A. Laquidain, president del consell intertèxtil espanyol: "Els distribuïdors han estat greus culpables de desmantellar la indústria"
Perfil. Alejandro Laquidain, nascut a Barcelona el 1958, és l'hereu del grup tèxtil familiar Lakidain, que va néixer a Navarra i que té des del 1976 una fàbrica de brodats i blondes a Argentona. Aquest enginyer tèxtil, que va ampliar la seva formació a Alemanya (Obertshausen) per especialitzar-se en teixit d'ordit, ha viscut lligat al sector tant dins com fora de les parets del seu propi negoci. A banda de liderar el grup familiar des del 1985, ha ocupat diversos càrrecs representatius en organitzacions sectorials. Des de l'any passat lidera la patronal espanyola -Consell Intertèxtil Espanyol-, però també va ser un dels principals promotors de la fusió dels grans gremis del tèxtil de capçalera catalans sota el paraigua de Texfor, del qual va ser el primer president. També és membre de la junta de Foment del Treball i de la CEOE.
La indústria tèxtil va viure el 2012 un altre any agredolç. Mentre que va veure, d'una banda, com les exportacions seguien salvant gran part de les empreses i aconseguien un nou rècord -fins a l'octubre el creixement va ser del 8% i va superar els 8.600 milions-, de l'altra, no va escapar de la destrucció d'ocupació generalitzada i va perdre més de 7.700 llocs de treball.
La indústria tèxtil sembla que fa anys que mira de sortir d'una crisi eterna. Se n'està sortint?
La liberalització dels mercats internacionals va marcar una important davallada al sector i ara les empreses que subsisteixen ja estan a límits massa extrems per poder ajustar-se més. Els problemes de finançament, dels preus de l'energia... són comuns en tots els sectors. El gran mèrit és que, malgrat tot, hi ha empreses que creixen, que exporten i que fins i tot són líders mundials en els seus subsectors.
Un motiu per a l'esperança malgrat l'entorn advers, doncs?
Sí. És cert que al tèxtil, fins i tot en els bons moments, ens queixàvem una mica per vici. Però a banda de ser una mica ploramiques, les xifres del sector sorprenen. De vegades en l'entorn polític i sindical parlen com si hagués mort i només cal veure les xifres per veure que encara tenim un pes important. Ens hem queixat una mica per vici i ens han arraconat, i tot i així estem vius.
Quin futur li espera al sector i com ha de conviure amb la nova indústria?
El tèxtil de capçalera, el que demana grans inversions milionàries, és més complicat de recuperar, però allà on entra el disseny i la confecció, ja sigui local o en mercats pròxims, hi ha marge i és el que estem intentant promoure. No s'hauria d'aparcar el tèxtil quan es parla dels sectors industrials de futur, ja que, si abans tot era la Xina, ara s'està demostrant que ja hi ha problemes puntuals perquè aquests mercats llunyans comencen a tenir necessitats pròpies i simplement els neguen la producció que demanen.
¿Estem parlant d'un retorn de la indústria tèxtil a Catalunya?
A casa meva o entre els companys se sent el comentari de "M'ha trucat aquell o aquell altre que feia sis anys que no em trucava". Quan això passa de ser anecdòtic a corrent és que alguna cosa canvia. Durant uns anys, les grans distribuïdores han estat greus culpables de gran part del desmantellament del teixit industrial tèxtil i ara són elles mateixes les que es queixen i diuen: "Ostres, és que volem fer això i no trobem qui ho faci o volem tirar llarg i no ens ofereixen prou capacitat". Però és que tot això va patir una retirada molt ràpida. Tant de bo estiguem davant d'un retorn, encara que sigui a poc a poc.
¿Així, finalment, tenir un Mango o un Zara pot acabar tenint un efecte positiu a la indústria?
Parlaria en present perquè això ja està passant, tot i que és aviat per poder-ho quantificar. La majoria d'empreses saben d'un client X que treballa només per al gran distribuïdor, més per al gallec que per al d'aquí, la qual cosa és una llàstima.
Des de la patronal promocionen el made in Spain
Reconec el vessant complicat que tenim avui dia a Catalunya. Ara als que se senten catalans els fa una mica de cosa això del made in Spain , però cal mirar a llarg termini. Aquí moltes empreses venen la marca Barcelona, que és de les més fortes del món. I totes dues poden conviure i donar-se suport.
I de la imatge de la CEOE, què me'n diu?
Estem en uns moments una mica lletjos, però el cert és que l'actual president, Joan Rosell, està impulsant mesures per evitar que es repeteixin certes coses.
Vostès han estat defensors de la reforma laboral. ¿Cal una reforma també a les patronals?
Sí, de la mateixa manera que l'empresa s'ha hagut de redimensionar. Totes han crescut i potser no gaire bé, i quan arriba el moment de decréixer és complicat. Però amb Texfor ho vam aconseguir. Vam unir les organitzacions del tèxtil de capçalera i crec que és el model que s'ha de seguir per a totes les estructures empresarials.
