L'acord a Nissan pel qual la factoria de la Zona Franca acabarà produint un nou turisme és, sens dubte, una alenada d'aire fresc. Al bell mig d'una allau de notícies més que depressives, en especial les vinculades a la corrupció política, la tria de Catalunya per a aquesta nova producció aixeca l'ànim. I més encara perquè no és una flor d'estiu. A la resta d'Espanya, des de Ford fins a General Motors, passant per Renault, amplien producció i/o porten nous models. I ho fan en dura competència amb la resta del món. De fet, ja a l'inici de la crisi, tant Nissan com Volkswagen van assegurar el futur de les seves inversions a Catalunya: en el primer cas, portant aquí la furgoneta pickup i, en el segon, produint l'Audi Q3.
Què està passant? Fa temps que dic que, davant el desànim col·lectiu i el catastrofisme d'alguns col·legues, cal estar amatents al que passa a les bases de l'economia, és a dir, a la producció empresarial i al sector exportador. I el que aquestes molt bones notícies assenyalen és que una part, una molt bona part, del procés de reajustament i reestructuració productiva que el país necessita ja està fet. I comença a donar fruits.
Des de l'esclat de la crisi financera era evident que, per a països tan endeutats com Catalunya i Espanya, només hi havia una sortida: la deflació de costos interns i la millora de la productivitat. Aquest ha estat un procés penós, com mostren les dades de pèrdua de poder adquisitiu dels salaris. Però la caiguda dels costos laborals i la millora exportadora associada mostren que ha estat una política encertada. I les decisions de grans multinacionals d'ampliar les seves factories a Catalunya ho ratifiquen.
És cert que aquestes millores del sector exterior, o de la inversió estrangera, no solucionen de cop els enormes problemes que tenim en el mercat de treball o en el creixement econòmic. Però són la base sobre la qual hem de bastir un futur de millora de la renda en un món tan competitiu com el que ens ha tocat viure. Al bell mig de tanta depressió col·lectiva, permetin-me que els feliciti, que ens felicitem tots plegats. Malgrat el xàfec que cau, anem en la direcció correcta.
