El magnat dels mobles boig pel Barça

A mitjan anys seixanta el Barça estava immers en una crisi molt profunda i encallat del tot en la venda dels terrenys del camp de Les Corts, que es consideraven la salvació del club. Però feia gairebé una dècada que l’entitat blaugrana s’havia mudat al Camp Nou i la desitjada requalificació de la parcel·la no arribava. El 1965 un promotor va presentar un projecte molt ambiciós en què es comprometia a abonar 170 milions de pessetes. El promotor no era un altre que el propietari de Muebles La Fábrica, Fèlix Estrada, que a més d’emprenedor i milionari, era un culer de carnet antic (quan va morir, el 1997, estava entre els vint-i-cinc números més baixos del club.

El projecte, anomenat Les Corts Center, era colossal, amb l’aprofitament total dels 81.000 metres quadrats de la parcel·la del club, i comptava com a joia de la corona amb un centre comercial en forma de cilindre, acompanyat d’una torre de gran altura. Al voltant, més espais per a comerços, juntament amb altres equipaments, molta zona verda i tres mil places d’aparcament. Els arquitectes eren Miquel Ponsetí (de qui parlarem més endavant), Bosch Aymerich (que ja va tenir el seu espai en aquesta mateixa secció) i Barba Corsini (autor dels apartaments de La Pedrera i de l’edifici Mitre).

Al president barcelonista, Enric Llaudet, la idea li va agradar, però un cop les parts estaven d’acord es va produir un fet inesperat que va frenar el projecte. Aquest gir en la trama va ser la presentació d’una oferta per quedar-se amb els terrenys per part de l’advocat Josep Maria Sabata Anfruns, amb una xifra (205 milions de pessetes) que superava àmpliament la d’Estrada. Així, el projecte va quedar bandejat perquè l’assemblea de socis va preferir el xec de l’advocat que, segons deia, comptava amb uns socis americans com a inversors. Però al final Sabata va resultar insolvent i la parcel·la va passar a mans del constructor Josep Maria Figueras Bassols (Habitat), que és qui va acabar edificant als terrenys de l’antic camp del Barça.

La història de Fèlix Estrada com a empresari havia començat molts anys abans, a la dècada dels 40, quan havia fundat l’empresa Fersa (Fábricas de Ebanistería Reunidas, SA), que acabaria sent l’embrió de la popularíssima marca Muebles La Fábrica. El negoci dels tallers-botiga de mobles estava situat de bon principi al barri del Poble-sec, però el 1942 es va traslladar al carrer Rocafort, on el 1961 aixecaria el seu propi edifici corporatiu, dissenyat per Miquel Ponsetí (Club Natació Barcelona, Teatre Novedades, Laboratoris Grifols) i Emilio Sala Pibernat.

Trenta anys més tard, la seu seria reformada per actualitzar-la d’acord amb els temps i avui dia continua essent la cara visible de l’empresa. El 1981 l’edifici va patir un estrany incident, quan un individu va calar-hi foc després d’haver fet el mateix amb d’altres establiments de mobles en una tarda de deliri. Les destrosses van costar ni més ni menys que quaranta milions de pessetes, mentre que el causant al·legava que havia actuat “empès per una força irresistible”.

En paral·lel a la seva activitat empresarial, Estrada va dur a terme una tasca divulgativa molt potent a través dels llibres que publicava sobre el món de la gestió empresarial. Molts dels textos estan recollits a la col·lecció Biblioteca d’Iniciatives Comercials, de l’editorial Quiris. En els seus escrits va deixar palesa la seva visió internacional i cosmopolita dels negocis, després d’haver-se sentit molt influenciat pels seus viatges a París (a partir del 1918) i sobretot als Estats Units (d’ençà del 1953). Durant dècades va saber situar la seva firma com a líder en un sector que tenia competidors molt populars, com Coesa, La Favorita o Muebles Tarragona, en temps pre-Ikea.

Una altra de les iniciatives que va deixar per a la història va ser la construcció de la finca El Pedregar, a Bellaterra, que durant molts anys ha acollit activitat cultural. Avui l’empresa Muebles La Fábrica continua en mans de la família Estrada i amb una activitat ben visible dins el sector del moble.