La metamorfosi del minotaure
Els EUA han finançat el seu dèficit comercial i fiscal amb els fluxos de capital internacional
L'economia mundial ha funcionat sota dos règims diferents en els darrers setanta anys. En finalitzar la Segona Guerra Mundial, els EUA mantenien un gran superàvit comercial amb la resta del món, que s'equilibrava amb les corresponents transferències de capital, primer en forma de Pla Marshall i després amb les inversions de les multinacionals nord-americanes als països deficitaris. Aquesta etapa es va acabar quan Washington va abusar del seu privilegi d'imprimir dòlars per finançar la Guerra del Vietnam i va eliminar la paritat dòlar-or, donant pas als anomenats dèficits bessons: els EUA van passar a tenir dèficits comercials i fiscals persistents. A partir d'aquest moment, el govern nord-americà va prendre una decisió agosarada però estratègica: augmentar aquests dèficits i fer que la resta del món -amb Alemanya, el Japó i la Xina al capdavant- els financés amb enormes fluxos de capital cap a Wall Street. Abans del 2008, el 80% dels excedents financers mundials tornaven als EUA a un ritme de més de 2.000 milions de dòlars diaris. Wall Street reciclava aquesta liquiditat en forma de crèdits al consum, a les seves empreses i comprant deute del Tresor. Al mateix temps, anava construint una enorme piràmide de diner bancari en forma de derivats financers, que finalment es va ensorrar i va generar la crisi actual.
Aquesta és la tesi principal del llibre El minotaure global, de Yanis Varoufakis. Els desequilibris comercials depenen d'un mecanisme de reciclatge dels excedents per mantenir l'estabilitat global, com va advertir Keynes quan va proposar la creació d'una Unió Monetària Internacional (UMI) amb una moneda única, el bancor. Els EUA no van acceptar la proposta perquè creien que podien beneficiar-se dels seus excedents després de la guerra i aprofitar la seva hegemonia per promoure el que millor els convingués en cada moment. Després de la desfeta del 2008, seria el moment de tornar a plantejar aquesta unió monetària internacional per sortir d'una crisi a la qual no es veu final sense una reforma en profunditat.
Marcel Coderch és enginyer.
