Un dels principals mitjans financers australians ( The Daily Telegraph Australia ) alertava el mes passat que molts inversors estan cada cop més atrets pels productes financers complexos, com ara les opcions i derivats exòtics.
Les opcions financeres són un contracte entre dos inversors, A i B. A paga a B una quantitat anomenada prima, de manera que A adquireix l'opció, no l'obligació, de comprar-li a B un determinat actiu, anomenat subjacent, a un preu determinat i en una data determinada. D'aquesta opció estàndard , o clàssica, se'n va començar a dir a partir dels anys 50 plain vanilla option (opció vainilla simple), en referència al gust del gelat més clàssic i indiferenciat. Amb el temps, fins i tot el plain s'ha perdut i ara es parla a seques de vanilla options .
D'altra banda, les exotic options , o també flavoured options (opcions exòtiques o amb gustos), solen ser productes de complexitat elevada i que normalment només es negocien fora dels mercats organitzats, de manera que l'operació es tanca entre dues parts directament. És el que es coneix com a mercat over the counter (al taulell) o OTC. Un exemple d'opció exòtica és la que expira al cap d'un any però amb la condició que serà cancel·lada si el preu del subjacent baixa en algun moment de l'any per sota del 50% del seu preu actual.
La preocupació per la creixent popularitat d'aquests productes està justificada. Estem cansats de sentir com molta gent perd tots els seus estalvis enlluernada pels potencials guanys de productes que no entén.
Joan Tarradellas és professor de finances d'Eada.
