De fa unes setmanes, el govern espanyol sembla decidit a fer-nos començar les vacances ben animats per com evoluciona l'economia. El seu optimisme es fonamenta en tres variables: la creació d'ocupació en els darrers mesos, l'estabilitat de l'euro i el canvi en la política europea que abandona l'aposta radical per l'austeritat.
És cert que hi ha motiu per un cert alleujament, ja que, de moment, hem evitat el pitjor. Però els equilibris encara són molt fràgils, com hem pogut comprovar aquesta setmana, en què un petit ensurt a Portugal ha fet trontollar els mercats, ens hem assabentat que 7 milions de treballadors espanyols no arriben ni a mileuristes i que el sou més recurrent és el de 15.000 euros bruts a l'any.
Per això, prefereixo pensar en altres aspectes positius. El primer, l'atur ha arribat a més d'un 25% en un país on la població immigrant, en certes comunitats, arriba al 20%. Malgrat tot, la convivència ciutadana és molt notable en pobles i ciutats. L'estat del benestar, les famílies i les xarxes de voluntariat permeten mantenir aquesta harmonia en situacions extremes. Potser som una societat més cohesionada del que creiem nosaltres mateixos. Hi pensava veient el conflicte social que el matrimoni homosexual ha ocasionat a França, un país tradicionalment admirat pels seus valors republicans i que pateix novament d'aldarulls en el món immigrant, reclòs en unes banlieues molt degradades. Res d'això succeeix a casa nostra.
La segona, el nostre món productiu segueix exportant. Malgrat la nostra escassa tradició internacional, els greus problemes de finançament i un euro tan fort, anem guanyant posicions en els mercats globals.
La llàstima segueix sent aquest deute que ens paralitza, i la crisi política que enterboleix el futur. Perquè si la política sabés conduir la demanda ciutadana a través d'una millor democràcia i les empreses disposessin de més i millor crèdit, la resposta de ciutadans i empreses seria magnífica i vindria a demostrar que, digui el que digui el nord d'Europa i part de les nostres elits, l'esforç de modernització dels darrers temps ha estat molt notable. Bon estiu!
Jordi Alberich és economista
