No et compro, Mercedes

Crec que tots podeu notar des de fa dies que tinc certa animadversió cap a la figura de l'emprenedor guai, gafapasta ipuntcom que circula per l'imaginari col·lectiu en aquests temps en què els herois brillen per la seva absència. A mi l'emprenedor que m'agrada (el que sóc jo mateixa) és el que és primer de tot un treballador. Un treballador que, a més de pencar molt i molt, ha conduït la seva carrera a intentar aixecar la seva pròpia empresa, amb els pros i contres que això comporta.

Des de la meva visió puritana de la moral, em pregunto: si no ets un gran treballador, com seràs líder? Com pretendràs que la gent et segueixi en el teu particular camí cap a Ítaca (amb el permís del Sr. President)?

Doncs bé, l'últim anunci de Mercedes no em podia anar millor per cultivar la meva animadversió cap a l'estereotip de l'emprenedor cregut i que es creu molt llest, i fer-vos-en partícips a tots.

La marca alemanya està fent molts esforços per apropar-se a la generació X, els que ara freguen els 40 anys, i a la generació Y, els que comencem a sumar 30 primaveres. Per aconseguir-ho, en el seu últim anunci televisiu dóna la paraula a un emprenedor que explica com ha fracassat tres vegades muntant la seva empresa. Primer, amb una botiga on - line de sabatilles esportives; després, amb una web per reservar hotels i, finalment, amb un projecte que va tenir èxit, però que "va durar poc". Al final, molt happy ell, diu: "Encara no sé què haig de fer, però començo a ser un expert en el que no haig de fer".

Segurament per ser emprenedor s'ha de vèncer la por paralitzadora del fracàs. Però, tret que tinguis tants diners del papà que et puguis comprar un Mercedes tot i no tenir ofici més enllà de ser un expert en projectes ruïnosos, no l'has de perdre del tot.

L'instint de supervivència ens fa sobreviure. I a mi Mercedes no m'agrada.