vida moderna, que afecta pràcticament qualsevol professional de despatx, i no és que em preocupi perquè em requereixi moltíssim temps de la meva vida, sinó sobretot perquè no sé com solucionar-lo.
Escoles de negoci, programes de coaching, mentoring o Ted Talks, i ningú t’explica com s’ha d’organitzar la maleïda bústia d’entrada perquè en comptes de perdre tres hores al dia responent correus electrònics i gestionant la informació en puguis perdre dues.
En realitat, rumiant-hi per a aquesta columna m’he dedicat aquesta setmana a valorar els mails que rebo: no en tinc una estadística precisa, però puc assegurar que no soc target de més de la meitat dels que m’arriben, sinó que simplement m’han ficat en una base de dades sense saber qui soc. De la resta, tot i que em puguin interessar, més del 80% són mails enviats per un robot: butlletins, mails passius i similars. En definitiva, els mails de persones que m’escriuen per dir-me alguna cosa a mi i només a mi són ben pocs en relació amb el total (i cada cop més van acompanyats d’un whatsapp que diu “T’he escrit un mail”).
En diferents etapes he seguit tres escoles: estrelles per identificar els importants o els que requereixen resposta; “no llegits” per identificar els que requereixen la teva atenció, o moltes safates per organitzar-los tots. Quasi sempre acabo en la versió col·lapse total, que deriva en moratòries de contestar mails. Desastrós.
Ara que està tot ludificat tinc una idea brillant per als caps d’Esade i d’Iese, ¿i si muntem un hackató d’organitzar la meva bústia del correu?
