Jocs
Emprenem 02/04/2022

El Netflix de les joguines que va néixer i morir en un ‘reality show’

ToyGaroo es va donar a conèixer en un programa de televisió però no estava preparat per a l’interès que va aixecar

2 min
El Netflix de les joguines que va néixer i morir en un ‘reality show’

El 25 de març del 2011, els quatre milions i mig d’espectadors que van sintonitzar la cadena privada nord-americana ABC es van topar amb Nikki Pope. “Visc a Los Angeles i, amb el meu marit, hem fundat ToyGaroo”, explicava l’emprenedora en un vídeo de presentació gravat al menjador de casa seva. “Tenim tretze nebots i els encanta envoltar-se de joguines, però de seguida les avorreixen i en volen de noves”, admetia. D’aquesta situació en va néixer la idea de negoci que, aquell divendres, la va portar a plantar-se al plató de Shark tank, un reality en el qual emprenedors i emprenedores busquen seduir quatre inversors de renom. “Vaig veure clar que podia crear una plataforma que fos el Netflix de les joguines i em vaig envoltar d’un gran equip per tirar-lo endavant”, resumia de bon començament.

El negoci arribava al programa amb un objectiu: aconseguir 100.000 dòlars per invertir en màrqueting i potenciar el seu creixement. La idea, però, va agradar tant que Mark Cuban i Kevin O’Leary, dos peixos grossos, van picar a l’ham. ToyGaroo va sortir del programa amb 200.000 dòlars a la butxaca. “La idea era bona i la van saber comunicar molt bé”, opina Neus Soler, experta en màrqueting de la UOC. Aprofitant l’auge del lloguer, la companyia oferia als clients la possibilitat de subscriure’s a una caixa de joguines que, depenent de la tarifa contractada, podia incloure entre dues i cinc joguines. Quan les famílies es cansaven d’una, la tornaven i en rebien una de nova. Si alguna els agradava molt, podien comprar-la. “ToyGaroo evitava que els nens i nenes s’avorrissin i, alhora, permetia a les famílies deixar de destinar armaris sencers a guardar andròmines que ja no farien servir mai més”, resumeix Soler.

Malgrat comptar amb una idea atractiva i 200.000 dòlars sota el braç, ToyGaroo va fer aigües. “Mai vam tenir problemes per atreure clients ni la premsa i, després de participar a Shark tank vam tenir un fort pic de demanda -explicava Phil Smy, soci de la companyia, en una entrevista a Failory -. Però vam tenir problemes amb els costos d’inventari i logístics”, admet. Amb la pressió d’haver de créixer, ToyGaroo oferia l’enviament dels productes gratuïtament, però com que les mides variaven els costos es van disparar. “Comptàvem que O’Leary -que havia treballat amb el gegant de les joguines Mattel- ens facilitaria contactes per aconseguir joguines a bon preu i que Cuban ens assessoraria”, explicava. Segons Smy, però, res d’això va passar. “Quan era evident que els números no sortien, vam demanar-los una injecció d’efectiu i s’hi van negar”, rememorava. El 2012 l’empresa va deixar d’operar.

“Tancar una ronda de finançament tan suculenta d’entrada va fer que el seu llançament agafés tanta volada que va submergir-los en una voràgine per la qual no estaven preparats -explica Soler-. El negoci creixia més de pressa del que l’empresa podia assumir i va acabar morint d’èxit”, rebla l’experta. “No hauríem d’haver anat a Shark tank ”, concloïa Smy a l’entrevista, en relació al programa que els va donar la vida -i els va enterrar.

stats