La llei que protegeix els delators de la corrupció, a punt
Espanya ha de transposar ja la directiva ‘whistleblower’, que evita les represàlies i garanteix l’anonimat als que denunciïn irregularitats
BarcelonaEl 'Cas Snowden, la Gürtel i molts altres episodis de corrupció a Espanya i al món tenen un element en comú: algú que denuncia la corrupció. I normalment tenen un final similar: qui ha denunciat acaba, com a mínim, com un empestat social, o pateix tot tipus de represàlies dels organismes de poder, públics o privats, als quals ha tret els colors. Per això Brussel·les ha impulsat la directiva whistleblower, una normativa que pretén blindar qui denuncia casos de corrupció de delictes, tant en l’àmbit privat o empresarial com en el de l’administració pública.
És una normativa, però, que com és habitual Espanya encara no ha transposat al seu ordenament jurídic. Brussel·les donava fins al 17 de desembre passat als estats per adaptar-la, però només sis dels socis ho van fer a temps. Tot i això, el govern espanyol ja n’ha iniciat els tràmits -i així ho ha notificat a Brussel·les- per evitar una sanció pel retard en la transposició i es dona per fet que entrarà en vigor aquest 2022.
La directiva per als whistleblowers (“els que fan sonar el xiulet”, en anglès) vol protegir els que denuncien irregularitats en el seu àmbit laboral. Bàsicament, vol protegir qui denunciï corrupció perquè no sigui represaliat pels seus superiors. La directiva estableix els canals de denúncia i la protecció que han de rebre els denunciats, i s’ha d’implementar ja a les empreses de més de 250 empleats, i a partir del desembre del 2023 a les que en tenen entre 50 i 249.
De fet, ja existeixen normatives que fan referència a la denúncia d’irregularitats: les modificacions del Codi Penal del 2010 i el 2015, amb la introducció de la responsabilitat penal per a les persones jurídiques; el codi de bon govern de les empreses cotitzades; la normativa antiblanqueig de capital, i altres normatives d’organismes com el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que ja establien sistemes de denúncia i el marc de compliance en les empreses.
Però la directiva introdueix alguns factors nous. D’una banda, desborda el marc empresarial i es fa extensiva a les administracions públiques. Però a més, de l’altra, aporta dos “principis fonamentals”, com assenyala Íñigo Cisneros, soci en ESG i compliance de RocaJunyent. Aquests principis són “la confidencialitat fins a l’últim extrem -diu aquest expert- i la garantia que no hi haurà represàlies contra els denunciants”.
El principi que mou Brussel·les per posar en marxa aquesta normativa és més reconegut als països del centre i el nord d’Europa i menys a la ribera del Mediterrani. La idea, diu Íñigo Cisneros, és que “la societat i l’economia milloraran si les coses surten a la llum”. En el fons, explica, és la cultura de “no beneficiar el trampós”. Cosa que, certament, xoca amb la cultura de la picaresca espanyola.
Però en la nova norma també hi ha un reconeixement clar que els poders no tenen suficient capacitat de vigilància per evitar aquestes trampes i han de demanar ajuda a la societat. Ja n’hi ha altres exemples. Així, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) té un programa de clemència que permet rebaixar i fins i tot anul·lar les sancions als membres d’un càrtel que el denunciïn.
La directiva europea conté alguns dels procediments que haurà d’incloure la normativa. Per exemple: qui faci una denúncia haurà de rebre confirmació que s’ha rebut en set dies, i se li haurà d’assignar una persona o un departament de contacte, que n’haurà de fer el seguiment. S’hauran d’elaborar els informes pertinents i documentar totes les actuacions i, en cas de detectar un delicte, s’haurà de denunciar a l’autoritat competent. Per tramitar la denúncia, la directiva dona tres opcions: un canal de denúncies intern, un canal extern (podrien ser, per exemple, el Síndic de Greuges o l’Oficina Antifrau, a més de la mateixa Fiscalia) i, fins i tot, la divulgació pública, per exemple a través dels mitjans de comunicació. De fet, la protecció a qui expliqui un cas és tal que el responsable del canal de denúncia podrà portar el tema a la justícia penal sense revelar qui ha sigut el delator.
